Fa quatre anys vaig arribar a l’Ajuntament on se’m va encarregar una amplia responsabilitat de regidories, potser apostant més per algunes actituds esperades que no pas per les poques aptituds comprovades. Tot i així, he intentat estar a l’altura d’aquesta expectativa al llarg del camí que se m’obria.
Amb la publicació del Cartipàs del nou Ajuntament s’acaba el meu període de lo que s’anomena responsable polític de la Policia Local. Seria una presumpció dir que he estat al front de la Policia Local; no seria correcta aquesta afirmació per la meva manca de coneixements i també d’experiència amb l’activitat d’aquest col·lectiu. Però sí al seu costat, recolzant-los i donant suport, fins on he pogut, en la seva activitat.
No es pot conèixer i valorar a un col·lectiu si no convius amb ell i participes de les seves inquietuds i necessitats. Després d’aquesta experiència de quatre anys, puc afirmar rotundament que així es. Moltes vegades ens creiem capacitats per llançar una crítica o una censura, i lo que realment només tenim es la lleugeresa d’un coneixement molt superficial i esbiaixat que ens arriba, quasi sempre, d’informacions manipulades que ignoren l’activitat global de tot un cos al servei de la població i que necessita sentir-se proper i recolzat pels vallencs.
Aquesta manca de coneixement, moltes vegades per desinterès de la població, fa que, malauradament, només es valori i es magnifiqui una petita parcel·la de l’activitat global de la Policia Local, la sancionadora, mentre que la gran activitat, la de vetllar per la seguretat dels vallencs, no acostuma estar present en la consciència de la nostra població. I al dir seguretat no solament em refereixo a la prevenció de robatoris, la lluita contra delinqüents,… Em refereixo fonamentalment a auxiliar a la població sempre que ho necessita, amb resposta ràpida i efectiva: accidents de tota mena, auxili a domicilis, resposta a l’efecte d’inclemències climatològiques, incendis, desaparició d’avis….. Sempre heu donat la resposta ràpida i eficaç, quasi sempre per davant d’altres cossos als que també requerien la seva intervenció.
Igual que el personal dels serveis d’urgències hospitalàries, el servei de la Policia Local esta actiu les vint-i-quatre hores dels 365 dies de l’any, sense diferenciar les festes entranyables de caire familiar, esdeveniments i celebracions ciutadanes. I mentre uns vallencs gaudim d’aquestes celebracions, al darrera, i en l’anonimat, sempre hi ha uns agents de la PL que vetllen per la seva seguretat i per la de la resta de la població.
Jo avui, i per aquest medi a fi de que arribi a tots, us vull manifestar el meu agraïment per molts motius. Només faré esmena a uns pocs per no allargar-me excessivament.
Aquests anys de convivència i relació amb vosaltres, tant personal com col·lectiva, ha estat molt enriquidora pels meus valors morals. I no es una frase de compliment o de rutina. Sempre he cregut, tants anys de treballar per hospitals i veure el dolor i sofriment de molta gent, amb aquells que dediquen el seu treball al servei dels demés. I en aquesta Policia Local m’he trobat amb moltes actuacions, amb risc personal, a favor de garantir la seguretat i la qualitat de vida dels vallencs. I ho valoro ara, més encara, per que quan vaig arribar no coneixia prou bé el treball d’aquest col·lectiu.
M’ha enriquit el coratge que heu mostrat per superar uns moments, potser de desencís, quan després de culminar una molt laboriosa operació amb moltes hores de tensió, esforç físic i mental, i amb molt de risc personal, la confecció d’un molt ben treballat atestat, i que tot plegat provoca un esgotament, heu comprovat com tot se’n va a norris quan, malauradament, la jutgessa deixa amb un no rés tant esforç i sacrifici. M’he sentit satisfet quan he vist que no us afectava el desànim davant de la incomprensió.
Podria resumir, gairebé tot, agraint-vos lo mol bé que me sentit davant de tota la població, tant per la vostre professionalitat com pel vostre treball, jo un neòfit que desconeixia on es la vostra seu, ni us coneixia a la gran majoria de vosaltres. I pensant en qui em succeeixi us vull reproduir una frase de la dedicatòria que em va fer un professor de medicina al acomiadar-me d’ell: enyorança del que fórem i foren, esperança de que els que ens segueixin, siguin. Us ho desitjo per que ho mereixeu.
Ara, després d’aquests quatre anys, crec que em quedo amb uns amics que no tenia i que he guanyat amb aquest temps. Per mi també això es una gran satisfacció i un motiu més d’agraïment cap a vosaltres.
I encara que deixi aquesta responsabilitat amb la Policia Local, podeu estar ben segurs de que quan em necessiteu, col·lectivament o particularment, em tindreu al vostre costat per lo que us pugui servir o ajudar, tant professionalment com personalment.
Moltes gràcies a tots!!
Fins sempre, amb una abraçada molt cordial.
Román Galimany Solé
13.07.2007
