Fins sempre . . . . , Josep !
Diuen que les alegries compartides son més alegries i les penes compartides son menys penes. Per això volem ara compartir la tristesa per la mort de Josep Batalla, un vallenc que tant va fer per aquell Valls entranyable que tots tenim en el record.
Quan mires al teu entorn i observes que un dels que feien camí amb tots nosaltres s’ha aturat, i fatigat, ens deixa que continuem avançant, se’ns fa un nus al pit i sentim una mena d’esgarrifances per que veiem com es desfà un tros del que ha estat la nostra vida.
Malauradament, ja fa uns anys el vàrem començar a perdre dia a dia. Aquella vitalitat s’anava consumint fins arribar als últims espurneigs. No podia més; s’ha quedat pel camí. Els demés hem de seguir, encara que amb ulls adolorits i galta humitejada, pel vell camí de mata de ruda i galzeran, per què el dia segueix a la nit i res canvia pel nostre món cansat i gris, tan atabalat i mancat de sensibilitat, ple de miserables coses velles que les volen emmascarar de vernís.
Voldríem conservar el record de com era en Josep Batalla del Principal, el dels primers anys i com era ara, molt poc temps vist des del record. Incansable en el treball i sempre amb la màxima intensitat, com ho feia amb totes les accions de la seva vida: de caràcter alegre i espontani, rigorós en les seves activitats per les seves qualitats culturals i intel·lectuals, irònic i divertit en l’esbarjo, crític i vehement en les tertúlies, dedicat a les seves afeccions portades a un màxim de bon saber fer per la seva capacitat imaginativa i creadora, on sempre hi posava una força i una convicció com la que després ha aplicat per lluitar per la seva vida. Afable i sempre disposat amb els amics.
Les inquietuts d’una joventut emprenedora fa que, junt amb altres companys, s’endinsin en una activitat que, a la llarga, deixarà una empremta a una generació de joves vallencs. Sorgí una inquietud envers el teatre i tot el seu entorn, que feia de cada representació un esdeveniment cultural i social que es vivia ben intensament.
Molts d’aquests joves, de ja fa uns quants anys, van saber valorar la dedicació, l’entusiasme i el bon saber fer de Josep Batalla i els seus companys. Ells van gaudir d’una activitat formativa, una inquietud i convivència que emplenava les hores d’esplai, que va impregnar a tot un poble i que tant va significar per la vida de Valls.
Malauradament aquest reconeixement mai va arribar de les Institucions vallenques, masses vegades poc sensibles al treball abnegat que es fa per Valls i els vallencs.
Als qui ens honorà amb la seva amistat i estimació ens queda l’estela de la seva obra i la seva personalitat que restarà sempre present. Per això ara no podríem donar-li un adéu, sinó un fins sempre . . . , Josep !
Valls, gener 2005
