El dia 16 de març de 1947 Valls va viure un rellevant esdeveniment: la Benedicció i la Inauguració de l’Altar i Retaule que la Germandat del Sant Crist, establerta en l’església de Sant Francesc, per guardar i emmarcar esplèndidament la bella imatge del Crist Crucificat, la gran obra del escultor vallenc Josep Busquets. Imatge que figurava en la processó que el Diumenge de Rams celebrava la Germandat de Sant Francesc.
El passat diumenge, 16 de març, es van complir 61 anys.
La monumental obra pictòrica del Retaule la va realitzar Joan Lahosa (*). Tenia nou metres d’alçada i set d’ample, d’excepcional valor artístic. L’Altar, al peu del Retaule, es completament de marbre i recolzat sobre columnes d’alabastre, que realcen magníficament el valor artístic del conjunt
El cost total arribà a 40.000 pessetes, que es cobriren mitjançant subscripció amb aportacions populars, especialment de tots els membres de la Germandat. Els treballs manuals foren totalment desinteressats per membres de la Germandat, com Gabriel Secall, Joan Piñas, Artemi Plana, Josep Serra i d’altres. Treballs que es feren, durant deu mesos, per la nit, després de sopar, o bé els diumenges, ja que per aquells anys es treballaven sis dies per setmana, matí i tarda, i encara no es coneixia lo que eren els ponts i altres beneficis laborals que en gaudim actualment.
Els vallencs, especialment els confrares, hi van donar el seu donatiu i ho consideraren amb la satisfacció i l’orgull d’una obra pròpia. Així, eren molts es que s’hi arribaven a treure el cap, expectants i sense molestar, per veure com anava la seva obra; fins hi tot estaven satisfets si els convidaven a donar-hi un cop de ma i participar amb aquella realització.
Creiem que per aquell any tot just s’havia començat a projectar la reconstrucció del Retaule de l’Archiprestal de Sant Joan.
La Germandat del Sant Crist de Sant Francesc era molt nombrosa i podia fer, acompanyada del grup de Improperis, la Processó del Diumenge de Rams. Sempre s’havia considerat als seus membres d’un caràcter menys burgès que els de la Germandat del Sant Crist de Sant Joan, ja que molts d’ells es dedicaven a l’agricultura, encara que n’hi havia de totes les procedències. Eren molt constants i aconseguiren l’ho que no va fer cap altre Germandat: tenir un Retaule i Altar propi pel seu Sant Crist, molt digne, i costejat per tots els germans.
Portà a terme la Benedicció el Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Dr. Manuel Arce-Ochotorena, i va assistir el Governador Civil, Francisco Labadie Otermín acompanyat de les autoritats provincials i de l’Alcalde i Procurador a Corts Josep Mª Fàbregas Cisteré amb les autoritats locals. Presidents de la Junta Interparroquial d’Acció Catòlica, i de diverses associacions de caràcter cultural i religiós de la ciutat, acompanyats per la Junta de la Germandat. L’església estava plena fins tot i havia gent a la plaça de Sant Francesc
L’acte va començar mitja hora tard per culpa d’una avaria que va patir l’autocar que portava des de Barcelona als membres de la Coral T. L. Victoria. El Cardenal va beneir el nou altar acompanyat de l’Archiprest de Sant Joan i dels Rectors de Sant Antoni i el Carme. El Rector de Sant Antoni va ser el celebrant i va predicar el Pare Carmelita vallenc, Carmel de la Immaculada. La Coral T. L. Victoria, de Barcelona, va cantar la Missa de Palestrina “Jubilate Deo”, dirigits pel mestre J.J. Llongueres. La festa fou apadrinada pels aleshores joves Sr. Antón Benet Boladeras i la Srta. Maria Dolors Batalla. Aquests padrins, després de l’acte, van obsequiar als assistents amb un esplèndid refresc en el pati del Col·legi de la Sagrada Família (actualment del Pius Hospital).
Aprofitant la seva estada a Valls, la Coral T. L. Victoria va fer un concert , el mateix diumenge a la tarda, al Teatre Principal, organitzat per l’Associació Amics de la Música.
Malauradament els darreres anys això ha caigut en l’oblit i l’abandó, i desconeixem l’estat en que es pot trobar aquell retaule, fruit de l’esforç de molta gent i que va ser un motiu de goig per assolir, en un temps ben difícil, un objectiu col·lectiu. Així es feia el vallenquisme en aquells temps.
(*) Joan Lahosa i Valimanya neix a Prat de Comte el 4 de novembre de 1902. Descobreix la seva vocació el 1920 en veure uns dibuixos d’un amic seu i, amb 23 anys, ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i deixeble del pintor Fèlix Mestres; uns anys més tard li atorguen una sèrie de beques que el duen a viatjar per França, Bèlgica i Itàlia, on estudia els clàssics i copia algunes de les seves obres.
A les seves primeres exposicions la crítica li augura futurs èxits i el 1936 pinta una de les seves millors obres: el retrat del seu pare. El 1947 accepta el càrrec de professor de Dibuix i Color a la Escuela de Trabajo de la Diputación Provincial, a Barcelona, plaça que ocupa fins la seva jubilació. Mor a Barcelona el 5 d’octubre de 1981. Al santuari de la Font-Calda es pot contemplar el fresc de l’altar, la seva obra més impressionant i apreciada.
