És difícil fer una reflexió en passat d’un amic i familiar que creiem present entre nosaltres, ja que, tot i que han transcorregut uns dies des que ens assabentarem d’aquella trista notícia irreversible, no hem pogut assumir la certesa sense haver-ho meditat abans.
De nou un vallenc de soca-rel, Jordi Lluís i Gibert, i estimat amic al qual li diem adéu. És difícil admetre que una persona dotada de tanta versatilitat i de tanta qualitat professional i humana es quedi en el camí, mentre contempla com nosaltres continuem caminant, i observa com va desapareixent la nostra imatge dolguda per l’horitzó. I ja en són tants els estimats que ens han deixat!
Són molts i llunyans els records que ara reviuen amb el Jordi. Aquells primers anys del bàsquet vallenc, del senyor Güell, Àguiles i CB Valls, amb els Cartañá, Mas, Migó, Anguela, Bayo, Padró… Quan el diumenge, amb l’entrepà sota el braç, agafaven el tren de dos quarts de set del matí per anar a fer el partit a Barcelona. Records i temps entranyables.
Professionalment va tenir una intensa trajectòria que s’inicià al desaparegut Banc Central del carrer de la Cort amb el senyor Pedrol de director, el qual uns anys després se l’emportà a la Caixa Rural de Reus. La seva trajectòria professional s’engrandia i el nomenaren director general de la Caixa Rural dins de l’àmbit provincial. Uns anys després el designaren sotsdirector de la Caixa Rural a Barcelona, vivint l’absorció per part de la Caixa de Barcelona i posteriorment de la Caixa de Pensions “La Caixa”, on es jubilà. Fa trenta anys, durant la seva estada a Barcelona, va patir un atropellament molt greu mentre creuava un pas de vianants. L’accident li causà greus lesions que l’impossibilitaren molts mesos amb conseqüències físiques de per vida.
El Jordi Lluís estava sempre present i participatiu en tots els actes que es feien a Valls: diades castelleres, festivitats de la Candela, manifestacions populars… Estimava molt la seva ciutat.
Els que l’hem conegut sabem molt bé l’afecte que proporcionava el seu caràcter seré, assossegat, amable i molt educat. Fidel i lleial amb els amics i amb les seves conviccions. Tenia els detalls, breus però intensos, d’una gran persona. Transmetia estimació i amor a tots els que convivien amb ell. Crec que mai va posar barreres ni va seleccionar les persones del seu entorn.
Ha marxat d’entre nosaltres amb les mans ben plenes pel fruit del seu pas per aquest món. Plenes d’humilitat, de treball, de saber conviure, de tolerància, de participar amb els altres, de transmetre estimació. Ens ha deixat amb la mateixa discreció amb què va viure, sense fressa ni estridència, amb senzillesa i fortitud. En Jordi Lluís i Gibert restarà en la nostra memòria sempre participatiu i present en la vida vallenca.
