PROJECTE OBJECTIUS BASICS DE SALUT PÚBLICA LOCAL

INTRODUCCIÓ.

En els països desenvolupats s’estan revisant i replantejant les funcions que han de tenir les polítiques de salut pública, i els recursos que aquestes necessiten per desenvolupar-se adequadament.

La creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya respon a la necessitat de reformar l’estructura i funcionament de la salut pública al nostre país.

  1.- Competències Ens Locals.

Els ens locals son competents per a prestar els serveis mínims següents en matèria de protecció de la salut:

1. L’educació sanitària en matèria de protecció de la salut en l’àmbit de les competències locals.
2. La gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi.
3. La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic.
4. La gestió del risc per a la salut en els equipaments públics i els indrets habitats, incloses les piscines.
5. La gestió dels riscs per a la salut derivats dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, la restauració, la producció d’àmbit local i el transport urbà. As efectes d’aquest precepte es considera activitat de restauració la venda directa d’aliments preparats als consumidors, com a activitat principal o complementària d’un establiment, amb repartiment a domicili o sense.
6. La gestió dels riscs per a la salut derivats dels animals domèstics i peridomèstics i de les plagues.
7. La política sanitària mortuòria en l’àmbit de les competències locals.
8. Qualsevol altra activitat de competència local relacionada amb la gestió en matèria de protecció de la salut, de conformitat amb la legislació vigent en la matèria.

 Els ens locals, aquests serveis que són de la seva competència, els poden prestar directament o encomanant-ne l’execució a l’Agència de Protecció de la Salut (APSCAT), mitjançant els convenis pertinents.

2.- Llei de Protecció de la Salut

L’acció s’adreça vers la prevenció dels efectes negatius que diversos elements del medi poden tenir sobre la salut i el benestar de les persones. Afecta a dues grans àrees: la salut ambiental i la salut alimentària.

Salut ambiental:  vigilància i control dels agents físics, químics i biològics presents en els diferents elements del medi i en els indrets de convivència humana.  

Salut alimentària:  vigilància i control dels agents esmentats que són presents en els aliments o els que poden vehicular.

L’Agència de Protecció de la Salut és un organisme autònom administratiu que té personalitat jurídica pròpia. S’estructura en 7 regions sanitàries, que són: Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu Aran.

Dins les regions sanitàries, les tasques en el territori es duen a terme a partir de l’agrupació en sectors. Cada sector tindrà un equip de protecció de la salut multidisciplinari i amb polivalència d funcions, en el que treballaran coordinadament, farmacèutics, veterinaris, metges titulars i practicants titulars. Pel que fa al Camp de Tarragona seran dos els responsables d’equip.

Per poder aconseguir l’eficàcia i l’eficiència en a prestació de serveis s’ha d’exercir una corresponsabilitat i una implicació entre les administracions, un nou àmbit de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració. Per això es crea un marc flexible de col·laboració entre l’Agència de Protecció de la Salut i les administracions locals.

S’estableix un conveni marc on s’acorda la relació d’activitats i serveis que l’Agència podrà prestar als ens locals per proveir els serveis mínims de competència local, en matèria de protecció de la salut, amb la formalització prèvia del corresponent conveni d’encàrrec de gestió.

3.- Agència de Salut Pública (ASPCAT)

L’Agència de Salut Pública està cridada a prestar els seus serveis als ajuntaments i s’ha de posar al seu servei per tal d’exercir aquestes competències en cas que es ens locals ho considerin convenient. En definitiva, la reforma dels serveis de salut pública s’adreça a establir un sistema comú per fer front als riscos per a la salut, i a promocionar la salut com a element essencial per a la millora de la qualitat de vida de la població.

L’ASPCAT serà una organització executiva, amb estructura regional i territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la seva participació efectiva en la titularitat de l’ASPCAT.

La cartera de serveis de l’ASPCAT estarà integrada per productes i serveis de monitoratge de l’estat de salut, vigilància epidemiológica, protecció de la salut, promoció de la salut, prevenció de la malaltia i salut laboral i mediambiental. Serà definida pel Departament de Salut.

El model d’organització de l’ASPCAT preveu com a eixos bàsics la proximitat en el territori i l’estructura descentralitzada

• una estructura central
• estructures regionals
• estructures territorials, de sector sanitari

La estructura territorial, sector, és la que presta eficaçment i amb qualitat els serveis al client final. Aquests equips, que es denominen equips locals de Salut Pública (ELSP), treballen en l’estructura més perifèrica. Són equips multidisciplinaris amb polivalència de funcions que presten la cartera de serveis de Salut Pública, molt propers al territori.

Podran formar part del conjunt de professionals, a més dels provenint de l’àrea de Salut, tots aquells que s’incorporin mitjançant els processos formals establerts per dotar l’estructura organitzativa adequada. 

4.- Assaigs Agència Salut Pública

A principis de l’any 2007, es va començar una sèrie de projectes demostratius de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, amb la finalitat de provar el modelo organitzatiu i de gestió que preveu la reforma dels serveis de salut pública.

Els projectes demostratius que s’estan portant a terme són els del Maresme central, Osona, Baix Camp i Vallés Occidental-oest.   

PROGRAMA DE SALUT PÚBLICA A VALLS.

El procediment de treball per començar el Projecte de l’Agència de Salut Pública per la Ciutat de Valls, seria el següent:

1. Diagnòstic de la situació sanitària actual a Valls.
2. Detecció de punts que requereixen una actuació.
3. Planificació i protocols d’actuacions per aquests punts.  

1.- Diagnòstic de la situació sanitària actual a Valls.

1. Deport + Salut

    El deport considerat sempre com un be necessari per una vida saludable; com una eina per mantenir una bona salut i prevenir malalties. Caldrà fer:

◊ programes dedicats a la tercera edat, amb control sanitari, que tinguin incidència positiva directa amb:

• efectes neuromusculars.
• efectes metabòlics.
• efectes psicològics.
• osteoporosi.
• altres,….

◊  Estratègia de treball contra el sedentarisme.

◊  Potenciar e programa Caminar i Salut  (col·laboració amb el CAP Dr. Sarró de Valls).

◊ Deport pels infants: dirigit al desenvolupament i creixement.

◊  Deport i prevenció: malalties coronaries i cardiovasculars, malalties cròniques, fractures òssies, etc…

◊  Pèrdua de pes amb dieta i deport.

El 45% de joves de la nostra ciutat en edat escolar no practica cap esport. La resta ho practica sense estar vinculat; no fan un deport dirigit. El deport depèn de les entitats, i això dificulta la seva pràctica en molts casos.

b) Joventut + Salut

    Considerem l’existència de carències pel que fa la relació joventut/salut, on cal incidir amb accions efectives per fer les corresponents correccions:

◊  Utilització correctament dels serveis sanitaris pels joves.  

◊ Alimentació saludable en els joves. Informar adequadament de la influència de l’alimentació en els joves i de la incidència d’aquests hàbits en la qualitat de vida saludable pels anys adults.

◊  Reflexions sobre l’actual situació afectiva dels joves (sexe, entorn)

• medis per la prevenció de les malalties de transmissió sexual + VIH/SIDA.
• conscienciació sobre l’embaràs (prevenció).
• informació i educació sexual.

◊  Reflexions sobre el rendiment escolar.

◊  Estudi de la situació soci-laboral i recolzament social dels joves.

► Drogaaddicció

Encara que aquest apartat està inclòs dintre de l’anterior dedicat a Joventut + Salut, preferim presentar-lo independentment, ja que en l’actualitat la drogaaddicció afecta als joves i als adults, encara que la incidència principal, per ser l’inici, cal donar-li molta atenció i aplicar les accions prioritariament per la joventut.  

1. Drogues legals.
2. Tabac: educació i informació antitabac.
3. Alcohol.
4. Drogues il·legals.
5. Prevenció del consum.
6. Entorn adient per l’addicció a les drogues (escola, discoteca, bars, etc.)

         ►  Salut mental i física

► Seguretat vial

Com en el apartat anterior, també s’inclou en el grup dedicat a la joventut per la seva major incidència amb aquest col·lectiu, encara que preferim donar-li entitat apart per la incidència que te amb altres col·lectius de població.  

1. Estudi dels factors que més incideixen en els accidents de tràfic.
2. Mesures per la prevenció dels accidents.

► Oci i Lleure

Actualment constatem una manca d’atenció i medis pel que fa a les necessitats dels joves per gaudir els caps de setmana, així com una manca d’associacions juvenils actives que proporcionin activitats de caire cultural i, a la vegada, d’oci  per aquest col·lectiu. Això fa que busquin en altres indrets aquestes mancances que tenen a la nostra ciutat.

• Població immigrant i Salut

Es important l’obtenció de dades informatives, verídiques i fiables sobre l’estat de salut dels sectors de la població més vulnerables i sobre la utilització dels serveis sanitaris i mèdics per a aquests col·lectius.

Els factors, simultàniament interrelacionats, que influeixen en l’estat de salut dels immigrants i en l’ús que en fan dels serveis sanitaris son:

la situació legal, l’adaptació al medi i el nucli social;

el nucli familiar;

la vivenda;

l’alimentació;

l’educació;

la religió;

la cultura i les tradicions;

el treball;

els hàbits de vida;

l’atenció sanitària.

El principal risc per la salut es la situació irregular d’estada en el nostre país i, també, les condicions higiènic-sanitàries de la vida dels immigrants. Caldria senyalar algunes de les carències en que es troba aquesta població en la nostra ciutat:

• Caldria reflexionar dels medis per afavorir la integració dels immigrants en la nostra societat.
• Preparar un cens de les diferents procedències d’aquesta població i quantitat de cada col·lectiu.
• Es necessari un tractament i una política de integració diferent per cada col·lectiu.
• Prevalença de les malalties tropicals.
• Estudi de les diferents conductes alimentàries dels immigrants.
• Higiene, deport i salut buco-dental. 
• Planificació familiar.
• Embaràs i naixement.
• Cures del nadó.
• Mals tractaments.

Diferencies culturals i de percepció de la malaltia implica una poca participació en algunes intervencions preventives.

Salut matern infantil:

• Increment d’embarassos adolescents. Canvis en les dinàmiques contraceptives.
• Dificultats per identificar calendaris  vacunals en determinades poblacions.

Prevenir, per dintre de pocs anys, l’envelliment d’aquesta població immigrant.

• Activitats que poden afectar a la Salut

Actualment, en la nostra ciutat tenim centres que, per la seva activitat, poden afectar seriosament la salut dels seus clients. D’aquests centres no tenim un cens actualitzat i desconeixem l’activitat i les condicions higienic-sanitaries amb que es realitza. Per tant, es molt urgent crear un cens rigorós i un control posterior de tots aquests centres. A continuació enumerem alguns exemples d’aquests establiments.

• Establiment de Piercing i Tatuatges.
• Punts de venda de restauració.
• Centres d’estètica i higiene personal.
• Punts d’alimentació (de tot tipus).
• Prevenció de la Legionel.losi.
• Piscines de pública concurrència.   

• Xarxa de ciutat saludable

Son molts els aspectes que s’han de tenir presents per arribar a gaudir d’una ciutat saludable. Des d’una acurada planificació urbanística fins a la rigorosa aplicació de les Ordenances Municipals, passant per fomentar estils de vida dintre d’un entorn sostenible i saludable. Això es, planificar l’entorn saludable de la ciutat.

Cal una correcta neteja de la ciutat. Si amb els medis actuals no s’assoleix caldrà revisar l’actual sistema de neteja de la ciutat.

Control efectiu dels animals domèstics.

Establir els criteris d’habitabilitat dels habitacles.

Control de les aigües de consum públic.

Efectiva recuperació de l’entorn dels torrents com a vertaderes zones d’esbarjo passejades dels vallencs.

Establir i recomanar circuits per anar al col·legi caminant (evitar el transport privat).

Control de plagues (sense aplicació de productes químics).

Atenció especial al greu problema de la zoonosis (especialment a la proliferació de coloms i estornells).   

2. 3. –  Detecció, Planificació i Protocols d’actuacions

1.  Deport + Salut

Les actuacions hauran de ser de caràcter divulgatiu (conferències, seminaris) i organitzatiu de programes per la corresponent pràctica continuada del deport.

Solucions.

• Programa Caminar i Salut. Organitzat pel CAP Dr. Sarró i patrocinat per la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Valls. Començarà el dimarts dia 22 d’abril, amb dos sessions setmanals (dimarts i dijous). Consisteix en caminar durant una hora (anada i tornada) i una xerrada sobre alimentació saludable. Està dirigit a persones amb patologia coronaria i cardio circulatòria, hipercolesterolemia, diabetis, obesitat. Els participants s’han d’inscriure. Es farà difusió pel coneixement de tothom, encara que, des del CAP, ja es notifica a tots els potencials participants. Es farà un seguiment de la situació de salut de cada participant després d’unes jornades d’aquesta activitat.      
• Per cadascun dels diferents objectius marcats per millorar diferents aspectes de la salut mitjançant la pràctica esportiva, s’haurà de protacolitzar el corresponent programa esportiu,  tenint en compte la cadència i continuïtat en la seva realització, sota la supervisió mèdica.
• Es pot aprofitar l’oferta del Programa de prescripció de l’activitat física, l’esport i la salut (PAFES), en una col·laboració transversal dels Departaments de Salut i Deports.

• Joventut + Salut

• Per l’utilització correcta dels serveis sanitaris pels joves, es poden editar uns opuscles informatius, didàctics i esquematitzats, on s’expliqui quan, com i per que s’ha de fer us dels serveis sanitaris.
• Per l’alimentació saludables, es poden fer xerrades, ben estructurades i amb una línia de continuïtat entre elles, dirigides als joves, segons les diferents edats, a les escoles i també, pels que no estan en edat escolar, en centres de joventut. Aquestes xerrades han de tenir un aspecte formatiu, que despertin l’interès dels joves, amb una periodicitat i continuïtat per que siguin efectives per les costums alimentaries dels joves.  Es important fer-ho en horari escolar i amb implicació dels propis estudiants (redaccions, treballs o concurs literari).

 –   Pel que fa a Oci i salut: diversió i prevenció entre els més joves, s’han de buscar alternatives nocturnes d’oci. Preparar  programes amb la participació i la implicació dels joves, i difusió exhaustiva d’aquests programes. Cal escoltar als joves en general, no d’un grup particular o d’una tendència política o social determinada. Continuïtat en aquesta campanya. S’ha de tenir present que la gent jove no te l’hàbit de llegir els opuscles. Llegeixen poc. Es més efectiu un programa de radio atractiu.

• Facilitar activitats, fora de les hores d’estudi o de treball, que els ocupin hores i sigui atractiu (fer teatre, música, pintura, espais públics, cases de cultura, etc.). No dirigits des de d’alt. Que tinguin algun lideratge que faci propostes creïbles per cada activitat. Compte amb el cost de les activitats (cine, esports, etc.).
• Aprofitar espais de nova creació d’oci per part de l’administració i dirigida als joves, concretament als més joves (de 13 a 17 anys), en els quals s’hi combinin programes de prevenció de consum de tòxics, així com també d’altres perills com els embarassos precoços, malalties de transmissió sexual, trastorns alimentaris, etc.

–    Tal i com s’ha fet en altres municipis, una possible proposta recauria en organitzar periòdicament festes musicals, o d’un altre tipus, que fossin tematitzades. És a dir, per cada festa es treballaria un tema en concret, per exemple, la cocaïna, i mitjançant elements informatius, dinamitzadors (actors) o experiències reals, es conscienciaria els joves dels seus efectes nocius, i conseqüentment  previndríem el seu consum.

     Cada festa hauria de tenir una denominació específica per a cada sessió tematitzada. Amb un nom original i coherent amb el contingut i desenvolupament de la mateixa.

     Així per exemple, entre d’altres, es proposen els següents temes sobre drogues:

– Cocaïna: Festa de la Coca (tal i com es denomina popularment entre el jovent). En aquest cas, es podria repartir coca de pastisseria entre els assistents.

• Haixix, marihuana, porros, tabac…: Festa de Xocolata o la Xocolatada/Festa del Peta/Festa del Piti. Aquí es podria jugar amb les tauletes de xocolata.
• Èxtasis: Festa de la Rula. I es podria vehicular amb pastilles de llaminadures.

• Pel que fa a la Salut, s’hauria de proporcionar materials audiovisuals. La salut ha de ser una matèria que es tracti de manera continuada i sistemàtica a les escoles. Cal una participació activa dels professors, les escoles, els pares i els mitjans de comunicació. El tema ha de ser: Prevenir i promocionar la salut. 
• L’efectivitat de l’exposició per un testimoni real. El testimoni d’un jove tetraplegic impressiona molt i fa pensar. Això es igual de efectiu pel que fa a la Seguretat Vial com també per Malalties de Transmissió Sexual. 
• Pel que fa a la Drogaaddicció, s’ha d’actuar, fonamentalment, amb caràcter preventiu, abans d’iniciar-se en el consum de la droga i alcohol. Preparar i concienciar als joves. Els professors han de ser primer educadors i després professors. Concienciar als pares sobre els diners que donen als seus fills. Utilització del programa: Per què petes?

   3)  Població immigrant i Salut

–  Variabilitat i heterogeneïtat de les poblacions immigrants, diversos països, múltiples cultures.

–  En molts sectors, les necessitats primàries existents, determinen que la salut no constitueixi una prioritat.

–  Seria important implicar als líders de la pròpia comunitat en les activitats educatives i de promoció de la salut. Aquests servirien d’enllaç entre la comunitat i el sistema sanitari, facilitant el coneixement per l’emigrant de l’estructura sanitària i oferta de serveis.

– Necessitat d’aproximar-se als diferents col·lectius d’immigrants per tal d’escoltar llurs veus i comprendre llurs concepcions del cos, de la salut i de la malaltia; i així, també, assabentar-se de les estratègies que utilitzen per la cura d’aquestes malalties.

– Proporcionar informació per accedir als Serveis de Salut (per part de l’Ajuntament, Treballadors socials, etc.): una guia en diferents idiomes sobre com utilitzar els servei sanitaris i com actuar davant de problemes de la salut.

Solucions

• A partir de l’1 de juliol s’activarà el Pla d’Acollida des del Servei de Benestar Social:  un agent d’acollida atendrà als immigrants que arribin a Valls. Tindrà una entrevista individual amb ells al temps que es faci el procés d’empadronament. Posteriorment es faran sessions periòdiques col·lectives amb els nouvinguts on se’ls hi explicarà tot lo que necessiten saber del sistema sanitari local i de la seva correcta utilització. El material que es distribuirà serà molt esquemàtic, amb els corresponents idiomes, intel·ligible amb facilitat, i que serveixi de guia i consulta per quan ho requereixi la seva necessitat.
• Aquests grups incorporats, i que ja hauran participat en aquestes primeres sessions, se’ls convidarà a assistir a sessions de divulgació sanitària dels diferents cicles que s’organitzin, conjuntament amb altres grups d’immigrants. Aquestes primeres sessions hauran de ser de contingut bàsic per introduir-se dintre de la cultura sanitària del nostre país. Se’ls hi facilitarà informació escrita en el seu idioma; també les presentacions visuals que es facin en aquestes sessions seran en el seu idioma a fi de fer més entenedor lo que se’ls explica.
• En les sessions on el contingut tindrà un nivell més elevat se’ls convidarà a participar juntament amb la resta de ciutadans de Valls. Intentant que es produeixi una integració social.
• Les sessions es farà amb la col·laboració dels professionals del CAP Dr. Sarró i del Pius Hospital, que coneixen prou be la situació sanitària de la nostra ciutat i son els que, en un moment determinat, atendran a aquesta població i es bo que s’estableixi una relació tant professional com de confiança entre ells. 

•  Població infantil

El programa de prevenció de la salut pels infants ha d’anar dirigit als pares, familiars i educadors, tant de les escoles com de la llar d’infants. L’atenció dels pares i educadors s’ha de centrar en els aspectes de l’alimentació i de l’actuació davant de malalties i de reaccions anafilàctiques greus que poden provocar la mort de ‘infant si n s’actua ràpid i correctament.  

• Es molt important que els pares tinguin un correcta coneixement i es valori la importància de donar als infants una alimentació adequada i saludable per l’edat corresponent. Hem de tenir present que s’està produint un increment alarmant de l’índex d’obesitat infantil. Es un problema que s’ha de solucionar en els anys d’infància. Després es molt més dificultós i es pot haver alterat el funcionament del organisme. Una solució es un cicle de xerrades – taller dirigides als pares, amb participació activa d’aquests. S’ha d’explicar les alteracions que pot provocar l’obesitat al organisme (cardiovasculars, alteracions metabòliques, psíquiques, mobilitat, etc.); la necessitat de respectar el pes adequat en relació a l’edat, els aliments i dietes saludables per mantenir la aportació energètica necessària i l’equilibri calòric sense increment de la massa corporal. Posar molt d’èmfasis en els aliments que s’han d’evitar.
• Tenim una incidència important d’infants amb malalties metabòliques congènites que cal posar-hi molta atenció per evitar greus accidents que poden provocar la mort de l’infant en poc temps si no s’actua correctament. Es molt important que ho coneguin, a més dels pares, els educadors i professors de les escoles i de les llars d’infants que es poden trobar amb aquest problema d’una manera sobtada. Es l’efecte que es coneix com una relació al·lèrgica a determinats aliments o productes amb els que pot estar en contacte l’infant. El 10% de nens entre 6 i 14 anys pateixen algun tipus d’al·lèrgia. Els més habituals son  la llet, l’ou, el peix, el làtex, etc. La prevenció primària o profilaxi no sempre és possible, llavors la solució es la prevenció terciària, més important en el dia a dia del pacient i del seu entorn. En el medi familiar, el control de la dieta; el problema pot aparèixer quan es precisa una atenció personalitzada en llocs públics, com l’escola o llars d’infants, colònies d’estiu, etc. Els responsables docents han d’assumir la potencial gravetat i la rapidesa de presentació d’aquestes reaccions al·lèrgiques. Es, per tant, molt important proporcionar programes d’educació sanitària per al personal (docent o no) per garantir na atenció ràpida i eficient davant d’una urgència d’aquestes característiques. Associacions especialitzades poden preparar tallers pels familiars i personal docent per proporcionar informació, mitjançant tallers i sessions, per saber com actuar amb destresa davant la gravetat d’aquestes reaccions. ImmunitasVera es una associació prestigiosa amb bona disposició per fer aquesta tasca.          

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL I RECURSOS

• Confeccionar un Conveni de treball entre les dos Institucions: Direcció Territorial de Salut i Ajuntament de Valls.
• Crear una Comissió de seguiment per fer efectiu els objectius que es pactin.
• Es pot utilitzar el Assaig de l’Agencia de la Salut pel Baix Camp com a model per començar a treballar.
• L’àmbit d’actuació serà, per començar, l’entorn de la ciutat de Valls. L’objectiu següent es actuar dins l’àmbit comarcal. En aquest cas hi seran implicats els proveïdors de salut del territori, Consell Comarcal, Diputació, Ajuntaments.
• Creació d’una  Comissió Tècnica, amb tècnics del Departament Territorial de Salut, Inspectors locals, professionals que actuïn a la ciutat, Tècnics de les àrees de l’Ajuntament implicades en la realització del projecte.
• La Comissió Tècnica estarà lliderada per un Tècnic de la Direcció Territorial.

Per la realització del Projecte es compte amb el recolzament Institucional.   

Roman Galimany

Abril 2008