Sr. Albert Batet
President Consell d’Administració
Pius Hospital de Valls
Benvolgut Albert,
Mitjançant aquestes línies et comunico la meva dimissió com a membre del Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls. No dimiteixo com Vice-president Executiu per que, en tot aquests mesos, no ho he exercit.
Dimitir es el resultat d’una reflexió on s’avalua la dignitat inherent en front de la dependència i les seqüeles d’aquesta decisió. I és conseqüència, no d’un fet determinat sinó d’una agregació d’actuacions que van estampant un recorregut, marginant cada vegada més el propi.
En la darrera campanya electoral per les municipals vas proposar que, per donar continuïtat a l’activitat empresa els darrers vuit anys al Pius Hospital, acceptés estar en el Consell d’Administració com a Vice-president Executiu. Aquest lema, que és va manejar durant tota la campanya juntament amb frases de lloança envers al funcionament de l’hospital, vist des del panorama d’aquests darrers mesos, fa pensar que, una vegada més, es va utilitzar per la campanya i per assossegar al personal de l’hospital garantint una continuïtat. Lo que es va manifestar en campanya no s’ha complert en absolut, i ja fa més de dos mesos que he deixat tota activitat a l’hospital contràriament a la meva voluntat i amb carència total de comunicació.
Amb el bagatge de quasi quaranta anys de treball en diferents responsabilitats d’hospitals públics, amb la corresponent activitat científica, i en els darrers vuit anys com a President en aquest hospital, crec que es una desconsideració greu suposar que faria d’oient en el Consell d’Administració.
A l’administració de l’hospital s’ha produït un canvi important, amb un procés molt llunyà de coherencia i de bon fer. En el relleu d’una presidència, la bona pràctica i la lògica, comporta que el president sortint treballi conjuntament amb el que l’ha de substituir, faciliti tota la informació i suggeriments per continuar la labor, encara més si el que entra és profà en aquesta disciplina. Doncs bé, en tots els vuit anys i aquests darrers mesos, insòlitament, no hem conversat mai sobre el funcionament i la situació de l’hospital. Se que has demanat opinions a persones, que per la forma, ha estat un procés un tant sectari i perillós per conèixer de manera real i objectiva un col·lectiu de tant diferents característiques.
En una de les enquestes preelectorals, els vallencs estimaven al Pius Hospital com el servei al ciutadà més valorat i amb el grau més alt de satisfacció. Entitat que ha prestigiat a la ciutat i per tant al seu govern, que no ha rebut cap subvenció ni li ha provocat cap conflicte a l’Ajuntament. No puc entendre aquesta animositat, intentant intervenir-ho tot, amb que has iniciat la teva Presidència al Pius Hospital.
Es greu, i lamentable, que la primera autoritat qüestioni públicament, en medis ben poc escaients, els honoraris dels metges i personal directiu de l’hospital, quan tots son retribuïts segons lo que determina el Conveni XHUP. Aquests comentaris, logicament, van arribar al coneixement dels interessats. Es una tàctica d’intimidació per que no es bellugui ningú? Em recorda l’Europa del final dels anys trenta.
Si l’hospital es deficitari no és conseqüència d’una mala gestió del propi hospital, sinó de que no rep puntualment el pagament de l’activitat per part del Servei Català de la Salut. L’hospital ha de pagar nòmines, factures de tot tipus puntualment; i així ho ha fet tots aquests anys. Però per complir ha de recorre a uns crèdits per cobrir els 60 o 70 dies que tarda en cobrar-ho del SCS. Aleshores els que provoquen una situació deficitària és el SCS, que cobra puntualment dels afiliats a la seguretat social. El Pius Hospital no necessita cap salvador. Si fa una defallida, l’haurà fet abans el sistema sanitari i si es així també l’haurà fet el Govern de la Generalitat, darrer responsable de la mala gestió. Que recordem, el govern son tots, els que governen més l’oposició. Uns administren i els altres vetllen. Quan es produeix una davallada econòmica com l’actual, no sols el govern no ha administrat be sinó que l’oposició tampoc ha intervingut prou be, defecte per omissió.
Sempre he estat contrari a l’utilització de l’hospital per propaganda política o promoció d’algun personatge. En els darrers mesos s’ha caigut en aquest parany tres vegades i totes elles amb la reforma de Radiologia i Quiròfans. Unes desafortunades notes de premsa, mal explicades o manipulades, on es confonia l’autorització d’un permís d’obres – quan les obres ja portaven mesos – amb una presentació de la despesa; el ciutadà que no coneix aquest llenguatge farragós i embolicat d’aquestes notes pensa, i segurament d’això és tractava, que l’Ajuntament subvencionava la reforma de radiologia i quiròfans. Quan aquesta subvenció provenia encara de l’anterior Govern de la Generalitat i ja fa mesos que s’havia pres l’acord de fer aquestes reformes per l’anterior Consell d’Administració. En la informació oficial mai s’ha fet menció al rerafons d’aquest projecte.
Vaig deixar la Direcció dels Laboratoris de l’Hospital Vall d’Hebrón per treballar pel Pius Hospital de Valls i pels vallencs, no he volgut servir mai a cap partit polític. Vaig venir amb unes condicions econòmiques desfavorables que vaig acceptar pel compromís adquirit amb l’alcaldessa.
Quan no es creu en el projecte ni amb els seus valedors, toca renunciar i no compartir aquesta responsabilitat, que en realitat no és real quan el paper assignat és de comparsa.
Només queda desitjar que vagi endavant, per que els vallencs no perdin el servei i la qualitat hospitalària que s’ha assolit amb tant esforç en aquests darrers vuit anys.
Gràcies per la teva atenció.
Atentament,
Dr. Román Galimany
Vall, 5 d’octubre de 2011
