El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 18 de desembre acordà la incoació de l’expedient destinat a atorgar el Títol de Reconeixement que el reglament d’Honors i Distincions preveu al Dr. Joan Cartanyà Colom, per la seva tasca a favor del món sanitari local i especialment pel Pius Hospital de Valls.
Roman Galimany Soler, regidor de Salut, com a jutge instructor de l’expedient elevo al Plenari el següent informe:
El Dr. Joan Cartanyà i Colom, a qui avui retem el nostre reconeixement, el situaríem en una època on la pràctica mèdica vivia els últims anys del que es podia definir com l’art de curar i ja començava el que ara es la ciència o la tècnica de curar. Ell va practicar l’art de curar i va fer el pont cap la tècnica de curar.
Intentem, però, fer unes pinzellades de la vida d’aquest noi fill de metge, del seu pas per l’Hospital de Valls i de la seva aportació a l’atenció mèdica dels vallencs.
El Joan, neix a Valls el 30 de desembre de l’any 1915 i va a col·legi als Gabriels, té una infància i una joventut dedicada als estudis i coneix de ben prop el que significa ser metge.
L’any 1934 comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on cursarà els dos primeres anys d’estudi fins que, a causa de la guerra, serà mobilitzat.
Com que era estudiant de medicina, el destinen en un hospital de primera línia de foc, on fa de practicant, d’anestesista i després d’ajudant quirúrgic, adquirint més experiència que en els dos anys d’estudi, sobre tot en cirurgia i tractament de ferides i fractures de guerra.
Superada la Guerra Civil, amb tots els patiments dels anys posteriors immediats a la guerra, superat el servei militar obligatori, es llicencia en Medicina l’any 1945. Aquest any retorna a Valls on segueix l’estela del seu pare a qui ajuda a l’Hospital, d’on era director mèdic. Aquí aporta l’experiència en ferides de guerra, evitant l’amputació de membres d’algun ferits per bombes no esclatades durant la guerra. Entre els últims anys quaranta i primers dels cinquanta comencen els tractaments amb penicil·lina. Ajuda al seu pare amb la cirurgia i comença la seva trajectòria com a especialista d’Obstetrícia i Ginecologia.
Els hospitals d’aquells anys eren pràcticament de beneficència, mantinguts econòmicament i administrats per l’Ajuntament mitjançant un Patronat. Els Presidents d’aquest Patronat, mentre el Dr. Cartanyà hi va treballar com a metge o com a director mèdic, van ser Lluís Dalmau, Emili Manresa i Ludovic Forés. No existien els hospitals de la seguretat social. Els metges, que tenien reconeguda l’especialitat quirúrgica, intervenien els seus pacients a l’Hospital que tenia conveni amb la Seguretat Social, aleshores, Instituto Nacional de Previsión.
Son anys de molta activitat, parts, cesàries i parts a domicili a les dues comarques…. El seu pare es jubila i el succeeix en la direcció mèdica de l’Hospital el D. Josep Mª Domènech.
L’any 1949 es casa amb la Paquita Benet, nou dies després del casament es mor el seu pare a l’edat de 77 anys. Tenim, doncs, el Joan casat i exercint de metge en el lloc i atenent els pacients del seu pare.
Del matrimoni en naixeran quatre fills: Joan, Anton, Xavier i Jordi, dos dels quals seguiran la professió familiar. El Joan, Ginecòleg com el seu pare, exerceix a Palma de Mallorca a l’Hospital Son Dureta, i l’Anton, Internista, segueix la tradició familiar a l’Hospital de Valls.
A l’inici de la dècada dels anys cinquanta va ser un temps molt dens de feina diversificada en diferent fronts: visites a domicili, al consultori propi, a la seguretat social, i a l’Hospital. Uns anys d’ampliació de coneixences, de formació i contacte amb centres de Barcelona. Uns anys, essencialment, com a metge de capçalera.
Els vallencs en general, que tenien seguretat social, anaven a la consulta de l’ambulatori, situat durant molts anys en una part del Teatre Principal, fins que es va inaugurar, pels anys seixanta, l’actual CAP “Dr. Sarró” que tots coneixem. Com a metge de la seguretat social, en aquestes dependències i en el actual CAP, hi va atendre a un bon nombre de vallencs. Com a metge de capçalera tenia al seu càrrec un nombre determinat de persones, als quals orientava sobre l’estil de vida saludable, els hi facilitava la identificació de riscos i danys de la salut, i els hi solucionava oportuna i adequadament els problemes de salut més freqüents.
En la dècada dels 60 s’inaugura l’Hospital Joan XXIII de Tarragona on, lògicament, si trasllada tota l’activitat quirúrgica dels afiliats a la Seguretat Social. Es mort el Doctor Domènech i el Doctor Cartanyà passa a ser director mèdic de l’Hospital de Valls.
Al trencar-se el conveni amb la Seguretat Social, l’Hospital deixa de fer atenció d’aguts convertint-se en un hospital – asil. Només es produïen naixements a Valls quan es feien en el propi domicili o uns pocs en el hospital. La majoria naixien en el hospital de Tarragona o en clíniques privades de Reus o Tarragona. El Dr. Cartanyà seguia buscant recursos i ensinistrant-se amb tècniques de part sense dolor, com la sofrologia, ja que la complexitat de recursos que requerien les noves tècniques no eren a l’abast del nostre hospital.
A finals dels anys seixanta, des de l’Ajuntament de Valls s’encarrega al Patronat, presidit per Ludovic Forés, l’estudi d’un projecte per la construcció d’una Residència geriàtrica. La Residència Alt Camp, que s’inaugurà l’any 1973. En una zona veïna es va plantejar la construcció d’un nou hospital. El Dr. Cartanyà feia temps que demanava remodelar i modernitzar l’Hospital.
El Dr. Cartanyà viu com a director mèdic el període de la transició i els canvis que es produeixen en les administracions públiques. Hi va ser també en aquesta època en que es debatien avantatges i inconvenients sobre quina era la millor ubicació d’un hospital a Valls. Finalment es va resoldre situar-lo en la zona ja existent, segons recomanacions de la Generalitat de Catalunya, pel millor aprofitament dels serveis generals amb un hospital d’aguts de nova planta i la remodelació de l’antic com a centre sociosanitari. Es comença pel edifici antic, el 1985 s’inaugura el sociosanitari i el 1990 el nou hospital. Van passar 10 anys des de la redacció del projecte fins a la seva inauguració.
Es jubila de metge als 77 anys, però no perd el contacte amb la medicina i segueix des de la llar de jubilats fent conferencies sobre la salut i educació sanitària, i participant en els òrgans gestors del Hospital com a membre del Patronat.
Canvis en els diferents òrgans que regeixen l’Hospital farà que el Dr. Cartanyà formi part del Patronat primer com assessor en qualitat d’antic director i, després, com a vocal emèrit. Es membre del Patronat fins a la desaparició d’aquest òrgan, l’any 2007.
No voldria acabar sense emfatitzar l’abast que va tenir dins la seva trajectòria professional la tasca de metge de capçalera.
Com a metge de capçalera aportava una relació de confiança constant amb el malalt, que perdurava en el temps. El fet d’exercir la medicina general li permetia ser un conseller pel malat per tots els seus problemes, inclosos els no mèdics. Era més que un metge, més que un confessor espiritual, més que un advocat. En aquella família aconduïda tothom el respectava i seguien els seus consells, perquè confiaven en ell, tan se val que no fos un expert en totes les diverses matèries. Existia una confiança i lleialtat entre les parts que produïen verdaders miracles. Ha tractat durant molts anys al seu malalt i els seus familiars. Coneix les fortaleses i les debilitats. Mitjançant de les múltiples consultes, s’han establert uns entramats d’afecte i compromís, que busquen sempre el millor pel malalt. Per això aquest metge de capçalera veu més enllà dels aspectes mèdics.
Pel seu treball primer com a metge de l’Hospital, després com a Director Mèdic, i també com a metge de capçalera de molts vallencs li volem retre aquest homenatge de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Amb ell també tenim present el record de tots aquells metges, companys seus, d’una mateixa generació de metges de capçalera que, amb l’art de curar, compartiren i vetllaren per la salut dels vallencs.
En virtut de l’exposat i tenint en compte l’informe preceptiu i favorable de l’Institut d’Estudis Vallencs, aquest jutge instructor considera que l’aportació del Dr Joan Cartanyà a la seva ciutat és mereixedorade la distinció que es proposa, i per tant eleva al Plela proposta de concessió del Títol de Reconiexement a favor del Dr. Joan Cartanyà.
Valls, a 15 de febrer de 2010
Roman Galimany Soler Jutge Instructor
