En aquesta mateixa pàgina trobareu el treball “JAUME HUGUET, Pintor Vallenc del segle XV” signat per DAVENSOL (crec que és el pseudònim del recordat Daniel Ventura Solé), publicat a Cultura, 1/1/1971, pàgina 88. Explica detalladament tot el ferm procés d’investigació que va concloure en el reconeixement a Jaume Huguet com a fill de Valls. Una labor d’anys i plena de dificultats on, l’autor d’aquest article, va ser un dels iniciadors quan era alumne de l’Escola del Treball, i que ho va reprendre amb molt èxit Pau Mercadé fins concloure l’objectiu.
He recuperat aquest article de la revista CULTURA pel seu interès històric i documental, molt valorat en el seu moment i, penso, desconegut pels vallencs d’avui dia. Lamentable per que es la nostra història, i s’ha de conèixer lo que és feia i com és feia.
A través del treball de Daniel Ventura també es desprenen valuoses reflexions. Sempre es bo mirar enrere on es pot aprendre i millorar. El treball d’un alumne de l’Escola del Treball, en Daniel Ventura, seduït per l’ensenyança i suggeriments del pintor i professor Eduard Castells, que, amb els esquifits mitjans en que es disposava a finals dels anys 1940 inicià un ambiciós treball d’investigació que, com ell explica, reprèn Pau Mercadé amb molta intensitat i molta dedicació fins arribar tenaçment a l’objectiu final. L’orgull i joia d’aquest dos vallencs, Daniel i Pau, al assolir per Valls una fita tant important, com és incorporar Jaume Huguet com a vallenc; esforç impagable, sense cap remuneració, només la satisfacció d’haver fet un servei a la història de Valls. El paper d’aquella administració, l’alcalde Fàbregas al assabentar-se del treball que fa Daniel el cridà i el comissionà per anar a Barcelona a veure l’exposició de Jaume Huguet (any 1949) i fer els passos que calguessin per a trobar nous camins que s’unissin als del seu treball, exigint-li «que descobrís que Jaume Huguet era fill de Valls», segons ens explica el propi Daniel Ventura. Agraïment a aquests vallencs, plens d’estimació per la ciutat, que dedicaren tantes hores de la seva vida per fer un Valls gran i present arreu del mon. Un exemple i una reflexió pels que actualment ens podem creure que treballem per Valls.
