Aquests són uns comentaris que no tenen altra finalitat que la de subratllar alguns caires de les Decennals del 1971. Podria semblar, per l’aparença formal de certs actes, que tot seguia igual, però la realitat fou una altra. Una realitat que conduïa cap a una etapa evolutiva. Creixement econòmic, consumisme, disponibilitat de mitjans inexistents anys enrere, en definitiva una altra mentalitat que feia pensar en un canvi en els costums tradicionals de la població; però la llei de la tradició seguia immutable. No cal ser visionari per pensar que les nostres festes, sigui un ball de gala, representacions teatrals o, fins i tot, manifestacions religioses, estarien sotmeses a una reconsideració.
Les Festes Decennals del 1971 no es recordaran per les seves representacions teatrals, com ho foren les del 1951 i 1961. Ara teníem a l’abast grans obres de teatre per TV, o un fàcil desplaçament a la capital, i no cal esperar que vinguin a representar-les a casa nostra. Sí que destacaren, en aquesta edició, les innumerables exposicions, inauguracions d’avingudes, monuments i altres fets que farien història per Valls.
Durant les festes arribà la notícia que “Las Hermanitas dels Pobres” tancaven portes i evacuaven la residència que feia prop de cent anys obriren. No fou una notícia agradable. Tot i les gestions fetes, el procés de tancament seguia endavant… Però dintre dels actes oficials d’aquestes festes, es col·locà la primera pedra de la Residència Alt Camp, i es signà el contracte amb la Comunitat Missioneres Filles del Cor de Maria (Madre Güell). El signaren Ludovic Forés (Ajuntament) i la Vicari General (Comunitat). Poc temps després Valls gaudia de la RAC.
La majoria dels aparadors dels comerços s’implicaren en les festes. Tot i que no es convocà un concurs d’aparadors, podríem dir que la decoració va ser molt meritòria; recordem el de la Llibreria Moncunill, que feu una evocació esplèndida de la figura de Carles Cardó, el nou Vallenc Il·lustre.
Finalment, Valls ja tenia un museu gràcies a la Fundació Rodon-Giró, i els vallencs poguérem visitar les exposicions instal·lades a la Casa de la Cultura. Es dedicà un monument al tren, al vell tren que tant feu pel progrés de la nostra ciutat. Un monument ideat i promogut per l’Eduard Castells.
Amb diverses inauguracions de monuments es recordà Jaume Huguet i Lluís Bonifàs i, amb lluïts actes acadèmics, Carles Cardó, Pau Mercadé i Robert Gerhard, tots fills de Valls i que tant d’honor donen a la seva ciutat.
La meteorologia hi va aportar una setmana de bon sol, sense vent i poca pluja. La Verge de la Candela va passejar-se pels carrers de Valls, amb la població fidel recordant la darrera vegada que passà per davant de casa seva i esperant veure-la novament d’ací a deu anys.
Alguns visitants barcelonins quedaren impressionats pel fet que la bandera de Catalunya onegés al balcó de l’Ajuntament, al costat de la d’Espanya i de la de la ciutat de Valls.
