Som al finals de l’any 1960. Deixar enrere els anys 50 volia dir sortir d’una política econòmica basada en l’autarquia provocada per la Segona Guerra Mundial; aquest sistema ja es veia totalment acabat. Amb el canvi en la composició del govern l’any 1957 amb la incorporació dels tecnòcrates -Ullastres, Navarro Rubio, Gual Villalbí-, en detriment dels polítics, i la remodelació del 1962, incorporant-se plenament els tecnòcrates de l’Opus Dei, es produeix una transformació en la política econòmica. En aquest període s’implantà el Pla d’Estabilització, obra de Joan Sardà Deixeus (juliol del 1959).
La ciutat de Valls s’hi va veure implicada i, tot i la crisi del tèxtil, va tenir un creixement important on s’incorporaven petits comerciants, s’obrien noves indústries i s’engrandia la classe mitja.
El món cultural hi va tenir molt a dir en la dècada dels 50. Seguien, any rere any, les representacions de La Flor de Nadal, amb afluència de comarcans que proveïen de quantiosa activitat al comerç. En el vessant musical destacà l’actuació a la Societat Coral Aroma Vallenca, del violinista de 12 anys Ángel Jesús García. Ha estat el concertino de la Münchner Philharmoniker, de l’Orquestra del Bayreuther Festspiele, de l’Orquesta Nacional de España i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
Relleu a l’alcaldia
El dijous, dia 20 de novembre, pren possessió dels càrrecs d’alcalde i Jefe Local del Movimiento, Francisco Clols Rabassó. L’acte va tenir lloc al saló de plens i el presidí el governador civil González -Sama, acompanyat de l’alcalde sortint, Josep M. Fàbregas Cisteré, i de les autoritats provincials i locals. El senyor Fàbregas recordà que va ser alcalde per sis mesos i ho havia estat vint anys. Tot just s’havia acabat la Guerra Civil i la ciutat exigia una actuació ràpida per refer-la. Entre el que s’havia assolit en aquest decenni destacaríem dues obres socials. La primera, té lloc el dia 4 de juliol del 1952 quan s’acordà la creació a Valls del Instituto de Enseñanza Media y Profesional (d’ensenyança gratuïta); d’aquí sortiren dos catedràtics de la Universitat de Madrid i destacats directius empresarials. I la segona obra va ser l’elevació de l’aigua. D’aquesta manera l’aigua corrent ja arribaria a tots els domicilis i a molts vallencs ja no els hi caldria agafar-la de la font més propera.
Mossèn Joan Tomás, coadjutor de Sant Joan i consiliari de l’HOAC, fou traslladat a la parròquia de Torreforta. A Valls havia fet molta bona feina i deixava moltes amistats. L’HOAC vallenca l’acomiadava obsequiant-lo amb un calze, i l’acompanyaren a l’entrada a Torreforta, en un òmnibus que sortí del Bar Oriente.
A l’inici de la dècada dels 60 el Concili Vaticà, que va fer trontollar moltes costums i hàbits religiosos, era notícia de primera plana; en el setmanari local se’n parlava contínuament. I amb aquestes i altres innovacions, Valls es preparava per celebrar les Festes Decennals del 1961.
