EL primer dia de les festes (dissabte, 30 de gener) deixà una vetlla amb un cel embromat. De nit, des de la llunyania, semblava una brasa ardent, disparant sagetes de llum contra el fosc sostre opac hivernal.
La gent al carrer. L’animació humana i el trànsit per vies i places fou extraordinària, especialment per l’eix urbà clàssic: plaça del Blat i el Pati, eix que ja es perllongava -malgrat les dificultats circulatòries-, fins a la Font de la Manxa. Un batec febril. A aquest batec ens hi sumàrem també els vallencs de fora vila, que vinguérem amb motiu de la celebració de la festa gran, plaents de poder refer memòries i completar records de vivències viscudes i dels racons mig oblidats.
A les 12 de migdia, a la plaça del Blat, es feu el lliurament dels premis del concurs Els vallencs del demà, patrocinat per la Caixa d’Estalvis Provincial, i presidit per les autoritats i directius de l’entitat patrocinadora, en el qual 72 infants d’entre 7 i 14 anys de les escoles de la ciutat, van ser premiats per les seves virtuts humanes, l’esforç i la dedicació a l’estudi, la cultura, l’art i l’esport. Des d’aquesta celebració han transcorregut cinquanta anys i, actualment, la majoria d’ells són vallencs professionals actius de la nostra ciutat i també forans propers a jubilar-se. Tempus fugit.
Seguidament hi va haver una audició de sardanes i l’actuació de l’anella juvenil Rebrots de Joventut.
L’acte més emblemàtic de l’inici d’aquestes festes és el trasllat de la imatge de la Verge de la Candela des del seu cambril a l’altar major. L’acte fou presidit per l’arquebisbe de Tarragona, el doctor Pont i Gol, qui el diumenge abans havia fet l’entrada a la seva nova seu i ara visitava Valls per primera vegada. Seguint la tradició, la portaven en el moble-cadira dos sacerdots, els mossens Ramon Cucurull i Francesc Martinell, i dos regidors: els senyors Josep Moncunill i Angel Aguilà. Al davant hi anaven els Obrers de la Candela, els senyors Francesc Llagostera i Francesc Olivé, portant un ciri encès. Darrera de la imatge hi anava la clerecia local amb l’arquebisbe i la corporació municipal amb autoritats i representacions. En arribar a l’altar major, l’alcalde Roman Galimany li va imposar la gramalla de regidor i diposità als seus peus la vara d’alcalde, essent col·locada seguidament en el tron preparat al centre de l’altar major. Després, començà la novena, i l’arquebisbe concelebrà la missa i predicà l’homilia. El cor parroquial del Vendrell va cantar part de la missa, acabant amb cants polifònics i el Pau a la terra, de El Pessebre, de Pau Casals. Aquest acte, que anà molt bé dintre de la seva sobrietat, fou seguit per molts fidels que emplenaven l’església de Sant Joan.
El dia, que fou agradable fins al vespre, es va girar radicalment cap a una nit freda i plujosa, de manera que la cascada de focs artificials que havia de realitzar-se, en gran part des del campanar, va quedar inutilitzada per l’aigua. Deu anys abans havia estat el vent; ara, era la pluja.
