El diumenge, dia 31, a les 10 del matí, mentre la Banda de Música Marabú desfilava per diversos carrers de la ciutat, la Colla Vella iniciava les seves visites castelleres als centres benèfics, per goig dels avis de les «Hermanitas», o dels ingressats al Pío Hospital, i també dels infants de Casa de Caritat.
A la mateixa hora, 43 colles de sardanistes participaven en el Concurs Regional de Sardanes. Desfilaren des de la Casa de Cultura fins al camp de futbol del Vilar. Les dues colles de Valls, amfitriones i organitzadores, no hi participaren. Finalitzat el concurs es feu el lliurament de premis. El primer premi va ser per a Violetes del Bosc, de Barcelona, i el segon per Ametller, també de Barcelona. I en les colles infantils, Rebrots de Nostra Terra, de Girona, i Miramar, de Capellades.
Les set de la tarda era l’hora prevista per inaugurar la font lluminosa de Carles Buïgas, obra recordatori de les Decennals del 1971. Aquest monument era a la plaça de la Font de la Manxa, un emplaçament remodelat després de la desaparició de l’antiga font, a on el veïnat anava a proveir-se d’aigua fins que es va fer l’elevació d’aigües a la ciutat. La plaça, els carrers adjacents i les balconades es trobaven plens de públic ansiós de veure l’espectacle de la nova font.
A l’hora prevista, acompanyats d’una banda de música, sortia de l’Ajuntament de Valls la comitiva oficial d’autoritats. Observaren que la il·luminació pública dels carrers de la Cort i Jaume Huguet estava apagada; en arribar a la plaça l’apagada va ser més general. No arribava el corrent elèctric i la inauguració es demorà. Es va saber que no era una avaria, sinó el trencament d’un cable d’alta tensió -per ensorrament, intencionat-, d’uns pals situats darrera de l’estació de tren. A les 21.30 hores es restablí la normalitat. Els vallencs hi acudiren profusament, com s’aprecia en les fotografies de l’acte.
L’espectacle no va decebre ningú. La font, fins aquell moment única a la província, amb els seus canvis de llum i color, i la varietat del format dels sortidors, va agradar i satisfer als que presenciaren la inauguració.
Jo hi era, i em va agradar veure la gent envoltant la font lluminosa, tot esperant que s’encenguessin els seus llums de colors i s’enlairessin els variats jocs de les seves columnes d’aigua. I comprovar com la multitud esperava impassible, sense moure’s, durant la llarga estona que es tardà en arranjar la inesperada fallida.
