Un cop superat el que semblava impossible, després de la desfeta del local de festes, a les sis de la tarda, hora anunciada, s’inicià la festa de la cultura literària -els Jocs Florals-, al nou saló, habilitat durant el curs de la nit anterior. Deien que hi assistiren dues mil persones.
El ministre Pere Gual Villalbí va entrar al recinte acompanyat del governador civil, José González-Sama; del governador militar, el general Sabas Navarro; del bisbe auxiliar Laurano Castan Lacoma; de l’abat de Poblet, Edmon Garreta, i d’altres autoritats que ocuparen l’esquerra de l’escenari. En una zona destacada de l’escenari es van situar els membres de jurat: Roman Galimany, Juan Antonio Guàrdies, el reverend Miquel Melendres i Francesc Martinell, com a secretari.
Després de l’obertura de l’acte que va fer el ministre es llegí la memòria corresponent, obrint tot seguit la plica corresponent a la poesia premiada amb la Flor Natural, presentada amb el títol Dues cançons d’amor, de Manuel Bertran i Oriola, que pujà a l’escenari per rebre La Flor Natural.
El poeta guardonat i els membres del jurat, s’absentaren de la sala per acompanyar la reina dels Jocs Florals, Maria del Carme Cullaré Cusidó qui, del braç del poeta, i al compàs dels acords de la marxa del segon acte de Tannhauser, accediren a la sala acompanyats per la Cort d’Honor, integrada per les joves dames: Montserrat Cullaré, Anna M. Ribé, Inés Padró, Montserrat Figueras, Maria Teresa Galofré, Maria Rosa Mercader, Rosa Maria Clols, Adelina Galimany, Asunción Llagostera i Marina Torné.
Amb la reina i les seves dames situades en el lloc d’honor, el propi autor procedí a la lectura de la poesia guardonada. Seguidament, el secretari del jurat va continuar anunciant els títols premiats i els noms dels autors.
L’Englantina va ser per a Manuel Alcántara de Madrid, i la Viola per a Clemente Forner Escofet, prevere i arxipreste de Navàs.
Entre els autors dels Premis Extraordinaris podem recordar Núria Sales de Bohigues, Pere Altès Serra, Agustí Batalla Rodon, Josep Pons Pena, Jaume Aguadé Sordé, Baltasar Segú Homs, Joan Ventura Solé, Antoni M. Sánchez C.M.F., i Rafel Serra Porta, entre d’altres. Aquí només hem citat als autors vallencs.
Acabat el lliurament de premis, va agafar el torn de la paraula el Mantenidor dels Jocs Florals, Pedro Gual Villalbí, glossant l’aspecte històric, cultural i espiritual del certamen, que enllaçà amb les més glorioses tradicions de la nostra terra. En els moments més difícils cal confiar en la providència. Finalment, amb breus paraules sobre la solemnitat de l’acte, el president del jurat feu la cloenda del certamen.
Seguidament, la reina de la festa i la seva Cort d’Honor sortiren del saló al compàs dels acords de la marxa wagneriana, i e la mateixa manera ho feu el ministre Gual Villalbí i la resta d’autoritats.
Com és tradicional, la reina de la festa es dirigí a l’església de Sant Joan per oferir a la Verge de la Candela La Flor amb què havia estat honorada.
