He d’admetre que soc molt indolent amb el ball, indistintament de l’adjectivació que l’acompanyi, -gala, popular, de barri, festa major. Mai he estat airós per ballar i tampoc m’ha delectat mai, malgrat els beneficis que comporta ser un bon ballador. Només he estat un concurrent.
Serveixi aquest breu exordi com a justificació als subseqüents comentaris als balls que es van fer en les Festes Decennals del 1951, tant al Saló de Festes com als recintes de les entitats públiques i privades.
En el Ball de Gala del 1951 -present en totes les Festes Decennals, però que l’any 1941, amb molt bon criteri, no es va fer-, tots els organitzadors i assistents s’esforçaren perquè igualés, o superés, la magnificència de l’any 1931. Va ser un malencert proposar-se aquest objectiu. La situació econòmica en la societat de l’època, tot i l’ambient molt festiu i participatiu, no n’afavoria la seva realització. Una part important dels assistents eren vallencs, molts d’ells residents a Barcelona, però també vingueren famílies senceres de Tarragona i Reus, assedegades d’una magnificència enlluernadora i enyorada. Ens han comentat, els que foren al ball, que havia estat un èxit pel nombre d’assistents, l’elegància i distinció i per la riquesa exhibida. Amb la greu crisi econòmica que patien moltes famílies vallenques, fou una provocació fer un ball de “gala”. Superades les dotze de la nit, començava el ball amenitzat per les orquestres Florida de Barcelona i Marabú de Valls. Els Jocs Florals havien acabat al voltant de les deu. Després es feu l’acte d’ofrena de la Flor Natural a la Verge de la Candela, protagonitzat per la Reina i la seva Cort, i la recepció de la família de la Reina, amb els senyors Clos-Serra, als guanyadors, jurat i autoritats, on llegiren el discurs del president del jurat.
En el mateix Saló de Festes, la nit del dia 5, després de la representació teatral, es celebrà un lluït ball -en deien de mitja gala-, molt exitós i amenitzat per l’orquestra Saratoga i Alfonso Rivero de Barcelona. En la mateixa sala, el dia 6, a la tarda, es celebrà un ball popular a càrrec de les orquestres Marabú i Aixelà de Valls.
Les nits dels dies festius es celebraren balls a la sala remodelada de Educación y Descanso, i també a l’esplèndida sala de la Cooperativa Agrícola.
Al Centre de Lectura, el dia 4, a la tarda, l’Orquestra Albalat de Barcelona amb les Hermanas Rosell oferiren un concert de música lleugera. Cap a mitjanit es celebrà un ball de gala, amb la mateixa orquestra, en honor a la Reina dels Jocs Florals i la seva Cort d’Amor. Va ser molt lluït i concorregut, i amb força gala (s’havia d’amortitzar el vestuari) com li corresponia a l’entitat en els anys cinquanta. El primer dia de les festes, finalitzada la inauguració oficial de les exposicions, (la de Bon -caricatures de vallencs-, la de l’Obra Social de la Caixa de Pensions, la de la reproducció de 14 obres de Jaume Huguet i de dues taules del retaule de la parròquia de Sarrià propietat del Museu d’Art, la dels Artistes Vallencs, i la de Garcia Anguera) la representació de l’Ajuntament de Valls i les autoritats locals, s’encaminaren al Centre de Lectura per inaugurar l’àmplia reforma i embelliment que s’havia realitzat. Els reberen el president de la junta, el senyor Antoni Panadès, i els directius Jaume Guasch i Llorenç Mallorquí. La reforma consistia en l’arranjament del sostre, la separació de la cafeteria i l’àrea d’esplai amb un vitrall, el canvi del sistema d’il·luminació i la instal·lació d’unes còmodes butaques i cadires a la sala del cafè. L’acte va ser amenitzat pel Quintet Saltó. El Centre de Lectura era una societat privada, exclusiva per a socis. El pas del temps no destrueix sinó que transforma, encara que, actualment, això els sorprendria molt negativament a aquells socis tan excloents.
