Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

III. 6.- Inauguració i Benedicció de la Plaça  El Pati
1951

III. 6.- Inauguració i Benedicció de la Plaça El Pati 

Primer dia de febrer. Pels carrers i places l’animació ja és notable i creixent. Molts tallers i fàbriques tanquen portes, que no obriran fins el dimecres i la majoria fins dijous. Ambient de festes, prefaci dels dies successius. És extraordinari el nombre de vallencs, residents a Barcelona i d’altres ciutats, que es retroben per Valls.

Aquest primer dia de festa estava ben farcit d’actes. Repartiment de bons a 125 famílies necessitades; malauradament les mancances hi eren molt presents. A les 12.00 hores, repic general de les campanes des de tots els campanars mentre es col·loca la bandera de la ciutat al balcó principal de l’Ajuntament de Valls. Tot seguit s’inicia la cercavila amb els gegants i capgrossos, Ball de la Primera, les dues colles castelleres i la banda de música, que faran el recorregut tradicional.  A les 16.15 h la imatge de la Mare de Déu de la Candela és traslladada a l’altar major. A les cinc, s’inicien els actes del casament dels gegantets, i a partir de les set obertura de les exposicions, entre elles la dedicada a Jaume Huguet. A la mateixa hora, audició de sardanes a la plaça del Blat per la Cobla Principal de Valls. A la 20.30 h el pregó de festes, per l’alcalde Josep M. Fàbregas, retransmès per Ràdio Tarragona. A les 21.30 h el cant de les solemnes completes i l’espectacular sortida.

A la sala de plenaris de l’Ajuntament de Valls, rebuda oficial al governador civil, el senyor Josep Pagès Costart, amb diverses salutacions i parlaments oficials de benvinguda a la ciutat, i tanca l’acte una exhibició de les colles castelleres. L’ajuntament, autoritats locals i provincials, precedits pels gegants i capgrossos es van dirigir a la plaça del Pati per procedir a la inauguració oficial de la nova estructura i ordenament.

La plaça del Pati que s’inaugura, conforma un monument juntament amb la seva font, i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Era un conjunt urbanitzat amb jardins, amb tres brolladors, una pèrgola i una font monumental amb la figura noucentista La dama de les mans al cap, de l’escultor noucentista Esteve Monegal. La font estava situada a un costat de la plaça, davant de la pèrgola i al mig d’una piscina circular; un conjunt monumental de marbre blanc integrat per la font i un grup de 12 columnes arquitravades disposades a la part posterior. La inauguració de la font monumental, que havia estat una donació dels vallencs forans, es va fer durant les festes de la Candela de l’any 1921. Hi ha també dues figures: un casteller i una matrona, ambdues obres de l’escultor vallenc Josep Busquets.

El disseny de la plaça la va fer l’equip de l’arquitecte i urbanista Josep Maria Monravà, seguint el mateix estil i material del passeig del Balcó del Mediterrani de Tarragona, amb el mosaic de sanefes en color groc i vermell; alguns ignorants, o pseudo-intel·lectuals, hi van veure la imatge del Víctor de Franco en el centre de la plaça: res a veure.

Les autoritats van ocupar la tribuna, mentre el públic, que circumdava els voltants, esperava el moment de prendre possessió de la plaça. Al centre de la plaça es situaren les dues colles castelleres amb els gegants al seu voltant.

Mossèn Joan Tomàs va procedir a la benedicció de la plaça i tot seguit, mentre s’encenien tots els fanals i esclatava l’aigua als sortidors, les autoritats hissaven, en els pals situats a banda i banda de la tribuna, les banderes de la ciutat, espanyola i mariana, al temps que es disparaven coets i els Xiquets de Valls saludaven aixecant els seus castells.

El públic va envair immediatament tota la plaça. L’orquestra Principal de Valls va oferir un concert des de la tribuna mentre els vallencs recorrien els racons de la plaça que durant molts anys ha estat el segell que donava to i distinció a la ciutat. Després de la inauguració totes les il·luminacions dels edificis es van encendre.

Cap a l’any 2005 es va desfer aquell Pati, amb la dèria de què quan un nou govern entra a la ciutat s’ha de fer notar per un gran canvi, influenciats pel partit governant des de Barcelona i estimulats per alguns botiguers, que creien que un aparcament al Pati donaria vida al comerç. S’hi va fer una inversió que ha hipotecat alguns ingressos per a la ciutat, que ha deixat una plaça sense la font de Monegal, -actualment recuperada-, sense il·luminació ni esplai pels vallencs, molt impersonal, i un aparcament ben poc aprofitat.

Deixa un comentari

Required fields are marked *