La gran festa de les lletres a Catalunya havia estat sempre els Jocs Florals. Molt arrelats per tradició a la cultura literària catalana i que -ignorem per quin motiu- s’han deixat caure en l’oblit, com tantes tradicions culturals nostres. Els Jocs Florals de les Festes de la Candela del 1951 van fer història. Si resseguim el nom dels guanyadors identificarem a molts que actualment figuren entre els més distingits escriptors, i també identificarem la presència important a la nostra ciutat dels estudiants del Seminari Claretià; dos dels accèssits a l’Englantina i a la Viola van ser per a ells, el pare Cebrián i el pare Casaldàliga, que justament fa poc ens va deixar. La qualitat intel·lectual dels membres del jurat i la presencia d’un mantenidor ben singular, integrat a la nostra festa, van donar rellevància a aquell certamen. Per últim, i molt important, l’elegància i sumptuositat de la Reina de la Festa i la seva Cort d’Amor, donaren inusitada esplendidesa a l’acte. El protocol tenia un cert encant que ens transporta a una època on predominava la cultura i l’humanisme, com es viu en el segon acte de Tannhäuser o en el tercer de Die Meistersinger von Nürnberg.
El dissabte, dia 3, a les cinc de la tarda, el saló de festes es trobava ple a vessar amb més de dues mil persones de la nostra ciutat i també de Tarragona, Reus o Montblanc, moltes procedents del món intel·lectual i cultural .
Poc després de les cinc, va entrar a la sala don Esteban de Bilbao, rebut pel públic dempeus, amb grans aplaudiments fins que va arribar a l’escenari, ocupant el seient de mantenidor, situat a l’esquerra de l’escenari. Amb ell es van asseure el governador civil i militar, l’alcalde de la ciutat, l’arxipreste de la ciutat, i el secretari de les Corts.
Després de mitja hora llarga, aparegué el jurat, ocupant l’altra presidència, el costat dret de l’escenari. Estava integrat pels senyors Joan Oller Rabassa, -fill de Narcís Oller-, i que va actuar com a president, Sebastian Cirac, Josep M. Cases Homs, Joan Baptista Sanvicens, Ferran Casas, Francesc d’A. Costes i Tomàs Selva. Va actuar de secretari Joan Güell Queralt. Estaven buits el tron i setials destinats a la Reina de la Festa i la seva Cort d’Amor. En els extrems es situaren dos macers de l’ajuntament i en l’accés a l’escenari, dos guàrdies urbans de gran gala.
Seguidament, el secretari del jurat va llegir la memòria dels Jocs Florals, on s’hi van presentar 210 treballs en vers i 124 en prosa. Seguidament va arribar el veredicte:
Flor Natural per a José M. López Picó. Primer accèssit per a Octavi Saltor Soler, i segon accèssit per a Manuel Benítez Carrasco.
Englantina per a José M. de Mena Calvo. Primer accèssit per a Canuto Cebrián, C.M.F i segon accèssit per a Juan Antonio y Guardias.
Viola per a Josep M. de Sagarra. Primer accèssit per a Pere Casaldàliga, C.M.F, i segon accèssit per a Josep Serra Janer, prevere.
Un grup de premis extraordinaris entre els que hi ha els següents vallencs guanyadors: el primer va ser per a mossèn Joan Montalà López, que el darrer dia de l’any 1950 va dir la seva primera missa. També van tenir premi Joan Batalla Domènech, Pere Mialet i Rabadá, Eduard Castells Oller, Josep Piñas Mercadé, Jordi Batalla Ribas, Pau Mercadé Queralt, Lluís Martinell, Josep M. Domènech Vergés, Magí Torner Balcells, Baltasar Segú Homs, Francisco París Farré, Eladi Homs, Pere Català Pic, Sebastián Sánchez Juan. Oberta la plica guanyadora de la Flor Natural va recaure en el poeta López Picó, que nombrà Reina dels Jocs a la senyoreta Rosario Clos Serra. Seguidament, el poeta i una representació del jurat sortiren de la sala per anar a buscar a la Reina dels Jocs Florals.
La Reina va entrar a la sala al son d’una marxa musical -solemnement-, del braç del poeta guanyador, acompanyats de la Cort d’Amor, formada per les senyoretes Mariana Compte Andrada, Catalina Compte Selva, Adelina Panadés Clols, Maria Rosa Compte Selva, Rosita Clariana Vives, Maria Dolors Batalla Mateu, Elena Vilalta Compte i Anna Maria Roca Ortiga. Elegant i majestuosa, la Reina vestia un vestit de brocat d’or, capa d’ermini i una valuosa diadema de brillants; les dames vestien un elegant vestit blanc de tul.
Asseguda la Reina en el seu tron i ocupant els setials -a banda i banda-, la Cort de Dames, el senyor Lopez Picó va llegir la poesia premiada. Seguidament es va obrir la plica corresponent a l’Englantina que per absència del guanyador, la va llegir Josep Maria Terrassa. Tot seguit, es va obrir la plica corresponent a l’obra premiada amb la Viola, que resultà ser per al poeta Josep M. de Sagarra, recoolint el premi de mans de la Reina i llegint alguns fragments de l’obra. En aquest moment se suspengué l’obertura de les pliques perquè el mantenidor, don Esteban de Bilbao, havia de pronunciar el seu discurs. Davant del micròfon pronuncià un sentit discurs que versà sobre la Veritat de l’esperit, la fe i l’amor, trilogia d’aquests Jocs Florals.
Eren tres quarts de vuit quan l’alcalde la ciutat, a precs de don Esteban de Bilbao, demanà al jurat i al públic que el disculpessin i l’autoritzessin a abandonar la sala. I així ho feu tot seguit acompanyat per les autoritats, el jurat i alguns espectadors. Es dirigí en cotxe cap a Tarragona i després cap a Reus, on agafà un exprés nocturn amb què tornà a Madrid. L’acompanyaven el governador civil i militar i el secretari de les Corts.
Es reprengué la celebració, presidint-la l’alcalde de la ciutat. Es continuà amb l’obertura de pliques. El president convida el Jurat a informar als guardonats que ja poden llegir les seves obres premiades. Tots reben de mans de la Reina els corresponents premis, llegint només la seva poesia el senyor Català Pic.
Acabada l’obertura de totes les pliques, el senyor Oller inicia l’acostumat discurs, limitant-se a unes breus paraules d’agraïment. L’alcalde conclou la brillant festa de les lletres: els Jocs Florals.
