Març 2005
Aquest cap de setmana vaig llegir en un setmanari local, un titular que deia “roben en despatxos del carrer de la Cort, el presumpte autor va ser detingut i el Jutjat el va deixar anar”. O sigui, que aquesta seria la canticela que diàriament podríem anar repetint: la Policia actua, però després els Jutjats els deixen anar. O sigui, tot i la diligència amb que actua la Policia habitualment, ens trobem sovint que hi han decisions judicials – com és lògic jo no m’atreviré a posar-les en dubte – que alimenten una sensació entre els ciutadans d’inseguretat i d’indefensió davant de fets molt greus que tenen per escenari els carrers de la nostra ciutat i com a víctimes els interessos dels nostres ciutadans. En front d’unes accions que estan fetes amb exemplar professionalitat pels agents de la Policia Local, posant en risc la seva integritat física, ja que moltes vegades no actuen amb totes les defenses que haurien de tindre i amb la insistència continuada fins arribar a l’objectiu final; ens trobem que tota aquesta acció i esforç se’n pot anar en orris per les corresponents decisions judicials. Això, al meu entendre, té efectes perniciosos que hauríem de fer l’esforç de esmenar. En primer lloc, cal evitar que la ciutadania perdi la confiança en el sistema judicial i massa sovint ens exclamem que les lleis protegeixen més els delinqüents que les víctimes. Òbviament això no és cert, però s’alimenten sensacions negatives al voltant del sistema judicial entre els ciutadans, d’altra banda del tot legítimes que caldria, com dic, corregir. Això ha passat durant aquest any en vàries ocasions i encara que la Policia Local faci molt bé la seva feina, ens trobem sempre amb una manca de col·laboració dels Jutjats i també d’algunes víctimes que no denuncien els fets, com ha sigut recentment el cas de la RENFE, que no va voler denunciar un grup que va venir de Valladolid i San Sebastián a fer pintades en els trens amb esprais i que van tornar al seu lloc d’origen perquè la RENFE no havia fet la corresponent denúncia. La Policia Local que actua moltes vegades amb medis mínims, han de cobrir moltes vegades les funcions de la Guàrdia Civil que es troba pràcticament aquí a Valls amb una inferioritat alarmant. El treball de la Policia Local, actualment, crec que és apreciada pel veïnat de Valls, cal sentir els veïns de la plaça Escudelles i del carrer Santa Úrsula, també el carrer Sant Antoni, que han anat superant casos alarmants que hi havien d’invasió d’aquells espais, dels carrers i de les places, i el veïnat d’aquests barris parlen dels agents que vetllen per la seva seguretat amb molt d’apreciat, inclús com si es tractés de la seva pròpia família. Tot i que som conscients de què no s’ha arribat a aconseguir el que voldríem de seguretat per la ciutat, hem de dir que en les darreres setmanes hem incrementat una patrulla més a les nits dels divendres i dissabtes que és quan es donen més els problemes d’inseguretat a la ciutat. També s’han implantat unes batudes una vegada al mes, en divendres a la nit habitualment, que ho fan, conjuntament, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Local, amb resultats molt eficients. S’han fet el desembre, s’han fet el gener i, probablement, es farà dintre d’uns dies. La presència de la Policia Local als carrers també és evident i això fa que, d’una manera dissuasòria, s’evitin moviments sospitosos de persones pels carrers; també jo voldria destacar l’atenció humanitària que la Policia Local esta fent sempre. Hem sigut testimonis de què moltes vegades ha arribat primer la Policia Local que el servei sanitari; per exemple, recordo que una nena que va caure d’un segon pis al carrer Reverend Martí, que primer va arribar la Policia Local que l’ambulància i la va estar atenent la Policia Local; recentment un senyor que va morir en unes tràgiques circumstàncies dessagnat, va estar primer la Policia Local que l’ambulància, inclús la Policia Local va cridar als serveis d’urgències de l’Hospital perquè anessin a atendre aquesta persona. O sigui que jo crec que la Policia Local fa la seva feina, la fa molt ben feta, amb unes circumstàncies que moltes vegades no tenen les defenses que podrien tindre, però que tampoc poden fer-ho tot, o sigui, moltes vegades conclouen la seva feina de manera molt eficient, però la continuïtat, lo que hauria de venir després, no es realitza i per això moltes vegades tenim el problema de què no hi ha una acció exemplar, doncs, de sanció pels delinqüents, com va ser la vegada que van trobar els que estaven distribuint i negociant drogues al Pati, quan els van detenir, era un dimecres, el divendres ells ja podien llegir a casa seva els diaris. Els havien detingut per tràfic de drogues; ens hi trobem aquí a Valls i crec que és un problema que pateixen totes les ciutats.
