Mamà, has vist quina gentada? Has vist, mamà, quin munt de flors? No sents el dolor? No notes la meva ràbia?
Mami, marona, ni ajuntant tots els disgustos que ens has vist passar podries comparar-los amb el que sentim avui. Ahir. Demà, i l’altre i l’altre… i l’enyorança creixerà i l’absència farà irrespirable cada racó d’aquest món. I seguiré com avui, buscant-te entre la gent. Buscant la teva maneta, la paraula que ens ajudi a tirar a tots endavant. La solució senzilla que sempre trobes per tot. Per fer la vida fàcil i bonica, per desterrar l’amargor.
Mamà, tu deies que l’avi havia fet una gran família. Però mira la pinya en la que ens has convertit. És l’amor que tu ens has transmès. És el cor, avui adormidet, de la millor germana petita que es pugui tenir, de l’esposa insuperable, de l’amiga de tota la vida, de la millor mare del món i alhora la millor amiga. La confident de tots quatre. Sempre has tingut un moment per tots, sempre una paraula dolça pels teus pollets, mil carícies, mil petons, mil abraçades. Quantes vegades t’hem estirat dels fogons per ballar amb tu al mig de la cuina!! Quanta vida, mama! I quin llegat deixes als petitons: Vessen amor i tendresa quan parlen de tu. Quina manya, sempre, mamà.
Sonaran les matinades, escolta-les aquest any, també. Sonarà l’entrada a plaça i el teu silenci m’escanyarà. Cada toc de gralla seguirà esborronant-nos juntes, jura-m’ho. Cada llamborda guarda per sempre el teu pas ferm i elegant. Carrers i places recordaran el teu somriure i el teu amor per Valls.
Ets una festa major que hem viscut 66 anys, 40 anys, 38, 37, 28, 7 i 2 anys, una festa massa curta; no vull sentir els tres petards que t’acomiaden.
Però dorm tranquil·la, mami, descansa, i cuida’ns a tots. Mil petons al cel.
Quico, Adelina, Cristina i Maite
