Orígens de la fundació: El primer Col·legi Pare Claret de Valls
Fins a l’inici de la Guerra Civil (1936-39), els religiosos Germans de Sant Gabriel tingueren a Valls un col·legi d’ensenyament primari i secundari. Després de la guerra els fou impossible tornar a la ciutat, ja que havien perdut gran part del seu personal en la persecució religiosa.
L’Ajuntament de Valls buscà altres instituts religiosos que volguessin obrir un col·legi a Valls. Però en aquells dies totes les institucions religioses havien sofert grans pèrdues de personal a la persecució religiosa durant la guerra, i tothom refusava l’oferiment d’anar a instal·lar-se a Valls. Quan l’alcalde Joan Cusidó, i el tinent d’alcalde i president de l‘Associació Catòlica de Pares de Família, Josep M. Torner, ja desesperaven de trobar una solució, es recordaren dels Missioners Claretians, que fins al 1936 havien dirigit un col·legi d’ensenyament primari a la Selva del Camp.
Després de molts tràmits -alguns obligats-, d’altres necessaris, i de prou dificultats, el 12 de desembre de 1939 arribà a Valls el primer claretià, el pare Julià Labastida, per endegar el nou col·legi. Aquest començà a funcionar a l’antic convent del Carme amb un gran sentit d’interinitat. L’edifici tenia una llarga tradició docent en la història de la ciutat de Valls.
E1 15 de febrer de 1940 s’inaugurà el curs amb una matrícula de 90 alumnes, un nombre que pujà ràpidament fins aa 123, distribuïts en tres graus.
L’Ajuntament de Valls i els Pares de Família volien que es fessin tots els cursos de batxillerat, però la manca de locals, de professors i d’alumnes (n’hi havia tres per als cursos segon i tercer), aconsellà de començar l’any 1940 els tres primers cursos i anar afegint cada any un nou curs fins a completar tot l’ensenyament secundari.
El juny de 1940, disset alumnes del nou Col·legi Pare Claret es presentaren a exàmens d’ingrés a Tarragona i aprovaren tots.
El col·legi continuà amb dificultats i entrebancs (que ara i aquí serien llargs de relatar), durant els cursos 1940-41 i 1941-42. El 24 de juliol de 1942 els Missioners Claretians retornaren les claus del convent a l’alcalde de Valls, Josep M. Fàbregas. La raó que els impedia de continuar a Valls empenyent el nou col·legi era molt senzilla: durant la fugida i estada a l’estranger de l’arquebisbe de Tarragona, Cardenal Vidal i Barraquer, governava l’arxidiòcesi el seu vicari general, el doctor Salvador Rial, que no va voler autoritzar l’establiment dels Missioners Claretians a Valls perquè regentessin un col·legi. Sense aquest requisit de l’autorització eclesiàstica, els claretians van haver de marxar de Valls, després de dos anys i mig d’incòmoda provisionalitat.
Segona etapa. Els Claretians tornen a Valls
El 16 de gener del 1946 els Missioners Claretians tornen a Valls. A Tarragona hi ha un nou arquebisbe, el cardenal Arce Ochotorena, que autoritza la instal·lació de la Comunitat Claretiana a Valls. Es tornen a firmar contractes amb l’ajuntament de la ciutat, que cedeix novament l’edifici de l’antic convent del Carme als Claretians, per tal d’instal·lar-hi un Teologat, o Seminari Major, i un col·legi amb ensenyament primari, comerç i batxillerat. Les dificultats de l’època per aconseguir legalment el material de construcció necessari per a les obres d’acomodació -en especial bigues de ferro- endarrereixen la inauguració del col·legi fins a l’1 d’octubre de 1947.
Aquesta vegada el Col·legi Pare Claret neix amb més força que el 1940. Als cursos de primària s’afegeix l’ensenyament de comerç i cursos alterns de Batxillerat.
En acabar el curs 1960-61, marxen definitivament de Valls els seminaristes teòlegs claretians, però continua el Col·legi Pare Claret.
A partir del curs 1964-65 s’aconsegueix impartir el batxillerat elemental reconegut i es fan l’ingrés i els quatre cursos de batxillerat seguits.
Tercera etapa. Les noves instal·lacions
La forta pluja caiguda el 12 d’octubre de 1970 descobreix greus deficiències en l’estructura bàsica del vell edifici de l’antic Convent del Carme. L’Ajuntament de Valls, propietari de l’immoble, no es fa càrrec de les notables despeses que requereixen les obres de consolidació per tal de garantir la seguretat i la integritat física de l’alumnat del col·legi i de la comunitat dels Claretians, que resideix sota la malmesa carcassa del Carme. És urgent cercar solucions alternatives. Amb la valuosa aportació de l‘Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi es busquen i se’n troben: des de remodelar el vell edifici de la Plaça del Carme fins a construir-ne un de nou a la carretera del Pla. Però la solució definitiva ve inesperada: en haver de marxar de Valls, les Germanetes dels Pobres ofereixen als Claretians l’adquisició de la seva finca situada a la Plaça de la Creu. El lloc, les instal·lacions, els patis i les possibilitats de futura expansió són idonis per a la instal·lació d’un complex educatiu.
El 15 de setembre del 1971, els alumnes de batxillerat comencen les classes en els nous locals, arranjats provisionalment.
En aquest curs 1971-72 també es produeixen importants novetats per a la vida acadèmica: comença el batxillerat superior reconegut i l’ensenyament d’alumnat mixt.
Al curs següent -1972-73-, es trasllada tot el col·legi a les noves instal·lacions. Els claretians retornen definitivament les claus del Carme a l’Ajuntament.
El Col·legi Claret s’adapta a les exigències de la nova Llei General d’Educació. Aconseguim la reclassificació i aprovació definitiva per a l’EGB i la màxima categoria d’homologació per al BUP.
Durant el curs 1978-79 s’inauguren les noves seccions i el nou edifici del jardí d’infants i preescolar, i s’aconsegueix el reconeixement oficial d’Escola Catalana.
A partir del curs 1979-80 comencen a funcionar normalment els òrgans col·legiats que faciliten la participació de diferents elements de la comunitat educativa en la gestió del col·legi. A partir d’aquest any acadèmic s’aconsegueix la subvenció per a les 16 aules d’EGB, que amb el temps ha esdevingut el concert econòmic per a segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria. A partir d’aquest curs, el col·legi s’adhereix i és membre del Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya. A través del secretariat treballem el programa «Família-Escola Acció Compartida», FEAC, activitat on els pares i mares de l’alumnat comparteixen les seves experiències en l’educació dels fills.
A les Festes Decennals del 1981 s’enceta el que ha estat des d’aleshores una gran festa esportiva a nivell de tota Catalunya: la Trobada de Minibàsquet Claret.
El febrer del 1983 s’inaugura el Pavelló Poliesportiu Claret, dins el recinte del col·legi.
L’octubre del 1985 es reconeix oficialment el nom de Claret com a l’únic del col·legi.
partir del curs 1985-86 el col·legi incorpora al seu sistema d’ensenyament i gestió els nous llenguatges de la informàtica.
Durant el curs 1989-1990 celebrem els 50 anys d’ensenyament a Valls.
A l’inici del curs 1998-1999 inaugurem la llar d’infants per completar així els dos cicles d’educació infantil.
I… anem incorporant tot un seguit d’innovacions que ens exigeixen els nous temps: escola multilingüe, projecte del pla lector, aprenentatges digitals, projecte oratori, teatre musical, campus esportius, campus d’anglès…
Treballem de cara al futur sense perdre el contacte conscient amb les nostres arrels claretianes i vallenques. Som el que som perquè hem estat allò que hem estat. El que serem depèn del que ara som.
Manuel Casal CMF
