En uns anys de postguerra on l’escola pública espanyola era escassa, pobra, abandonada, amb uns mestres mal pagats i oblidats i que no formaven part de les preocupacions de la societat, emergiren uns professors singulars, amb molta preparació intel·lectual.
En aquests dies en què, degut a la pandèmia, la represa de l’activitat docent de les escoles implica un malestar entre les famílies i la direcció, amb inhibició o incompetència per trobar solucions per part de l’administració, es reanima un sincer record, amb molt d’agraïment, per a un extraordinari mestre de l’escola pública Verge de la Candela de Valls, (antiga escola nacional) i de qui vaig tenir la sort de gaudir-ne durant un curs, quan jo tenia 6 anys. El meu estimat record per a Don Pablo Bueno, mestre a l’escola de la nostra ciutat els any 40, amb qui vaig fer l’ensenyança primària i que, amb el seu mestratge, feia que m’agradés i l’estimés. Els fonaments que vaig rebre aquell curs en matemàtiques m’han servit per a tota la vida, com les regles gramaticals i les primeres nocions de ciències. El seu art, amb tanta cordialitat per fer entendre allò que t’explicava, em va proporcionar un solatge que sempre ha estat present i s’ha projectat en posteriors estudis. Tota la meva vida acadèmica he tingut present a Don Pablo. No vaig saber mai més res d’ell, però sempre he recordat la seva bondat i cordialitat en el tracte i l’amor amb què impregnava la seva ensenyança.
Són personatges que t’impregnen per a tota una vida professional. Com Així va passar amb el senyor Francisco Montserrat Homs, amb les seves lliçons de ciències tant amenes i didàctiques, i les del pare Lluís Díez C.M.F, professor de Fisicoquímica al Col·legi Claret, que em va fer estimar aquesta disciplina. Quan vaig estudiar Bioquímica i totes les branques de les ciències químiques a la facultat, vaig recordar aquests tres grans mestres que van decidir, sense ells saber-ho, el camí professional de tota la meva vida. No vaig saber mai més res de Don Pablo, però el seu record sempre m’ha acompanyat. En aquests moments difícils pels docents, el meu record molt agraït a tots aquests professors anònims que transmeten als alumnes el fruit i l’estimació de la seva docència.
