Era molt estimat per Valls el doctor Sarró, perquè molt havia fet per la ciutat i pels vallencs, amb senzillesa, amb el seu tarannà de no donar-li importància, pel gran cor que albergava.
Fou un gran filantrop, era tot cor. En l’exercici professional, el malalt no només rebia l’atenció total del facultatiu, sinó l’ajuda, la injecció moral.
En els anys que fou director de l’Escola de Mestratge Industrial, el doctor Sarró, va dotar del material que calia per les aules i laboratoris, amb el suport de l’Alcaldia, els membres del Patronat, del Claustre de Professors i de l’Associació d’Alumnes i ex Alumnes. Superant molts inconvenients va conduir la nau a bon port, aconseguint que, poc a poc, s’anessin proporcionant els mitjans definitius, base per a l’esplèndida realitat de l’Escola de Mestratge Industrial de la que ens sentim ben orgullosos. La història de l’Escola de Treball de Valls, en els 18 anys que van del 1940 al 1958, està íntimament lligada amb el doctor Sarró per la densa activitat que hi va fer.
El febrer de 1948 fou nomenat oficialment director de l’Escola de Treball pel Ministeri d’Educació Nacional, ratificant el nomenament del càrrec que interinament venia exercint des de l’octubre de 1940. Dins del Patronat Local de Formació Professional Industrial exercí, des del primer moment, el càrrec d’Assessor Tècnic. Com a Professor tenia al seu càrrec la disciplina de Higiene Industrial, anomenada més tard com Seguretat i Higiene en el Treball. Des de 1940 fou Director i Psicotècnic de la Delegació Local de l’Institut Nacional de Psicologia Aplicada i Psicotècnia. Va ser el fundador i creador de la mateixa, estimulant-la en tot moment amb les seves iniciatives, fruit de l’estudi i de l’experiència. En aquesta activitat de la Psicotècnia cal destacar les nombroses comunicacions sobre el tema presentades a diversos Congressos i Assemblees Nacionals. Pronuncià conferències i publicà articles a revistes sobre Psicotècnia i de la tasca a realitzar en aquest camp per la formació professional.
L’Escola de Psicologia y Psicotècnia, depenent de la Universitat de Madrid, lliurà al doctor Ignasi Sarró Roset, el Diploma Extraordinari de la referida Escola. Una distinció que reconeix la labor constant i fructífera, durant molts anys, pel doctor Sarró al capdavant de l’antic Laboratori Psicotècnic d’Orientació Professional de l’Escola de Treball.
Com a Director i representant del Claustre de Professors de l’Escola va assistir a l’Assemblea Nacional del Professorat a Madrid, presentant diverses comunicacions. Així mateix, va enviar treballs i estudis originals a altres Assemblees celebrades. Com a Director de l’Escola de Mestratge Industrial tenia el càrrec de Vocal de la Junta Provincial de Formació Professional Industrial. Col·laborava sovint en la revista CULTURA publicant articles sobre els més variats temes científics, de formació professional, fotografia i art, en què feia gala de la seva vasta cultura en les més diverses branques. Practicava aficions extraprofessionals, com la fotografia i la pintura, participant en l’Exposició de Pintura de Nadal i en nombroses exposicions de fotografia; tot i la seva afició, la pintura no fou un art pel que estava cridat. Sobre el tema de fotografia dictà conferències i cursets.
L’any 1948 li fou concedit el Títol de Soci d’Honor de l’Institut Mèdic Farmacèutic de Catalunya, distinció atorgada per aquesta entitat com a reconeixement als seus valors i a la trajectòria professional al servei de la gent.. Li va ser lliurat el pergamí amb el títol concedit, en un solemne acte celebrat el dia 30 de juny de 1948 al Saló de Plens de l’Excm. Ajuntament, amb assistència de l’Alcalde i de les més variades representacions socials de la ciutat que, en aquest acte, van voler demostrar-li el seu agraïment, estimació i admiració per la magnífica i altruista tasca desenvolupada a través de llargs anys en l’exercici de la seva professió de metge, així com per l’eficaç intervenció en la reorganització i renaixement de l’Escola de Treball.
Li havien estat concedit els títols de Director Honorari de l’Escola i el de Soci d’Honor de la seva Associació d’Alumnes i Exalumnes.
Deia l’eminent doctor Marañón que la comprensió, la generositat i la tolerància caracteritzen, al llarg de l’historia, els impulsors de la civilització. El doctor Sarró, a més d’aquestes virtuts, era una bona persona en tot lo que comporta aquesta paraula, plenament generós per qui ho necessitava. Ho evidenciava gran diversitat de malalts que tractava; era conscient de lo que representa ser metge: la seva condició de científic i amor a la humanitat no podien distanciar-se tant com el científic pur no pot allunyar-se de la resta de coneixements i dels altres homes Va estimar la vida, la ciència, l’art i sobretot la bondat.
Queda sense ressenyar el millor: la palpitació humana de la seva personalitat senyera; les mil anècdotes del seu lliurament desinteressat als malalts; de l’amistat amb què honrava a tots, des del més encimbellat al més humil; de les contínues lliçons que, sobre els més variats temes, desenvolupava en la més improvisada conversa i. Dins del seu mon: professional com a metge, el seu lliurament total a la professió, la seva caritat i amor al proïsme portats als extrems més insospitats en exercici sincer de les més pures virtuts.
Prova inequívoca de tot lo que hem dit, el sentiment de tota la població en conèixer la noticia de la seva mort.
Va morí a primeres hores del dia 29 de juny de 1959, en la finca que habitava a la carretera de Montblanc. Va ser traslladat al seu domicili de El Pati. Per l’estimació i coneixements que tenia entre tots els estaments de la població, la noticia es va escampar ràpidament per la ciutat. Per la seva qualitat d’home públic i relacionat amb diverses entitats de la ciutat, totes tenien la senyera a mitja asta i amb llaç negre.
L’acte del sepeli fou una gran manifestació popular, mostra de la gent agraïda al metge de capçalera. Per la qualitat personal i la gran consideració que gaudia entre la població es desplaçaren a Valls totes les autoritats provincials, formant-se un dol oficial presidit pel Governador Civil, José Gonzalez Sama, el president de la Diputació Provincial, Enric Guasch, diputats provincials, jutges senyors Gimeno i Capell; seguidament la Corporació Municipal presidida per l’alcalde Josep M. Fàbregas; representacions de les escoles de Mestratge Industrial de Valls, Tarragona, Tortosa i Reus i de l’Associació d’alumnes i exalumnes de dita Escola, amb el seu director Jesús Guiral i el claustre de professors; Junta del Banc de Valls. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona amb tots els facultatius de Valls. El dol familiar el presidia el fill polític del doctor Sarró, senyor Lluis Cardenas i el germà polític senyor Francisco Rull.
Era Tinent d’alcalde de l’Excm. Ajuntament, Diplomat de l’Escola de Psicologia i Psicotècnia de Madrid, Conseller del Banc de Valls, Director Honorari de l’Escola de Mestre Industrial, Soci d’Honor de l’AAEEM l., Soci d’Honor de l’Institut Mèdic Farmacèutic de Barcelona. Ex Director de l’Escola de Mestre Industrial i del Laboratori Psicotècnic. Morí el 29 de juny de 1959, a l’edat de 63 anys.
