Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

DALI I ELS XlQUETS DE VALLS
Activitat Municipal en el meu record

DALI I ELS XlQUETS DE VALLS 

VISITA D’UNA AMBAIXADA VALLENCA A PORT LLIGAT (1969)

DALI I ELS XlQUETS DE VALLS» Un grup de vallencs, comandats per D. Lluis Fábregas, va visitar a la seva mansió de Port Lligat, al pintor Salvador Dalí amb qui el senyor Fàbregas li uneix una llarga i fluida amistat. La grata visita, important, espectacular i prometedora visita, evidencià l’entusiasme que Dalí sent cap als Xiquets de Valls i la pròpia ciutat vallenca.

De viu podem donar fe tres testimonis de la trucada telefònica i una resposta “campechana”, sense empaquetatge, oferta sense cap tamís secretarial, “casolana”- podríem afegir – que pronuncia el conegut: “digui”: i el “Obra’t Sèsam”: «soc l’ambaixador dels Xiquets de Valls”, que ens cita, sense més preàmbuls ni explicacions, per a les cinc de la tarda. Hora lorquiana dels grans successos, ja que indubtablement ha de qualificar-se com a succés extraordinari el fet que, mentre acadèmicament, diplomàticament, es tancava el pas a uns dels tants i tants “fans” que pretenen acostar-se al divo, a nosaltres quatre, exactament iguals a aquells atònits pescadors, que allà atenien a les seves embarcacions, ens contestava, la mateixa persona que anteriorment negava aquesta entrada als fans, i sense que ningú de nosaltres -ni tan sols Fàbregas – arribés a obrir la boca: “Suban, que ara obriré” . I amb tanta senzillesa, tan netament, ens trobem sense cap protocol, sense entorpiment, com si a casa nostra penetréssim, a la curiosa, estranya, sorprenent però atractiva mansió daliniana, on cada un dels seus racons dona fe del geni, de la inventiva, de l’alada imaginació del seu amo, i excel·lentment atesos per una amable introductora d’ambaixadors i una copa de xampany rosat Perelada a les nostres mans. A poc ja és Dalí, amb la seva característica vestida física i personal, la qual, estenent-nos la mà, se’ns acosta: “Tinc només cinc minuts, perquè treballo en un mural per l’Ajuntament de Barcelona, ​​que ha d’inaugurar Franco. Però als ambaixadors dels Xiquets de Valls sempre els rebo amb molt de gust”. No van ser cinc minuts, malgrat que el nostre amfitrió està realment en plena tasca creadora i això transforma en tabú qualsevol contacte dilatat. Va ser una agradable i assossegada entrevista, sense presses, amb afabilitat, en el transcurs del qual li vam oferir nombrosos records de la nostra ciutat i, en forma molt especial, dels nostres .Xiquets, pels quals es va mostrar interessadíssim. Li preguntem què hi havia del seu propòsit de pintar un quadre sobre aquest tema, segons es va publicar en un diari. Va dir ignorar-ho i que li agradaria llegir el solt, “doncs em fan dir moltes coses que jo no sé i m’haig d’assabentar pels diaris”. No hem d’ocultar que això ens va afanyar: però després vam adonar que Dalí no volia possiblement deixar anar peça, ja que en oferir-li un exemplar de l’obra de Blasi Vallespinosa, no es va recatar a manifestar que «m’anira molt bé per documentar-m ’em”. La conversació. amena, cordial, d’home de món, girava gairebé exclusivament al voltant dels Xiquets, insistint en aquella suposada adscripció gaudiniana de l’art de fer castells per armar l’atrevida arquitectura de la Sagrada Família, encara que amb al·lusions a altres temes, com quan , en fullejar el programa de Sant Joan de 1968, es va trobar amb el retrat de l’àliga. “Que és això?” És una àliga que desfila els dies de festa. -Per què no fan una reproducció i me la donin el dia que vingui a Valls? Així, tan senzill. I és perquè Valls, encara que no el conegui personalment, és, gràcies als nostres xiquets, un solar apreciat i propi, un camí de caminar quotidià per al mestre, que encara no ha trepitjat, però que considera plenament entroncat en els seus itineraris. La conversa, més que entrevista, malauradament tocava al final. Al seu estudi, les Muses esperaven el seu receptor, i a la seva recerca se’n va anar Salvador Dalí, no sense abans deixar-nos la seva veu, el seu esperit i la seva volència vallenca. en unes curtes però significatives paraules: “Als ambaixadors dels Xiquets de Valls que he rebut aquí a Port Lligat i que inspiren al més genial dels arquitectes mundials, les torres sublims de la Sagrada Família”. Després, sense cautela, sense barreres. sense obstacles, vam poder tafanejar -i allà és quefer interessantíssim- Port Lligat, amb la seva peculiar arquitectura de llargs i estrets passos, escales d’irregulars esglaons: amb la seva acollidora terrassa blanquíssima, com tot l’edifici del qual, entre les seves canviades teulades catalanes múltiples xemeneies encara que només una està ennegrida; amb el seu “gegant” muntant guàrdia en un racó, els nombrosos i variats cachibaches “abandonats”. amb exquisida gràcia als llocs més insòlits; i amb el seu enorme ós embalsamat que és el primer a saludar les visites. En abandonar Port Lligat, satisfets, que dubta, però amb el ressentiment que, com tot el que és bo, va saber a poc, ens sentim apoderats també d’una idea fixa, obsessionant: que si els «Xiquets de Valls. tenen el seu músic, Clavé; el seu poeta, Guimerà; el seu escultor, Busquets; per què no poden tenir també el seu pintor?… DALI!

Luis Fàbregas, va fer el viatge amb Alfonso Galimany, José M. Salat i Isidro Ferré.

 

 

DALI I VALLS

Els contactes que hi ha hagut amb el genial pintor Salvador Dalí, perquè es personés a la nostra ciutat a les passades Fires i Festes de Santa Úrsula, acompanyant-nos en l’extraordinària jornada castellera. que ens va ser possible viure, no van poder quallar positivament davant la impossibilitat de poder eludir l’il·lustre convidat, els compromisos contrets i els plans previstos, en els quals figura, decisivament, el seu acostumat viatge a Amèrica del Nord al voltant, precisament, d’aquestes dates. Amb tot, Salvador Dalí va anunciar personalment, amb caràcter de promesa, que tindrà el gust de visitar Valls, i nosaltres l’honor de rebre’l, en la primera meitat de l’any que ve, 1970, afegint que fent-ho així serà molt millor per a Valls. Atenint-nos a la peculiar idiosincràsia daliniana ens atrevim a preguntar, amb evident suspens.: Per què?

Per ningú no és cap secret que Salvador Dalí disposa d’una peculiar parcel·la en el seu esperit, ocupada per un profund sentiment d’admiració cap a Vall i els seus Xiquets, nascut molt particularment per aquella tan apreciació, que reputem encertada, d’enllaçar els esvelts i atrevits castells  amb la concepció arquitectònica de Gaudí quan la ideació de la seva Sagrada Família, en temps en què, certament, només els Xiquets van poder oferir al no menys genial arquitecte el numen de la seva magna obra. Que Dalí senti especial predilecció pels Xiquets i per la ciutat que els dóna el seu nom, posat de manifest en repetides ocasions al llarg de dos decennis, possiblement no fossin motivació suficient per plasmar-la en realitat el seu desig de conèixer el país i el bressol de els castells, atesa la seva prodigada i prolífica activitat que li fa saltar l’Atlàntic dues vegades l’any i recórrer, en periple incessant, els llocs més diversos del globus. L’interès del vallenc Lluis Fàbregas Pla, sobradament conegut per tots, i no només per la seva professió industrial sinó també per la seva vocació artística sobre les taules, a qui Dalí el va nomenar des del primer moment com a Ambaixador dels Xiquets de Valls, i així ho nomena i així ho té catalogat a la seva agenda, ha aconseguit que, després de llargs anys de brega, a la qual aquella activitat daliniana no va poder donar assentiment, el genial artista empordanès s’acosti fins a la nostra ciutat. Tan grata i excepcional efemèrides es farà realitat diumenge que ve, demà, a les dotze i quart en punt del migdia, quan el vehicle on farà la ruta, rendeixi viatge a la plaça de Sant Francesc. S’ha unit a aquell vell desig de Dalí i dels vallencs de trobar-se al bressol dels Xiquets.

 

 

DALÍ, A VALLS.  ENTREGA DE L’ÀLIGA

El dia 31 de maig (1970), Salvador Dalí, el pintor de Figueres, de fama mundial, va ser a Valls. En la visita de Salvador Dalí a la nostra ciutat, no només va deixar la empremta dels seus trets, sinó també la Nota Daliniana, que si bé va sorgir per casualitat en esquinçar involuntàriament el full per la pressió dels seus traços, immediatament es va fer seu l’espai per considerar-ho com l’excepció que , com sempre, porta aparellada tota actuació personal del genial artista. A fi que l’acte de donació revistés el màxim caràcter públic, i que fos el mateix poble notari del contracte, es va instal·lar a la façana de l’Ajuntament una adequada tribuna, que van passar a ocupar Salvador Dalí i l’Alcalde, amb les primeres autoritats i representacions locals. Mentrestant, a la plaça es va anar congregant el públic fins a omplir-la completament d’espectadors, que van acollir la presència de Salvador Dalí amb nombroses mostres de cordialitat i simpatia, a les quals l’il·lustre hoste corresponia amb salutacions i el constant agitar del seu clàssic bastó. Va obrir l’acte el locutor de Ràdio Tarragona, el Sr. Lluis Figuerola, per fer ús immediatament de la paraula el senyor Galimany. Va saludar i agrair a Dalí la seva presència i deferència al acudir a Valls, per manifestar-li tot seguit l’acord pel qual la ciutat oferia la simbòlica i llegendària «Àliga» a la seva esposa Gala, amb destinació al Castell que s’està habilitant actualment. Va esbossar la historia i llegenda de la Àliga» que es remunta a l’època de la Reina de Xipre, enumerant els privilegis que posseeix per sobre de qualsevol altra figura semblant, de tal manera que, va dir, es pot dir que el que dona Valls no és una figura sinó una parcel·la de la seva pròpia història i que se sentirà joiosa que es guardi a la mansió feudal de Pubil. Mentrestant, l’Àliga amb el seu portant i els seus “aligons”, va sortir de l’Ajuntament per posar-se davant la tribuna, amb el simbolisme de fer-li el lliurament. Els qui, que eren tots, es van poder fixar en l’expressió de Dalí es van adonar de l’admiració i la sorpresa que sentia davant la majestat de l’alliga, cosa que sens dubte ens ha de satisfer a tots, ja que la donació representa una mica més profund i sentit que el simple traspàs de propietat de la figura, aspecte que estem segurs Dalí va comprendre en tota la seva magnitud, com ho va demostrar amb les paraules que va pronunciar en resposta a les de l’Alcalde. Les va iniciar, com correspon, d’una manera peculiar però impregnades de profunda sensibilitat: Sr. Alcalde, vallencs, avui és un dia festiu per tres raons: perquè és diumenge, perquè és el dia de la Victòria i perquè és un dia de Gala. Gala és la meva dona i a Gala es dedica la jornada i s’ofereix aquesta magnífica “Àliga”. Va prometre conservar-la amb tot el valor figuratiu i històric. significant que ella serà l’exponent ferm d’aquesta vinculació íntima i personal que l’uneix amb Valls, de la ciutat de la qual en conservarà imperible record i gratitud. Va finalitzar les seves paraules amb sengles Vivas a Figueras i Valls, que van ser corejats per tots els presents. Finalitzat l’acte, que en tot moment va estar acompanyat per la més fervorosa adhesió de tots els que ocupaven la plaça i el carrer Baldrich; Salvador Dalí amb l’Alcalde i altres representacions van passar a ocupar el balcó principal de l’Ajuntament, des del qual va presenciar l’exhibició de castells que li va oferir la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Si bé quan es va concretar la visita es va programar de manera que el distingit visitant abandonés Valls cap a les 5 de la tarda, cosa que permetia prou marge per a rebre’l com es mereix, compromisos ineludibles contrets amb posterioritat a aquella concreció, van obligar a Dalí partir cap a Barcelona a les tres de la tarda, ja que no havia pogut eludir la invitació d’Alvaro Domeq que torejava, a les cinc, a la plaça de Barcelona. Això va obligar, amb molt sentiment i amb les seqüeles inevitables de pressa, que Salvador Dalí hagués d’abandonar l’Ajuntament i l’exhibició ecastellera abans que aquesta finalitzés, a fi que disposés de prou temps per dinar, encara que sí que hi va haver temps per aturar-se davant del monument als Xiquets de Valls, del qual va informar detalladament el seu autor, el nostre escultor Josep Busquets. Va consistir el dinar, per especial interès de D. José Gatell, en la típica calçotada, muntada en forma excepcional, com bé saben els vallencs, per haver acabat amb excés la temporada calçotaire. El propòsit es va assolir plenament ja que tant Salvador Dalí com els seus acompanyants es van deleitar amb el menjar vallenc, del qual van fer càlids elogis, degustant bona quantitat d’unitats. El temps excel·lent gaudit diumenge va permetre que la primera part de la calçotada es pogués dur a terme a l’aire lliure, amb la qual cosa es va obtenir l’ambient adequat i propici. Després, la llonganissa i la carn rostida va ser servida a l’interior de la Masia Bou, en una reunió reduïda i privada de comensals. Al final de l’àpat, el senyor Gatell l’anomenava calçotaire il·lustre, sent-li imposada la insígnia de Calçotaire Major de Catalunya … moments abans d’emprendre viatge a Barcelona

RECORDATORI UN ANY DESPRÉS

Recordem plenament el perquè l’universal artista va venir a la nostra ciutat, fa poc més d’un any. La motivació -que com en tota actitud humana, té els seus contra opinants i els seus ironitzadors- va ser el lliurament de la nostra AJiga a la seva esposa Gala, per ser situada al Castell de Pubol, empori i exponent de l’art de Dalí, en la complexitat del qual la nostra multitudinària complexitat ciutat ocuparà un lloc preeminent. Ara, Dalí, del que es poden dir -i ell ho accepta- moltes coses menys la de no ser deferent a qui ofereix deferència, ha correspost a la donació, amb el regal per a la Ciutat de Valls, d’un pergamí en què la seva mà mestra i el seu genial numen creatiu ha esbossat una àguila en vol, al peu de la qual la firma, tan preuada de l’artista, li dona tot el valor inimaginable que el seu nom i la seva executòria comporten. El diumenge dia 5, el nostre Alcalde a qui acompanyava la seva distingida esposa, i el nostre amic don Luís Fàbregas, es van traslladar a Cadaqués per recollir el preuat dibuix. A la seva finca de Port Lligat, Salvador Dalí els va atendre com és proverbial, i va oferir expressament per a la Ciutat de Valls, el pergamí que des d’ara Valls guardarà com un dels seus més preuats dons, tant per la seva intrínseca qualitat com pel valor moral que comporta la seva donació. Com és natural, el cordial i obert nexe, ha temps establert entre Dalí i Valls, no es tanca amb aquest acte de deferència i correspondència. Sense entrar en detalls, que seria prematur delimitar, direm però que a l’acollidora i simpàtica entrevista es van embastar noves motivacions perquè aquella compenetració es mantingui viva, una de les quals l’especial invitació cursada al nostre Alcalde perquè assisteixi, d’una forma destacada , en la inauguració i entrega a Gala de l’esmentat castell de Pubol, acte que com és de presumir donat qui serà l’amfitrió, assolirà el ressò més alt. Creiem -i ens congratulem – que l’executòria d’aquesta mútua i grata correspondència, bé val quant la ciutat ha fet per mantenir-la en els seus perfils més satisfactoris.

Deixa un comentari

Required fields are marked *