El diumenge de Pentecostes, i el dilluns, es celebraven a Valls les tradicionals i valorades fires anomenada de Les Forques.
A El Pati, i altres indrets habituals d’aquells anys, s’hi instal·laven els típics barracons de fira, atraccions, i llocs de venda de productes del camp i pel treball de l’agricultura, com eren les forques, tant utilitzades en les feines del camp. Les Societats organitzaven balls molt lluïts, les sales de Educación y Descanso, Centre de Lectura i Societat Agrícola, en alguna ocasió també en un envelat. La Societat de Casadors organitzava el Concurs de Tir, ja tradicional per aquesta data.
Era una fira molt concorreguda, amb una presència important de foranes comarcals que venien per esbarjo o per comprar al mercat.
Cal destacar que aquest festiu l’aprofitaven algunes associacions corals dels Cors Clavé per traslladar-se a Valls, en uns dies d’excursió i esbarjo, amb la familia. Com a destacades entitats culturals, la presencia a la ciutat es feia notar des de la seva arribada, doncs desfilaven pel carrer de La Cort, cap a la Plaça del Blat, per fer una salutació musical a l’Ajuntament. Després era tradicional el concert a El Pati, on no hi podia faltar la cançó de Clavé “Els Xiquets de Valls”. Per la nit feien, habitualment, un concert al teatre Principal a benefici d’alguna entitat benèfica o per costejar-se les despeses de l’excursió.
Quan marxaven sempre portaven, penjada al coll, la garrafeta típica de l’anís de Valls. Era una Fira molt característica, entranyable, i molt de casa nostra, amb anys de tradició que, molts països s’esmenen per conservar-ho, mentre que casa nostra deixem que voli, quan se’ns omple la boca parlant de la defensa de la nostra cultura i de la nostra identitat.
