El llegendari descobriment de la penicil·lina per Alexander Fleming va succeir l’any 1928, mentre investigava l’estafilococ, un tipus comú de bacteri que causa: furóncols, mals de coll, abscessos i també infeccions funestes en pacients amb el sistema immunològic debilitat. Abans que Fleming iniciés un viatge de quasi dues setmanes, va descuidar una placa de Petri, que contenia un cultiu d’estafilococ, en una taula de laboratori en lloc de introduir-la a la incubadora com era lo correcta. Al preparar aquesta placa de cultiu, es contaminà D’alguna manera, en preparar el cultiu, les espores del fong Penicillium, s’havien introduït accidentalment en el medi, potser entrant a través d’una finestra, o més probablement flotant per una escala des del laboratori veí, on s’estaven cultivant diversos fongs. Les condicions de temperatura ambientals durant l’absència de Fleming van permetre que creixessin tant les bacteris com les espores del fong; si s’hagués utilitzat la incubadora, només s’haurien desenvolupat les bacteris.
En tornar de les seves vacances el 3 de setembre de 1928, Fleming va començar a classificar les plaques de Petri, que contenien colònies d’estafilococs, que havia deixat preparades en la incubadora; en la placa Petri que havia oblidat damunt la taula, sotmesa a temperatura ambient durant tots els dies, observà un fenomen inusual. Estava esquitxat de colònies d’estafilococs, excepte una àrea on estava creixent una taca de fong. La zona al voltant del fong —que després identificaria com un cep poc comú de Penicillium notatum— era clara, com si el fong hagués secretat una substancia que inhibís el creixement bacterià. Va descobrir que la substància antibacteriana no era produïda per tots els fongs, només per certs ceps de Penicillium, és a dir, Penicillium notatum. Encara que no va poder aïllar-ho, va nomenar la substància activa “penicil·lina”.
Fleming va descobrir que el “fluent del fong” era capaç de matar una àmplia gamma de bacteris nocius, com estreptococs, meningococs i el bacil de la diftèria. Després va encomanar als seus assistents, Stuart Craddock i Frederick Ridley, la complicada tasca d’aïllar la penicil·lina pura a partir del fluent del fong.
Amb l’ús de la penicil·lina a la dècada de 1940 es va iniciar l’era dels antibiòtics, i aquesta fita ha estat reconeguda com un dels avenços més grans de la medicina terapèutica. Actualment, pel mal ús que s’està fent dels antibiòtics, ens estem destruint i malversant aquell avanç tant important per la salut de la humanitat.
