PERE ALTÉS I SERRA 

En plena període de la pandèmia hauríem celebrat el centenari del naixement de Pere Altés Serra, que fou a Valls l’any 1921 al desaparegut carrer de la Zeta.
El primer ensenyament el rebé del recordat professor Jaume Nadal Rius, que ho complementava assistint a les classes nocturnes de l’Escola del Treball que, amb els anys, seria casa seva d’on sempre va ser un il·lustre emprenedor i col·laborador en tots els compartiments, especialment de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball, de la que era soci des de l’any 1934. Des del 1937 fou membre permanentment de la junta, on s’ocupà de diverses comeses, fins l’any 1986.
El primer ofici fou d’impressor a la impremta Castells, del 1934 al 1949, i després es dedicà al comerç fins a la jubilació, al 1986.
Vallenc actiu i practicant en va fer palesa en quantes entitats participà dins el tramat associatiu cultural de Valls. Formà part de la primera junta que es feu càrrec, l’any 1965, de la constitució de l’Institut d’Estudis Vallencs a la ciutat, després de l’etapa barcelonina iniciada al 1961. S’integrà també a la primera junta, al 1971, que implantà a Valls la delegació comarcal de l’Alt Camp de l’associació promotora de la cultura catalana Òmnium Cultural. Ocupà la vicepresidència de la Fundació Ciutat de Valls. Finalment formà part de la junta de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Addicte col·laborador de la revista vallenca “Cultura” des del ja indicat any 1937, de la que estat l’ànima i la passió de la seva vida. N’han estat director durant 17 anys, des del 1973 fins al 1990, durant els quals, al 1981, la Diputació de Barcelona concedí a la revista el I Premi Tasis-Torrent de Premsa Comarcal, tot just instituït, en considerar-la la millor publicació especialitzada de Catalunya d’aquell any. Col·laborà en diversos setmanaris de tots els temps: “Joventut”, “Juventud”, “El Vallenc”, i “El Pati”. En aquest era d’obligada lectura la seva columna, crònica de la ciutat, 26 anys, del 1983 al 2009, sempre escrivint sobre qüestions locals amb el bisturí sempre afilat. Autor de diverses obres publicades, on sempre ens transmet el seu amor per la ciutat de Valls.
Va tenir el goig de poder commemorar el cinquantenari de la revista CULTURA tot essent-ne el cap visible. La revista va unida a una entitat: l’A.A.E.E.M.I. I l’entitat va lligada a un centre de formació professional: l’antiga Escola del Treball. Són tres amors, son tres ideals, que brosten d’un mateix tronc. Com escrivia Joaquim Torres, en el preàmbul de l’entrevista que li publicava a CULTURA.
Persona molt vinculada a l’activitat social de la nostra ciutat, deixà l’empremta en nombrosos escrits i articles que passaran a la posteritat. Sens dubta, ha estat un dels vallencs il·lustres que ha donat la ciutat de Valls en les últimes dècades, molt estimat, respectat i de gran vàlua pels vallencs i comarcans, i sempre disposat a col·laborar quan se li demanava.
En vida, va rebre diferents distincions, com la de Membre Honorífic de l’Institut d’Estudis Vallencs i Medalla de Plata de la Ciutat de Valls i Vallenc de l’any.
Morí el divendres 6 de gener de 2017, a l’edat de 95 anys.