Esportivament parlant, feia uns quants anys que Valls no gaudia d’un èxit important. Encara no es disposava del complexa esportiu que justament s’iniciava. Però per aquesta temporada, el C.D. Valls havia confeccionat una bona plantilla per disposar d’equip de futbol competitiu. I va donar els seus fruits. Després d’un seguit d’eliminatòries que, així que avançaven, cada vegada eren més disputades i emotives, arribaren com a finalistes al camp de futbol de Vilanova i la Geltrú. El C.D. Valls va guanyar a l’altra finalista, el Igualada per 1 gol 2, en la jornada del diumenge dia 11 de febrer, coronant brillantment l’esplèndida trajectòria iniciada el mes de setembre.
Així, l’equip vallenc aconseguia per la ciutat el preuat guardó de Campió de Catalunya de la 2ª categoria preferent. L’alineació que va jugar aquesta final estava format per: Fontanals; Martorell, Recasens; Rosell, Viñeta, de la Rica; Rini, Boada, García, Nolla i López. També formaven part de l’equip, havent jugat en altres eliminatòries prèvies: Jaumejoan, Grau, Rubió, Pampalona, Fabra, Torres, Navarro, Martñin i Escuté.
Juventud, 17/2/1945, p. 8
El dilluns dia 25 de juny, dintre dels actes de la Festa Major de Sant Joan, es feia una jornada d’homenatge al C.D. Valls, pels recents èxits obtinguts: han conquistat per Valls el títol de Campió de Catalunya de la 2ª Categoria i l’ascens a la 1ª Categoria Regional, al classificar-se líders del seu grup. Com homenatge es preparava un partit de futbol amb el Gimnàstic de Tarragona, de 3ª Divisió. Després del partit s’anunciava una recepció a l’equip campió a l’Ajuntament i posteriorment un sopar. El sopar començà a les 22.30 hores (Quins horaris!!) i va estar presidida per l’alcalde Josep Mª Fàbregas, el president del Gimnàstic, senyor Ricomà, i el del Valls, senyor Coll, junt amb Viñeta capità de l’equip. Al final els corresponents discursos de felicitació i bons desitjos. El matí es celebrà una Missa a la capella de la Mare de Deu de la Candela, en acció de gràcies.
