El senyor Selva es va prodigar poc en ordre a la seva projecció exterior, més enllà de l’entorn vallenc. Home d’idees molt clares, de cultura vastíssima i de coneixements profunds, essencialment en el camp del dret, de la història i de la literatura. Va ser sempre un bon receptor per a joves estudiosos i investigadors que li demanaven consulta sobre aquestes matèries, per la gran confiança que inspiraven els seus coneixements i opinions. Un intel·lectual que, sense haver-se prodigat en publicacions, era un bon conseller per la naturalesa dels seus coneixements.
Va estudiar Batxillerat al Col·legi dels Pares Escolapis a Valls. Des de molt jove era omnipresent a totes les activitats culturals i acadèmiques que se celebraven a la ciutat. A la primavera de 1905 va participar en un acte amb motiu d’atorgar la meitat del Premi Nobel al dramaturg José Echegaray (l’altra meitat va ser concedida al vat provençal Federico Mistral); es celebrà al Teatre Principal i allà hi havia el senyor Selva. Al maig de l’any 1909 van celebrar, al mateix teatre, un acte d’homenatge al gran poeta i dramaturg català Angel Guimerá, i allà també hi havia la presencia d’un Tomàs Selva molt jove.
Recordava amb detall, en testimonis escrits, els Jocs Florals de les Festes de la Verge de la Candela del 1911 en què Narcís Oller i Moragas va presidir el jurat qualificador, i on obtingueren premis Carles Cardó i Indaleci Castells. Tomàs selva va recitar la composició amb què van premiar al Dr. Cardó.
Tomàs Selva, de les Joventuts Catalanistes de Valls, fou vocal actiu del Patronat de la Biblioteca popular, amb Fidel Moragas, de la Lliga Regionalista, president, Cèsar Martinell, també regionalista, secretari.
Per la perspectiva que li donava els anys, valorava positivament, en l’ordre intel·lectual i moral, a la joventut dels anys cinquanta respecte a la de 30 o 40 anys enrere, malgrat que detectava un punt de desorientació, conseqüència de les guerres espanyola i mundial viscudes recentment; ell afirmava que era un estat psicològic, una angoixa, que recordava l’ambient creat a França i en altres països europeus, per la revolució francesa i les Guerres de Napoleó.
Sobre la situació intel·lectual de la joventut va pronunciar una conferència a l’Escola de Treball, l’any 1949, acollida amb molts elogis pels missatges que transmetia i el correcte anàlisi en el seu diagnòstic.
Patró de la Fundació Francesc Blasi Vallespinosa, des de 1949, posteriorment integrada a la Fundació Ciutat de Valls. Advocat del Banc de Valls, fou la seva professió de per vida. Però la seva activitat preferida, quan li permetia la seva professió, eren els estudis històrics, singularment els de l’Edat Contemporània. Va escriure un estudi sobre Rússia i la Revolució Soviètica en què tractava de desentranyar l’enigma, que tant preocupava als estudiosos, que apareguessin entrellaçats i confosos en l’expressió comunista russa el patriotisme, l’imperialisme moscovita i el paneslavisme, fenòmens d’índole espiritual, amb la tendència cap a la Revolució Comunista mundial.
Valorava molt, com la majoria dels intel·lectuals vallencs dels anys cinquanta, la tasca educativa i cultural tant important de l’Escola de Treball. Recomanava textualment, l’any 1951, amb les següents paraules: “El Centre de Lectura s’ha de sacsejar la paràlisi que l’afecta i s’ha de situar al lloc que per tradició i per imperatius ineludibles li correspon. Alguna cosa ha fet en aquest sentit, però deu treballar més, molt més” La clara visió de la situació intel·lectual de la seva ciutat als inicis de la dècada dels anys cinquanta.
El senyor Tomàs Selva i Grifell, un preclar vallenc, distingit personatge cultual i intel·lectual de la primera meitat del segle passat dels que van ajudar a fer gran la nostra ciutat. Un gran desconegut pels vallencs de la primera meitat del segle actual.
