No sé si ha estat la forta calor d’aquest estiu, però és ben cert que han augmentat els actes violents a la nostra ciutat. Molts ens hem alarmat. Hi ha hagut reunions d’afectats amb l’Ajuntament que no han satisfet gaire. Tots els ciutadans ens preguntem què hem de fer, com hem d’actuar. A nivell de carrer sents comentaris força pejoratius: amenaces, denuncies i apel·lacions a més accions policials contra persones que no saben comportar-se com cal. Sempre ens podem preguntar quina política s’ha de seguir per a resoldre aquestes situacions. Ja he dit força vegades que és lamentable aquest “centre històric” de Valls per la degradació que hi ha en molts edificis tapiats. Diuen que són de bancs, que no en fan res ni deixen que hi facis res. Fa pocs dies, quan hem volgut aprofitar un edifici per rehabilitar-lo per a una família, d’entrada et diuen que no es pot fer perquè està destinat a ser enderrocat per a zona verda. Passaran vint o trenta anys més i continuarà sense poder-lo rehabilitar. El fet és que hi ha un munt d’edificis que donen una imatge de Valls força deplorable. Alguns d’aquests edificis són “ocupats” forçosament per persones sense sostre; persones que no tenen cap recurs econòmic i, si en tenen, no poden pagar un lloguer. És llarga la llista de persones que em demanen un lloc per poder viure. Quan s’ajunta no tenir feina sense lloc on viure ve el malestar que no és cosa d’un dia. El malestar es torna violent i neixen els conflictes. Des de La Taulada, on apareixen algunes persones de conducta dubtosa, els advertim i mirem d’orientar-los. L’eficàcia és molt limitada. Tot hi així, no negarem mai un plat a taula o una carmanyola, com tampoc al Puis Hospital negaran una assistència a ningú malferit, sigui qui sigui. Hi ha programes d’acompanyament de persones en situacions de risc social, però la necessitat supera qualsevol d’aquest programes. Ens cal pressupost per aquestes situacions.
P. Joan
