L’expressió “donar gat per llebre” ve d’aquest període perquè el gat cuinat sap gairebé igual que la llebre.
Després de la guerra civil, els aliments escassejaven per alimentar la població i, com a la resta d’Europa, el mercat va quedar intervingut per l’Estat.
Davant la manca d’aliments, el mercat negre va créixer de manera espectacular. La gana estava més estesa a les grans ciutats, on escassejaven els aliments. A la ciutat arribaven cada dia de forma clandestina aliments procedents dels pobles dels voltants. Però per una banda hi havia els grans estraperlistes, els quals van amassar grans fortunes durant la postguerra, per l’altra, menys acabalats arribaven caminant, en burro o en tramvia a la capital, portaven petites quantitats de pa, ous o patates a la ciutat per tal de poder vendre’ls clandestinament.
la societat necessitava sobreviure, així va triomfar l’estraperlo o mercat negre,
Alguns dels productors agrícoles van començar a reservar part dels seus recursos per després vendre’ls de manera clandestina, cosa que va suposar l’inici de l’estraperlo al nostre país. Així els defineix l’historiador Miguel Ángel del Arco: “Eren mercats negres de supervivència, l’estraperlo dels pobres, en què participaven les classes socials més baixes i que no van enriquir els seus protagonistes, sinó més aviat li van permetre tirar endavant. ells i les seves famílies”. En difondre’s aquest mercat negre, que va arribar a acaparar fins a les altes esferes, va acabar convertint-se en una mena de mercat paral·lel, on es trobaven aliments com el pa blanc, els inclosos a la cartilla, i fins i tot la carn, també considerada com un luxe.
A la nostra ciutat, i el seu entorn, el fenomen del estraperlo va ser molt evident, tant en empresaris com a petits comerciants o particulars. En parlarem; com del fet greu que es produí per un tiroteig, en un atracament nocturn en uns magatzems industrials de Valls, l’any 1947.
