La bondat i característiques del qual van ser exalçades pel nostre il·lustre compatrici don Indaleci Castells Oller en el seu magnífic cant al Camp de Tarragona, premiat amb la Flor Natural al Certamen Literari celebrat l’any 1911, a Tarragona, amb motiu del centenari de la Guerra del Francès . De la Flor del Camp -tal és el títol de la poesia-, són els versos següents (Publicat a CULTURA 1.8.1957):
De nord cap a ponent,
de Valls a Bon-retorn,
en terres que l’any cent,
fugint cap a mig-jorn,
deixà el rei de Siurana
retut per l’host cristiana,
s’hi cull un moscatell
de gra petit, vermell,
però més dolç que el b1anc…..
Com si l’ardenta sang
que en temps dels sarraïns
corria a regalims
per entre el llicorell,
pintés ara els raïms
dansava el moscatell.
Que és tendre i delicat!
El llavi a assedegat
per la calor i la pols
d’un estiuenc camí,
que fresc el troba i dolç,
que fresa el troba i fi!
I com escalfa el cor,
quan a l’hivern és vi!
Si fins retorna un mort!
