Homilia del Pare Joan Font C.M.F. en l’Ofici de Santa Úrsula 2022.
Quin demà espera a un nadó que ha nascut en una família que mal viu a la nostra ciutat?
Quan obri els ulls i s’adoni del seu entorn com reaccionarà? Algú em deia, més valdria que no hagués
nascut…
DOMUND, dia mundial de les missions, però avui la nostra missió és a Valls.
Els signes dels temps: (què veiem al nostre entorn, que ens crida l’atenció)
Avui santa Úrsula:
-De segles antics, III, IX, XV… ? és màrtir amb un grup de noies joves
-Filla d’una família de la noblesa a Colònia -alemanya-
-Pagana de naixement coneix el cristianisme i es converteix a l’evangeli de Jesús consagrant-hi la seva virginitat.
-És pretesa per un baró, però ella no ho accepta i viatja a Roma per tal de trobar el recolzament del Papa.
-El Papà Cirici l’acull i beneeix els seus vots de virginitat i la convida a predicar l’evangeli per Europa.
-De tornada a Colònia el seu poble, és feta presonera ella i les seves companyes, que en alguns escrits parlen d’11mil, però de ben segur que no podien pas ser tantes. Van ser preses per Atila i el seu seguici, destructiu i criminal, famosos per la seva crueltat.
-Atila i els seus homes les volen sotmetre, elles no accepten, resisteixen, i ofereixen la seva vida al Déu, Creador i Jesús el Mestre, en defensa de la seva fe cristiana.
-Per haver-s’hi negat Úrsula o totes les companyes són condemnades a mort enmig de turments, guanyant així la palma del martiri.
-Més endavant es va anar estenent el culte a aquests màrtirs amb Úrsula davant.
-El Papa emèrit Benet XVI, en una visita a Colònia va remarcar les moltes coses bones que té la ciutat i exalçà a Santa Úrsula màrtir… És invocada com a patrona dels col·legials…
-A Valls, el 14 d’octubre de 1688 en el ple de l’Ajuntament, es declara santa Úrsula copatrona de la ciutat. Ben provablement ja de temps anteriors hi havia hagut devoció a la Santa. (això un signe dels temps avui a Valls) Un altre signe dels temps avui, qui és?
-Els castells i castellers.
-És la nostra diada de les dues colles vallenques, i s’hi han preparat molt acuradament.
-és un dels moments culminants de la temporada castellera vallenca.
-és la diada clàssica, podem dir mítica, en la nostra tradició de la festa d’avui, atrau gent de tota la nostra geografia catalana.
-són els moments de màxima expressió i rivalitat.
-Vull creure que enmig de tota aquest experiència castellera, predomina el seny, l’esforç, el valor, l’empenta, la gosadia, el risc, l’atreviment, el respecte…
-Però deixeu-me dir, sense donar consells, als que sou experts…
-Si voleu aixecar un castell de bona gamma alta, com diem, i en aquell moment ens falta una persona, només una, sí en falta un de sol i que ha d’ocupar un lloc del pilar… el castell no puja, no pot… busquem recursos immediats, amb rapidesa, ens cal una solució, no podem fer el ridícul per culpa d’una persona…
-El Cap de colla, crida amb un; ep tu, va, ràpid puja, amunt… el jove coratjós, no s’ho fa pas dir dues vegades… però ell no està preparat per aquell lloc, la cosa trontolla i fan llenya…
-uns moments de nerviosisme, comentaris, decisions, què fem! Vinga va hi hem de tornar com sigui, gent va, tots a punt i tornem-hi i tornen a caure…!
(no se si la cosa potser ben bé així, potser em direu, P. Joan es nota que vostè no ha fet mai castells. Hi tant que no, només soc un pobre missioner.)
-Però m’estimo Valls, fa 23 anys que hi vaig aterrar i em sento un vallenc. He vist coses molt bones i de gamma alta, que ens fa sentir bé a Valls…
Però també he vist una ciutat que no ens acaba d’agradar a tots…
Una ciutat que treballa, però no tots ho poden fer…
Una ciutat amb il·lusió, però no per tothom…
Una ciutat que hom té sostre, però no tothom, en té…
Una ciutat que tothom pot menjar i això és ben cert…
Una ciutat que volem aixecar castells ben alts, però ens cal més seguretat…
Una ciutat molt estimada que vol progrés, i treball, convivència… i ens caldrà arremangar-nos tots, tots i tots…
Una ciutat acollidora, que acull refugiats d’Ucraïna, però ens cal aprendre molt encara, perquè hi ha d’altres “refugiats” que conviuen entre nosaltres…
El Papa Francesc ens diu en el dia mundial dels refugiats: Ningú ha de ser exclòs perquè hi regni l’harmonia… en un món on viure en pau i dignitat… la seva col·laboració enriqueix la comunitat…
Som dins el Temple de Déu el Santuari de Maria, en la festa de Santa Ursula… i ens podem preguntar; què ens mou o ens motiva a nosaltres creients?
Una sola cosa; la Caritat, la justícia, la pau, el benestar, de tota la comunitat… Aquest és el nostre únic manament…
Fa 177 anys un gran predicador des d’aquestes trones, anunciava l’amor, la conversió, el perdó…
Em sentiria prou content com a rector de Valls que encara ressonessin a les nostre oïdes, aquelles paraules…
Com podem anar a dormir, mentre hi ha persones sense sostre? I tolerem cases tancades?
Jesucrist en ensenya a estimar els més febles, els més indefensos, els més marginats, Així ho feia ell… La paràbola del bon samarità, és teoria o ha de ser una pràctica…
Des de les diverses institucions i administracions hem de fer tots els esforços per assolir una ciutat acollidora, lliure i fraterna…
-Santa Úrsula va arriscar la seva vida defensant allò que ella més estimava, la seva virginitat…
-Els castellers també arrisquen per defensar allò que més estimen els seus objectius…
-Crec que tots, els que som a Valls, Ajuntament, associacions, entitats diverses volem conviure sanament a Valls, i no podem condemnar ningú per les iniciatives a favor dels menys afortunats…. Perquè Valls és casa nostra i aquells que ens visiten puguin tornar perquè s’hi han sentit bé.
-Entre tots podem aixecar un “Valls de Gamma Alta” però si ens en falta un, només un, el Castell farà llenya.
Que santa Úrsula ens acompanya intercedint per la ciutat i tots els que hi vivim. Amén.
