Es un il·lustre vallenc que, per les seves valuoses aportacions, ha deixat petjada a la historia de la nostra ciutat.
Ha estat un personatge polifacètic i autodidacta, del nostre mon cultural en diverses vessants que anirem desgranant molt resumidament. Hem de dir en primer lloc, per que és just, que é un fruit d’aquella esplèndida Escola del Treball de la postguerra, on tants joves s’hi acolliren al trobar un mitjà on desenvolupar les seves inquietuds i objectius.
La primera activitat, i més jovenívola, que trobem de la seva fecunda obra és la dedicació a la pintura, empre present en l’Exposició de Nadal, retrobem que, durant els dies del 19 d’octubre al 3 de novembre de 1946, coincidint amb les fires i les festes d’anta Úrsula, exposà a l’Escola una col·lecció d’aquarel·les, quan encara se’l qualificava com “ el jove pintor local i alumne de l’Escola de Treball. Seria la seva primera exposició individual. El dia 6 de gener de 1947 va inaugurar una segona exposició individual d’aquarel·les, sota el patrocini de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, a la Casa de Cultura i Biblioteca Pública.
De la seva participació a l’exposició col·lectiva de Nadal de l’any 1946, va dir Eduard Castells: “Profunds i de tonalitat greu els seus paisatges, és “Bodegó” on el veiem assolir la seva obra més completa; amb matèria rica i sucosa construeix per plans la seva pintura, que, vigorosa, molt bé de forma, valors i color, és sens dubte una nota destacada del conjunt”.
En l’Exposició de Nadal 1951 li concediren el Premi, compartit amb Pere Queralt. La noticia era aquesta: “El Jurat designat per atorgar el Premi concedit pel Patronat Local de Formació Professional, a la millor obra presentada a l’Exposició de Nadal va acordar, a la vista de la similitud de mèrits, dividir el Premi entre les obres “Amigues”, de Pere Queralt i “Arbres i cases” de Daniel Ventura. El Jurat va estar format pel President del Patronat, senyor don José M. Fàbregas; el Director de l’Escola, Doctor Ignacio Sarró; l’escultor senyor José Busquets i el pintor Senyor Pau Mercadé Queralt.
La seva activitat pictòrica empre es va mantenir en na qualitat molt ben valorada pels crítics, dintre del bon nivell que tenien el grup d’artistes vallencs d’aquells anys.
Però la seva capacitat intel·lectual, en pocs anys, va anar més enllà; era present a quantes iniciatives es portaven a terme, se’l tenia en compte i se li demanava la seva valuosa aportació; sempre tenint en compte que era un dels pilars que sustentaven l’activitat cultural de l’Escola del Treball (la seva implicació en la revista CULTURA, és una mostra inequívoca), formà part de comissió integrada pels senyors Rafael Morlà, Juan Ribera, José Piñas, José M. Tost, Daniel Ventura i Francisco Montserrat, constituïda el 13 d’abril del 1947, per instituir la Festa de l’Artista, amb l’objectiu de premiar la millor obra inèdita local creada durant l’any, en qualsevol de les manifestacions de música, pintura, escultura, poesia o prosa.
Foren moltíssimes activitats vallenques en que hi estigué present de manera activa, com a breus exemples: Representants de l’Escola per a la celebració, l’any 1950, del XXV aniversari de la seva fundació; subcomissió de les Festes decennals de l’any 1951. La seva presència era continua en la vida de Valls.
Però lo més important per la història de Valls i pel seu patrimoni cultural arribaria després de un ingent treball dels anys quaranta. Ell mateix ho explica en el seu treball “JAUME HUGUET, Pintor Vallenc del segle XV”, signat com DAVENSOL (Daniel Ventura Solé), publicat a Cultura, 1/1/1971, pàgina 88. Explica detalladament tot el ferm procés d’investigació que va concloure en el reconeixement a Jaume Huguet com a fill de Valls. L’orgull i joia d’aquest dos vallencs, Daniel i Pau, al assolir per Valls una fita tant important, com és incorporar Jaume Huguet com a vallenc; esforç impagable, sense cap remuneració, només la satisfacció d’haver fet un servei a la història de Valls. Una labor d’anys i plena de dificultats on, l’autor d’aquest article, va ser un dels iniciadors quan era alumne de l’Escola del Treball, i que ho va reprendre amb molt èxit Pau Mercadé fins concloure l’objectiu.
El paper d’aquella administració: l’alcalde Fàbregas al assabentar-se del treball que fa Daniel el cridà i el comissionà per anar a Barcelona a veure l’exposició de Jaume Huguet (any 1949) i fer els passos que calguessin per a trobar nous camins que s’unissin als del seu treball, exigint-li «que descobrís que Jaume Huguet era fill de Valls», segons explica el propi Daniel Ventura. Agraïment a aquests vallencs, plens d’estimació per la ciutat, que dedicaren tantes hores de la seva vida per fer un Valls gran i present arreu del mon. Un exemple i una reflexió pels que actualment ens podem creure que treballem per Valls.
El treball de Daniel Ventura també està reproduït https://romangalimany.cat/ el capítol dedicat a les Festes Decennals de 1971, en l’apartat “V13.- 1971 Ventura i Mercadé: Jaume Huguet”.
Roman, molt xulo aquest article!