El dijous vaig gaudir d’un concert memorable: la Simfonia 2 Resurrecció de Mahler, per una de les grans orquestres actuals, cors i solistes dirigits pel gran Eisenwach. Tinc reserva espiritual pel proper hivern. Fou realment impresionant. Al costat meu tenia una senyora alemanya, gran com jo, que també estava molt emocionada en acaba el concert. Li vaig dir: “És realment na sort gaudir d’un gran concert a un cost tant baix”; em va contestar: “Vosté ha gaudit d’aquest concert gracies als impostos que paguem els alemanys”. Jo li vaig contestar: “moltes gràcies! Nosaltres proporcionalment als nostres ingressos segurament en paguem més que vosté però pels nostres polítics no ès prioritaria la cultura, li tenen por. Tenim les administracions més cares d’Europa.
