Va néixer a Valls l’any 1868. Es titulà en arquitectura l’any 1897. Fou arquitecte municipal de Valls i Sarrià, i director tècnic de l’empresa Construcciones y Pavimentos S.A.
L’any 1899 es casà amb la pintora Maria Ferrés i Puig, coneguda com Maria Fresser, germana d’Eduard Ferrés i Puig, company de carrera, destacat arquitecte modernista; va tenir un filla també pintora, Elvira Homs i Ferrés.
Homs pertanyia a una família d’hisendats de Valls, de tarannà catalanista, de llinatge antiquíssim, pel treball del qual viatjà i residí en diferents pobles de Catalunya. Finalment s’instal·laren a Barcelona i passaven els estius a Valls a can Tafarra del Pati i a la masia Homs, i a Vilassar de Mar a ca la Duana.
L’antic edifici de la Cooperativa Agrícola de Valls és obra seva. Es va construir entre els anys 1907 i 1908. Té la façana abocada a la plaça del Carme i la posterior al carrer de Sant Francesc. És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos, de composició simètrica. Té dos cossos laterals emmarcats per amples motllures i un coronament escalonat que evoca els merlets de les torres medievals. A la planta principal destaquen les sobrellindes decorades amb ceràmica valenciana. Projectat per Lluís Homs Moncusí és un edifici d’una gran modernitat tenint en compte l’any en què es va projectar. No es pot qualificar de noucentista perquè l’any 1907 aquest estil arquitectònic amb prou feines començava a definir-se. Té alguns trets que permeten catalogar-la de modernista i altres que prefiguren el que després seria conegut com a art decó i que uns anys més tard utilitzaria en el disseny de la casa Damians de Barcelona.
A Castellar de n’Hug va construir, en col·laboració amb Eduard Ferrés i Puig, el xalet del Clot del Moro (1904), al costat de la Fàbrica de Ciment Asland.
A Sabadell va edificar al costat de Francesc Izard i Joaquim Manich el conjunt de magatzems Condicionament i Docks Sabadell, actual Escola Superior de Disseny (1908, carrer Marquès de Comillas, 79), un edifici de cort monometal·lista i aire clàssic, com es denota pel seu frontó triangular en la cornisa superior i l’ús de pilastres.
També amb Eduard Ferrés i amb Ignasi Mas i Morell va construir a Barcelona la casa Damians, posteriorment Magatzems El Siglo (1913-1915, Carrer de Pelai, 54), on destaca la seva cúpula de claraboia esfèrica d’influència expressionista.
El 1915 va projectar amb Francesc Izard la Torre de l’Aigua a Sabadell, emplaçada entre el riu Ripoll i la carretera C-1413 de Caldes de Montbui. Realitzada en formigó armat, està formada per vuit pilars amb una escala helicoidal en el seu interior, que sostenen el cos elevat de la torre, de forma octogonal i coronada per un capitell.
El 1917 va treballar de nou amb Eduard Ferrés en el Pont de Vallcarca a Barcelona, realitzat en formigó armat, amb una ornamentació de relleus de lleons amb els escuts de Catalunya i de Sant Jordi; va ser inaugurat el 1923. Morí a Barcelona l’any 1956.
Era germà de Ramón Homs i Moncusí, nascut a Valls, i mort a Barcelona el dia 7 de desembre del 1920, per bé que fou enterrat a la seva ciutat nadiua. En la seva època, poca gent coneixia com ell les coses de Valls: els costums, el terme, el caràcter. S’havia dit que la seva memòria era un llibre vivent de consulta. Havia estat vocal del Consell provincial d’Agricultura i també director del Banc de Valls. Va sentir la crida de la premsa, i va començar a col·laborar al primer periòdic que va veure la llum pública a Valls.
