L’any 1926, quan Leopold Stokowski li demanà música nova per un monogràfic amb l’Orquestra de Filadèlfia, Serguei Rajmáninov portava ja anys com a concertista de piano pels Estats Units. La revolució russa l’havia obligat a sortir de Rússia precipitadament, arribant l’any 1918 a New York sense res, obligat a reconstruir un patrimoni per la familia, fen valer el seu prestigi com a pianista. No va fer cap composició valuosa fins a la cita de Filadèlfia. El programa del 18 de març de 1927 presentava dos noves obres: el quart concert per piano i orquestra, que no agradà ni al públic ni a la crítica, i les Tres cançons russes per cor i orquestra op. 41, que sí. Amb la impossibilitat de retornar a la seva estimada Rússia, era incapaç de sentir-se integrat en el seu nou país, sempre es considerà un emigrant. Es tancà a casa on parlaria i viuria a la manera russa i, de la seva música feu un univers propi, on la creativitat i la nostàlgia convivien eficaçment. En el programa de Filadèlfia podríem dir que les Tres cançons miraven al passat i a Rússia, mentre que el concert mirava al futur i a occident.
Les tres melodies de les cançons russes les havia sentit cantar a USA a amics russos seus. Va transcriure la partitura amb tota la seva senzillesa popular, sempre a les veus greus del cor, masculines o femenines, i quasi sempre en una sola tonalitat. Tot el seu treball creatiu està en l’orquestra, lo que li don una categoria entre el cicle de cançons i l’obra simfònica.
En la primera cançó, cantada només pels baixos, un ànec veu com la parella es sobresalt i marxa volant. En la segona cançó (Oh, Vanka), escoltem en les veus de les contralts una pregunta angoixant: per què te’n vas, amor? En la tercera (pàl·lids pòmuls), contralts i baixos evocant les corredisses d’un marit gelós. El dia de l’estrena actuaren amb Stokowski i l’orquestra el Cor Mendelssohn de Toronto.
S.Rachmaninoff: Tres Cançons Russes per Cor i Orquestre.
Tatarstan National Symphony Orchestra. (14.17 min)
Director: Alexander Sladkovsky
