Nasqué a Valls el 19 de març de 1888. Fou el segon fill de Ramon Vives, un propietari rural de Montferri, i de Josepa Castellet, de Valls. De molt petit quedà orfe, fent-se n càrrec com a tutor el senyor Josep Miquel. Estudià a les Escoles Pies, primer a Valls (a l’edifici de l’ex-convent del Carme) i després com a alumne intern a Tàrrega, on va cursar el batxillerat. En l’etapa als escolapis coincidí amb el pintor Jaume Mercadé, amb qui sempre va mantenir una gran amistat. L’any 1904 va iniciar els estudis d’arquitectura a Barcelona, obtenint el títol d’arquitecte el 18 de juliol de 1914.
Acabat els estudis marxà a Alemanya, molt interessat en la seva arquitectura. L’inici de la 1a Guerra Mundial l’impedeix arribar a Berlin, podrà visitar Frankfurt i Bayreuth. Coneixerà el neoclassicisme de l’estil nacional alemany sorgit en els anys anteriors a la guerra, que esdevindrà una influència important en l’obra de Vives Castellet. Paral·lelament, a Catalunya, s’esgotava el període del modernisme, i l’arquitectura s’endinsava en una derivada local i mediterrània del classicisme: el noucentisme.
Fou un assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc, on s’hi reunien les personalitats capdavanteres del modernisme català. Va ser en aquest context del Cercle, on va conèixer la noció “d’obra d’art total”, preconitzada pel modernisme d’origen germànic, que fou aplicada a Catalunya per diversos artistes del mateix cercle.
Vives Castellet fou arquitecte municipal de Valls entre els anys 1919 i el 1953, d’ell son bona part de l’actual estructura urbana, eixos com el passeig de l’Estació o el disseny de la plaça de les Garrofes i la plaça del Quarter, alguns importants edificis públics, com l’actual interior de l’edifici consistorial, l’escola de la Candela o la Cooperativa Agrícola, entre d’altres.
També va ser un dels fundadors del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, desenvolupant diversos projectes d’habitatges particulars, entre els quals destaca la seva residència, situada al carrer dels Metges i considerada una petita gran joia del tardo modernisme, amb un estil molt personal que es prolonga cap a l’interior. Edifici construït com a habitatge propi amb motiu del seu casament, l’any 1913. L’edifici es va aixecar en un terreny contigu a la casa de la seva família. L’arquitecta Vives Castellet va remodelar l’antic edifici del segle XIX, integrant el conjunt en un nou edifici únic. En aquesta casa, en la qual l’arquitecte passà la seva vida existeix encara el seu estudi, en el primer pis. Un edifici que es podria incloure en la ruta turística cultural de la nostra ciutat, tant ignorada arreu del país.
Jose Maria Vives i Castellet no fou considerat, en vida, per lo molt que valia. Caldria reparar l’oblit i fer el catàleg de la seva obra, ja que es guarden a Valls els plans, fotografies, dibuixos, etc., en un possible museu en la seva vivenda del carrer dels Metges.
Va morir a Valls el dia 15 de novembre de 1954.
Bibliografia:
Jordi (Pere Altés). Galeria Vallenca. “Josep Maria Vives Castellet”. 1.1.1979. Pag. 20.
Miguel Usandizaga, Albert Cuchí, Francesc Murillo, Sònia Roca, Patrícia Rodríguez i Pablo Giori. “Josep Maria Vives Castellet. Arquitecte”. IEV, 2015.
