L’amistat de Gabriel Guasch i Secall amb l’escultor Josep Busquets el va introduir en el ampli mon de l’art. Coincidí, també, amb el pintor Mundó que, l’estiu de 1957, va viure a Valls. Durant aquest estiu en Gabriel feia classes de manteniment de les matèries lectives escolars als fills de Mundó; això fou motiu d’incrementar la relació personal amb el pintor i en tot l’entorn d’artistes, sobre tot, sempre amb l’escultor Busquets.
Des de l’any 1967 esta feliçment casat amb Mercè Mudol, dedicada al mon de les arts plàstiques. La Mercè, ja de joveneta, li agradava pintar, rebent recomanacions i ensenyament en l’escola dels divendres per Eduard Castells i Maria Teresa Sanromà. Ja casada estudiava i practicava a l’Escola d’Art de Tarragona, en l’especialitat de ceràmica, amb el ceramista Ramon Carreté i d’esmalts amb el pintor Gonzalo Landin, estudis que finalitzà l’any 1972 .
Sorgí, entre la Mercè i el Gabriel, l’agosarada il·lusió de crear una Galeria d’Art, una galeria per donar a la nostra ciutat la possibilitat de tenir un referent d’art actual, com ho testifiquen les exposicions que s’hi realitzaven, amb una secció dedicada a la ceràmica. Foren molt agosarats, ja que per obrir una galeria d’art s’ha de comptar amb un fons econòmic del que no disposaven. L’any 1972 s’inaugurà. A la inauguració hi assistiren els artistes que exposaven habitualment a la Sala Parés de Barcelona, Mundó, Jordi Curós, Roca Sastre, el gerent de la sala senyor Gil, etc. Per començar contactaren amb la Galeria Adrià, millor galerista que restaurador; el gerent de la galeria, senyor Mestres, original de Cabra del Camp, facilitava la bona relació al pertànyer a la mateixa comarca. Posteriorment, Mestres va obrí una galeria pròpia a Barcelona.
La galeria tenia en dipòsit, gràcies a la bona relació amb els galeristes barcelonins, les obres de pintors molt qualificats i valorats en els anys seixanta, entre elles algun ben important com Tapies. Aquestes obres s’exhibien, durant dos setmanes, també fins a tres messos, en la Galeria d’Art ubicada a la carretera de Montblanc, a Valls. Hi havia força concurrència de persones interessades que anaven a la galeria a coneixe les obres exposades, es delectaven observant les pintures.
La galeria restà oberta cinc temporades, de 1972 a 1977. Durant aquests anys foren molts els artistes que passaren per la sala, alguns ben coneguts com Tàpies, Canogar, Ràfols Casamada, Clavé, etc. Durant aquest temps s’hi celebraren dos homenatges a dos dels artistes més distingits de la ciutat: Eduard Castells i Pau Mercadé.
En la Galeria si feren altres exposicions de caràcter divulgatiu, com la patrocinada pel consolat suec, organitzada per l’ajuntament.
Una exposició d’art antic, imatges romàniques i gòtiques. Enric Ribé tenia amistat amb el propietari del Castell de Tamarit, per aquest motiu va poder exposar obres, propietat d’aquest senyor, a la galeria i organitzar l’exposició. La portada del programa informatiu de l’exposició era una reproducció del baptisteri de Terrassa.
Cal destacar també que s’hi van fer dos exposicions col·lectives de poesia visual, importants en el seu moment, i que establiren una bona relació amb Joan Brossa.
Es creà un fons de la galeria amb les aportacions de la Sala Adrià i la Sala Parés, i la valuosa aportació de la participació de tots els artistes vallencs i alguns foranes, amb exposicions de Eduard Castells, Pau Mercadé, Sefa Giraldo, Enric Adserà .
També fou seu de dues subhastes benèfiques. Lluís Figuerola fou el subhastador d’obres d’art d’artistes vallencs a benefici de la restauració del sostre del temple de Sant Joan, i un altra a benefici de la reforma de la cuina de la residencia Montserrat Cuadrada. La primera va anar mol bé, la segona no tan.
En els anys d’història de la Galeria d’Art foren molts els artistes de renom que hi exposaren, Josep Royo, tapissos, Martí Royo, ceramista, Riera i Currieser, ceramistes, Saumells, escultor i director de l’Escola d’Art de Tarragona.
La Galeria tenia molts costos fixes i altres adients amb el caràcter de la pròpia especialitat que, pel moviment de venda d’obres d’art, no tenia un rendiment important, per la manca de compradors, per la inexistència d’un públic interessat en l’art actual. Per tots aquests inconvenients, essencialment econòmics, es veren obligats a tancar la Galeria d’Art a l’any 1980.
Aleshores la Galeria es transformà en botiga de ceràmica. Era la comercialització dels treballs que feia la Mercè al taller, situat la zona del darrera de la botiga. Quan encara estava activa la galeria, el taller ja existia. Aquí hi feia el seu treball creatiu d’artista i també altres peces per encàrrec. Moltes eren obres per encàrrecs d’empreses vallenques. Es tractava de ceràmica antiga, com també de l’habitual d’us domèstic.
El taller de ceràmica, annexa a la galeria, s’inaugurà amb un forn i posteriorment s’afegí un segon forn, que s’alimentaven amb electricitat i, per aquesta raó un estava actiu durant el dia i l’altra a la nit.
L’activitat en la ceràmica s’incrementà paulatinament; Comercial 90 adquiria tots els productes que eren d’us habitual a la llar. L’activitat augmentà quan introduí la decoració de vaixelles, després de fer un curs de perfeccionament per la decoració de porcellanes a Badalona.
En arribar als anys 90 pressentiren que entràvem en una crisi econòmica. La botiga es va limitar a la venda de les ceràmiques. El taller treballava per objectes habituals de ceràmiques per la llar, que era lo que interessava al públic. Un client italià encarregà una col·lecció de plats on s’hi representaven diferents oficis en el fons del plat, un col·lecció de 30 o 40 plats. Aquests clients italians eren caçadors que venien a caçar pels boscos de Poblet i el Montsant.
Entre les activitats paral·leles al seu treball habitual, la Mercè Mudol va fundà el Grup Polièdric, amb exposicions col·lectives en pobles de la comarca i de tot Catalunya. També realitzava exposicions individuals amb molta freqüència; tot això ho recollí en un llibre monogràfic Antoni Salvadó on plasma l’activitat de les dones de la comarca que es dedicaven a l’art, sota el títol Plural Femení
