Els medicaments curen però també maten. Si els beneficis no superen els desgavells millor ens oblidem del medicament. Anys darrera any, han evolucionat cap a molècules més complexes i més nocives. L’industria del medicament i de la parafarmàcia es sustenta d’una nombrosa clientela addicte als suggeriments de la televisió o dels mediàtics a l’abast. Una despesa tant important com inútil invertida majoritàriament en placebos que, aparentment, milloren la dolència però no és més que autosuggestió; i d’això en podria explicar molts exemples viscuts. La creença en el placebo esta per damunt de les recomanacions que facis per que no malgastin els diners. Els “omega”, les vitamines, col·làgens, etc; per nosaltres, que tenim a l’abast una dieta mediterrània, tant variada en fruita i tants elements nutritius carregats de vitamines, minerals i tot lo que cal per una vida sana.
Aquesta reflexió em ve a esment després de visionar una sèrie televisiva, recomanable per totes les persones devotes dels medicaments. Una sèrie alliçonadora sobre el mal us dels medicaments i dels delictes perpetrats d’uns laboratoris farmacèutics dels Estats Units. Molt recomanable. Us adjunto, tot seguit, una breu ressenya per fer-vos avinent.
Quan ens endinsem en lectures sobre l’univers fosc de les drogues, la nostra imaginació ens porta a escenaris amb cartells, laboratoris clandestins o el mercat negre. Es del tot anòmal concebreu amb la imatge d’una companyia farmacèutica recolzada per un equip d’investigadors formals. “Medicina letal” (Painkiller), la producció més recent de Netflix, es basa en aquesta premissa, en presentar la història d’un analgèsic que, sota la façana d’alleujar el dolor, va provocar una devastadora epidèmia d’opioides als Estats Units.
Denuncia el problema que pateixen actualment als Estats Units al voltant de la indústria farmacèutica i els consumidors. La sèrie relata un tema polèmic, que afecta a totes les classes socials i edats als Estats Units: el consum de medicaments que esdevé en addicció i enriqueix a uns quants. Podríem resumir la trama com, la descripció d’alguns dels orígens i conseqüències de la crisi dels opioides als Estats Units, les històries dels laboratoris fabricants, les víctimes i els investigadors, les vides dels quals es veieren irremeiablement afectades després de la producció i venda de l’OxyContin”; un analgèsic opioide de nova generació creat per tractar el dolor crònic i agut que arribà al mercat americà l’any 1996 amb conseqüències devastadores, després d’una campanya de màrqueting agressiva de Purdue Pharmaceutics.
La crisi dels opiacis, una tragèdia que s’ha gestat durant dècades, s’ha convertit en una de les crisis de salut pública més devastadores del nostre temps. El medicament es va encimbellar a nivell nacional gràcies a una estratègia publicitària ben planificada adreçada als professionals de la salut en els darrers anys dels 90. A diferència d’altres difusions de drogues, nascudes de la fabricació clandestina i els traficants encoberts, aquesta propagació va començar per prescripció: dispensada per metges, aprovada per reguladors governamentals i promoguda per un gegant farmacèutic familiar que va guanyar milers de milions, mentre traïa la confiança per la salut dels pacients i el públic. Entre l’any 1996 i el 2015 es llevà la vida de més de mig milió de persones. Només l’any 2019 unes 136 persones moriren diàriament a causa d’aquesta ingesta excessiva, representant el 70% de les morts causades per sobredosi de drogues. La denuncia és basa en que hi ha gent que per incrementar la seva fortuna milionària, tant li fa la salut de la resta i faran el que sigui per mantenir el seu poder.
La sèrie descriu seriosament i verídicament el procés d’una industria farmacèutica per promocionar un medicament; el treball dels visitadors sobre els metges per induir-los a receptar el medicament, intents de suborn; enfrontaments entre metges científics i honests contra els intrigants visitadors del laboratori; convencions mèdiques per promocionar el medicament, res a veure amb reunions científiques i només esbarjo corrupte. La sèrie exposa esplèndidament la col·lisió entre la medicina i els diners que va permetre que passés aquesta tragèdia. L’esforç malèfic per introduir el OxyContin en la medicina convencional a través de la FAD. L’empresa va aconseguir l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) per al llançament al mercat al afirmar, sense sustentació, que aquest medicament era menys additiu que altres opioides. La informació que relata la sèrie no es fictícia sinó una realitat que, sortosament, no esta generalitzada en l’industria farmacèutica.
Medicina letal qüestiona l’ètica darrere de la l’interès desmesurat de beneficis en una societat on la crisi dels opioides continua amb altres medicaments com el fentanilo.
Per conèixer amb més profunditat aquest tema, val la pena visionar també la sèrie “Dopesick”’ de Disney+, que tractava el mateix tema amb un repartiment encapçalat per Michael Keaton (que es va emportar l’Emmy al Millor actor en una minisèrie)
