MAGÍ GUIMERÀ
(Valls, segle XVII — Valls, segle XVIII)
Escultor dels segles XVII i XVIII, nascut a Valls. Era fill d’Antoni Guimerà, fuster, i de Lluïsa. Al 1689, essent fadrí escultor, firma capitulacions matrimonials amb Margarida Borràs, filla d’Andreu Borràs, calderer, i de Maria. En foren testimonis: Ramon Balaguer, daurador, i Ramon Talavera, escultor, ambdós de Valls. El mateix any fa de testimoni de les capitulacions matrimonials de Rafael Talavera, fadrí escultor de la vila, amb Teresa Sabater. L’any 1691 firma capitulació amb els procuradors de la Confraria de Sant Pere, de Sant Isidre i de Sant Macari —confraria deis pagesos de la vila— per l’obratge del retaule “sense imatges ni histories” de la capella que la confraria tenia a l’església parroquial. Feu, amb S. Pere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). L’any següent, 1692, curava de parar i de desparar el monument a l’església parroquial de la vila, en virtut d’un contracte fet amb la Universitat.
L’any 1693 vivia al carrer del Roser, en una casa de Joan Farran, advocat, situada al costat de la capella del Roser. Al 1695 vivia al carrer de la Figuereta. Al 1700 tornava a viure al carrer del Roser. Un any després, 1701, fa avinença amb Ramon Balaguer, menor de dies, daurador, per la compra d’una casa al carrer del Castell de la Vila, casa que feia cantonada al Pati del Castell.
Al 1702, junt amb Rafael Talavera, escultor de la vila, firmaren àpoca a favor del reverend fra Francesc Pallarès, monjo bosser del convent de Santa Maria de Poblet, per la feina del seu ofici feta a la porta de l’església dedicada al Santíssim Sagrament, i al claustre de l’esmentat convent.
L’any 1711 era confrare de la Confraria de Sant Magí, instituïda a l’ermita de Santa Magdalena. Els anys 1712 i 1717 fou conseller general de la vila. Era administrador del Bací dels Pobres Vergonyants. Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent dels caputxins de Valls (1720). Durant l’any 1720 fa procura per reclamar les quantitats que li corresponien com a comissari del comboi que envià la Universitat de la vila al reial exèrcit de Carles III. Aquest mateix any, per encàrrec dels procuradors de la Confraria de Sant Marc, visura el retaule fet per a la confraria, Lluis Bonifàs i de Jacint Vila, escultors.
El mateix any 1720 tenia cura dels magatzems de palla i de llenya que el Rei tenia a la vila. L’any 1718 obrà el retaule de la capella de la Confraria de les Animes, de l’església parroquial de la vila, pel preu de 200 lliures barceloneses. L’any 1726 era confrare de la Confraria del Roser, i també fou nomenat regidor de la vila. Al En el 1731, per encàrrec del Consell de Valls, fa el retaule de l’oratori de la Casa de la Vila. L’any 1734 fa de testimoni de les capitulacions matrimonials de Pere-Antoni Veciana, batlle de la vila. Al 1735, junt amb Bernat Roig i la seva muller Maria Roig i Guimerà, venen a Raimon Rosell dos jornals de terra, uns botjars situats al terme de Valls i a la partida del Bosc d’en Lliura. Aquesta terra era de la mare de Maria, muller de Magi Guimerà, la qual es deia Margarida Guimerà i Borràs.
Bibliografia
Jordi (Pere Altés i Serra) CULTURA, 1.4.1978
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/magi-guimera
https://dadescat.com/2020/04/16/guimera-magi/
