Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

LA TRIPLE CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS
Contribucions científiques. Prof. Corominas Vilardell

LA TRIPLE CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS 

Per Dr. August Corominas

Professor de Fisiologia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona

Tots Sants, l’1 de novembre, és la festivitat dedicada a la memòria dels avantpassats, amb elements i rituals que provenen del cristianisme i de creences celtes.

L’origen de la celebració és cèltica, segons la seva creença l’any estava dividit en dues parts: el temps clar i el temps fosc, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies es corresponien amb la festa de l’anomenada Samain o Samhain, connexió entre el món dels vius i el món dels morts, en els llenguatges gaèlics.

Es veneraven els morts i donaven la benvinguda a l’etapa fosca de l’any. Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts.

Tots Sants: No es va celebrar en el calendari cristià fins al segle VII, concretament en la dedicació del Panteó de Roma –temple pagà dedicat a tots els déus– a la Mare de Déu i a tots els màrtirs per part del papa Bonifaci IV.

Més tard, al segle IX, la festa es propagà per tot l’occident gràcies a Gregori IV que ordenà se la considerés una de les festes principals de l’any litúrgic.

A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que ha seguit perpetuant-se, i es conserva encara.

A la nit de Tots Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.

Dia dels Morts: Per això, després del dia de Tots Sants, segueix immediatament el dedicat al record dels difunts de la família (2 de novembre). A l’Amèrica del Sud la influència hispànica va portar el “día de los muertos” a tot el continent. En especial a Mèxic i a l’Amèrica Central, se celebra massivament el dia dels morts als cementiris amb espectaculars ofrenes i àpats familiars, estenent sobre la verda gespa àmplies i acolorides estovalles plenes de viandes. Actualment Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum d’anar a visitar els morts del cementiri, i portar flors als avantpassats, menjar castanyes i fer panellets.

Halloween: Té també un origen celta i procedeix de l’expressió “All Hallows Eve”, que significa vigília de Tots Sants. També va néixer a partir de Samhain, una festivitat que durava diversos dies i marcava la fi de la temporada de collites i l’inici de l’any nou. Segons la tradició irlandesa, s’havien d’encendre espelmes a les cases per ajudar els difunts a trobar el camí.

Per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’instal·lessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan s. XIX, especialment des dels EEUU, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies (com la castanyada als Països Catalans).

A aquesta celebració s’associen els colors negre, taronja i lila, i alguns símbols com la carbassa buida, amb una cara tallada i una espelma a dins. Entre altres activitats típiques de la festivitat, hi ha el truc o tracte i les festes de disfresses.

Deixa un comentari

Required fields are marked *