Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

INEFICÀCIA DE LES COMISSIONS D’INVESTIGACIÓ.
Del nostre País

INEFICÀCIA DE LES COMISSIONS D’INVESTIGACIÓ. 

Pel professor de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernesto Pascual, les comissions de recerca “tenen tot el sentit”: “Estan pensades a la Constitució per buscar la responsabilitat política. Són processos per esmenar defectes de la legislació o vigilar les accions dels que han estat al Govern”. Però afegeix un matís important: “Una altra cosa és per al que es fan servir. Ara, bàsicament, són un espectacle públic”. I afegeix: “donen peu que les comissions de recerca s’utilitzin de forma “torticera”, ja que creu que han passat a ser “un òrgan al servei de la majoria, quan hauria de ser que la minoria controlés el Govern”.
Actualment les Comissions d’Investigació del Congrés i del Senat estan demostrant ser una inutilitat. Ni tan sols son caixa de ressonància. Una pèrdua més de temps, ja que la Justícia esta actuant sobre aquestes matèries i els parlamentaris poc poden fer i dir. Res profitós s’obté d’aquí i com a conseqüència el debat resulta erm.
Un punt important és que les conclusions sorgides d’aquestes comissions de cap manera seran vinculants per als tribunals ni poden afectar les resolucions judicials. En cas que el ponent hagi pogut confessar un delicte en la compareixença, el resultat d’aquesta investigació pot ser notificat a la Fiscalia, que són els que determinin si s’ha de portar a judici. Però la Fiscalia, actualment, te una plena dependència del President del Govern, com ell mateix va reconèixer, per tant perd l’objectivitat.
Treballar pel bé comú és una de les feines més nobles de l’ésser humà però, malauradament, estem davant de la classe política menys formada de la història i a la qual no adornen ni acompanyen principis ni valors, incapaços de prescindir de lo que és inútil. És trist veure un parlament tant nombrós i tant poc actiu i efectiu, transformat només en aplaudir (palmeros pels andalusos) i en prémer el botó quan els hi manen, com el públic d’un espectacle televisiu.
Presenciem el disbarat de l’infecund esforç de diputats i senadors tractant de dur a terme una venjança entre dreta i esquerra per a tedi dels ciutadans desinformats i desesperació dels informats. Un espectacle de desqualificacions, sense la mínima temperància, que no els condiciona mínimament la incertesa de les afirmacions fraudulentes. I així actuen tots, d’un costat i de l’altra; si som objectius apreciarem que no se’n salva ningú, tot i que després s’autoadjudiquin la pertinència a l’honorabilitat.
Tot plegat, les nomines no les paga els fons econòmic estatal; som els ciutadans, amb els nostres impostos els que mantenim el circ.

Deixa un comentari

Required fields are marked *