Destacat vallenc, nascut el 6 de desembre de 1894. Mort a Tarragona el 6 d’abril de 1978. Provenia d’una familia sobresortint de la vida ciutadana. Fou un dels primers alumnes que tingué el Col·legi de Sant Gabriel, on cursà estudis de primer i segon ensenyament. D’aquell temps li venia la seva afecció a la meteorologia, de la qual activitat en fou un observador pràctic i capacitat, i, a més, un divulgador.
Parlar del senyor Figuerola i haver d’associar-hi la idea meteorològica tot és u. Tan ara com sempre. El senyor Figuerola fou un peoner de la meteorologia al nostre país, vocacional i desinteressat aportant els mitjans propis. La seva estació arribà a integrar-se al Servei Meteorològic Nacional.
Havia col·laborat a “La Crònica de Valls” de l’any 1934 al 1936, amb un resum setmanal meteorològic, que sempre acabava amb un comentari i amb una predicció del temps que faria. Començà el 6 de febrer de l’any 1915, i hi acabà el 18 de juliol de 1936. Fou assidu col·laborador de CULTURA, des del mes de febrer de 1948 al mes d’octubre de 1970. No sabem quantes hores de validesa tenia la predicció; llavors no era com ara, on internet i els mitjans fan prediccions de fins a dos o tres dies amb força seguretat. Llavors, no. El senyor Figuerola s’havia de refiar del seu cop d’ull, i pel que explicaven els nostres avis, val a dir que el tenia bo.
Recordava Pere Altés Serra, en un relat a les pàgines de Cultura, “Un dia ens va fer observar, per saber si l’endemà plouria quan anàvem d’excursió, un experiment. A l’Escola hi havia força arrelat el costum d’anar al laboratori de Física i Química i «fer bullir l’aigua». Segons deia el doctor Ballester, titular de l’assignatura, si l’aigua començava la seva ebullició a menys de 100 graus era molt probable que l’endemà plogués”. Era una predicció.
El senyor Figuerola tenia molta intuïció però també tenia altres coneixements i molta experiència. Escrivia la predicció el mateix dissabte al matí a la seva casa de Casafort, i després s’arribava a l’estació del tren, de Nulles, on lliurava la predicció en un sobre al cotxe correus. Explica Pere Altés el cas, en que el senyor Figuerola va preveure que cauria un bon aiguat. Feia un sol que estavellava les pedres. Però, tot seguit, va començar a ploure a bots i a barrals.
No solament tingué cura de recollir les dades referents a temperatures, pluja, pressió atmosfèrica, humitat, evaporació, núvols i vents, sinó que sabia relacionar-les amb l’agricultura per tal de prevenir les seves males conseqüències. L’atenció que prestà als fenòmens meteorològics el feu un gran coneixedor de la matèria, sobretot pel que fa a les repercussions que podien tenir a la nostra comarca. Sabia anunciar amb certitud el temps dominant.
Quan tenia 76 anys i per motius de salut, es retirà de la seva activitat. Degué deixar les seves finques de Casafort, on tenia l’observatori.
Les dades publicades durant dècades als mitjans locals, han creat una font d’informació molt valuosa per conèixer la meteorologia local, dades que, quan ha sorgit la necessitat, han estat molt estimables i eficients. Les seves informacions estigueren redactades tothora en un estil planer i amb coneixement de causa, la qual cosa havia fet despertar l’interès d’un bon sector de lectors. Fou una persona freqüentment consultada per al pronòstic del temps, i les seves previsions no havien fallat mai.
Fou enterrat a la sepultura familiar del cementiri de Valls el dia 7 d’abril de 1978.
Bibliografia:
Pera Altés Serra. Joan Figuerola. Cultura, 1/5/1978, pagina 9
