L’industria dels destil·lats
Parlem amb JOAN SANROMÂ I BADIA
“Per Santa Úrsula atresorarem un memorial de l’industria dels anisats”
L’any 1860 Josep Güell i Güell començà elaborar l’Anís del Pagès, el segon fabricant a Valls del licor d’anís. El primer fou l’anomenat “Anís Sisquet de les cartes”, per Francisco Farrés i Sans, l’any 1834.
A Josep Güell i Güell el succeïren el matrimoni Teresa Güell i Badia i el seu espòs Josep Blanch i Pallarès. El llegat d’aquests el recolliren Joan Sanromà i Plana i posteriorment el seu fill Josep Sanromà i Blanch, amb qui col·laborà el seu fill Joan Sanromà i Badia, fins l’any 1976 en que es deixà de fabricar després de 116 anys d’activitat.
És doncs, Joan Sanromà i Badia el familiar sobrevivent de la dinastia coneguda popularment com a “Ca les quartes”.
- Vostè fou concurrent presencial del epíleg de la fabrica d’elaboració del Anís del Pagès. Quina conjuntura forçà el tancament?
- Al suprimir la venda a granel i passar-ho a l’embotellat les empreses havien d’afrontar una gran inversió econòmica; moltes no desponien del capital necessari per la renovació. Es feren obsoletes les industries de Valls, amb l’embotellat i els impostos que arribaven. Es produí l’intent d’organitzar una cooperativa amb les industries vallenques, però mai s’arribà a un acord. La població, que creixia econòmicament, adquirí nous hàbits de consum pel que fa al camp del licors. L’anís perdia consumidors.
- Quant temps va estar col·laborant amb el seu pare en la elaboració dels licors i anisats? Quina edat tenia?
- Al costat del meu pare hi vaig estar deu anys, aproximadament. Vaig començar als 16 anys fins, pràcticament, el tancament en que tenia 27 anys.
- Molt jove viu el final d’una activitat familiar molt important amb 116 anys d’història. Se li tanca una porta que fins ara havia estat el negoci familiar. Quina activitat assumeix?
- Vaig seguir treballant en el meu mon, el dels licors. A les Bodegas Fernando A. de Terry, d’on era delegat de vendes a Lleida i a Osca. Després a les bodegues i destil·laries Pere Rovira, Calisay, on era responsable comercial; A les Bodegas Riojanas de Cenicero era el delegat de Barcelona i responsable de l’àrea mediterrània. Delegat per Catalunya i Andorra de Bodegas Pirineu de Somontano de Barbastro. Em jubilo l’any 2014 al arribar als 65 anys.
- En la seva genètica hi està implicat l’ofici de licorista. Quan li reneix la inquietud per l’ofici?
- De fet, la inquietud va romandre dormida un temps molt curt. Quan vaig agafar una seriosa embranzida tenia 49 anys, era l’any 1998. Se’m va despertar la necessitat de reclamar el protagonisme de la nostra industria en l’historia de Valls.
- Quants anys porta dedicats a recopilar i ordenar tants elements per l’historia dels anisats?
- Son ja uns quants anys, des 2001 al 2024; durant aquests anys he aprofundit i ampliat els meus coneixements investigant els processos artesanals de com s’elaboraven els licors antigament. A més d’altres treballs d’investigació històrica en l’industria dels destil·lats en la nostra ciutat i en nostre país.
- Durant aquests anys ha generat interesants projectes per reivindicar la industria de la elaboració dels anisats, i cercant la rellevància i el reconeixement que li correspon. Pot dir quin projecte te a punt de solfa actualment?
- En son uns quants en els que hi treballo. El primer, una donació a la ciutat, a través de l’Ajuntament de Valls, de la meva col·lecció de botelles d’anisats vallencs.
- Altres: elaborar un anís semi dolç de 38% vol.; destil·lat per arrossegament de vapor. Edició limitada a 265 ampolles, cuita única irrepetible. Amb la Marca ART D’ELLS.
- Característiques del primer projecte.
- Es tracta d’una formula grupal on hi estan representats tots els elaboradors de la nostra ciutat dels anys 1834 al 2001; serà exposada al públic en una vitrina, amb portes de vidre. Se situarà a l’Oficina Municipal de Turisme per que hi tinguin accés gratuït tots els interessats en visitar-ho. En un principi s’havia acordat inaugurar-ho per Sant Joan passat, però s’ha posposat per la propera Fira de Santa Úrsula.
- En el projecte s’inclou recuperar les rajoles característiques de la façana de la botiga del carrer de La Cort? Qui n’és el depositari actualment?
- La depositaria és la meva cosina Judit. La vitrina aniria flanquejada per dos murals de colors, reproducció a magnitud natural les rajoles de la façana de la centenària botiga de “Ca les Quartes”.
- Quants anys compren la col·lecció de botelles?
- Com he dit abans son del anys 1834 al 2001, encara que alguna d’elles es seguiren comercialitzant fins fa uns pocs anys.
- Quantes empresses licoreres hi son representades en aquesta col·lecció?
- Hi son representades 13 destil·laries vallenques que foren actives en diferents èpoques.
- Quina és la botella més antiga que hi exposeu? De quina empresa i de quin any?
- La més vella que s’hi exposa és la del “Anís del Pagès” de l’any 1890, de la fabrica de licors de José Blanch.
- I la més moderna? De quin any és?
- La més moderna és la de l’Anís Guasch, que es va iniciar l’any 1960. La darrera en tancar fou l’Anís Mallorquí.
- Quin és el pressupost, aproximat, per portar-lo a terme.?
- He valorat la construcció de la vitrina i la seva col·locació en 2.500 €.
- No massa quantitat per lo que representa; uns quants petards dels “Diables”. Ha trucat a la “casa gran”? Hi ha resposta institucional?
- La impressió fou positiva. He tingut reunions amb la senyora alcaldessa, Dolors Farré, la segona tinença d’alcaldia, Sonia Roca, i també el regidor Joan Ibarra. La data per inaugurar és la Fira de Santa Úrsula.
- S’ha entrebancat amb contratemps? Quin és el principal obstacle?
- Després de les reunions i de l’entusiasme mostrat per part de l’administració, actualment hi ha silenci. Estic esperant la trucada per engegar el projecte aquest mes de setembre.
- Quan temps comportaria la realització del projecte?
- El projecte, les botelles amb la etiqueta informativa de cadascuna estan preparades. El temps que comportaria la realització seria la construcció de la vitrina i la instal·lació. Pocs dies si hi ha la voluntat de fer-ho.
- Quina és la seva impressió intima entre la possibilitat i la utopia per portar a terme?
- La meva impressió és positiva.
- Ha cercat l’opinió dels vallencs?
- He rebut quantitats de missatges i comunicats de molts vallencs, de totes les edats i condició, amb molt entusiasme i il·lusionats de poder gaudir de la col·lecció dels anisats en una exposició permanent. Consideren un progrés per la ciutat recuperar un capítol tant important de la seva historia i tenir-ne una mostra permanent.
- Hi ha un plantejament alternatiu si fa fallida l’oferta a l’ajuntament de Valls?
- Si, hi ha un Pla B i C.
Pel prestigi de la nostra ciutat, esperem recuperar una pàgina tant important i genuïna de la seva activitat comercial. Creiem que el Consistori tindrà la sensibilitat i l’interès de ben conduir l’important donació que fa a la ciutat el senyor Joan Sanromà i Badia. Que no pleguin veles amb el patrimoni de la nostra ciutat, en fa falta.