IN MEMORIAM.
Mar Figuerola Santiago s’acomiadà de l’avi Lluís amb les següents paraules
El dia 25 de setembre va ser el dia més difícil de la meva vida. Estava a l’hospital i em despedia del meu avi. El meu suport, el meu refugi i el meu gran referent.
T’havia escrit una carta fa pocs dies; el dia del teu aniversari, quan havies complert 94 anys. Dient que fos com fos el camí que et quedava per recórrer, volia que l’acabessis en pau i amb la gent que t’estima. I així ha sigut, te’n vas sense fer soroll i sent el gran protagonista que sempre has sigut.
A la carta deia tot allò que admirava de tu; que erets un home que veia la vida des d’uns altres ulls. Un home fora de sèrie. Poètic, romàntic, savi, culte, amb sentit de l’humor, generós, i molt senzill també.
En aquests últims anys m’has ensenyat tantíssim. A mi i a molta gent. Tenies una memòria admirable, i una manera d’explicar les coses que, amb la teva veu singular, deixaves petjada, més gran o més petita, en tothom qui et coneixia.
T’han quedat moltes històries per explicar, cançons per cantar i poemes per recitar. Tots sabem que el que més li dolia de la mort era no poder explicar-ho.
Gràcies avi, per ensenyar-me a valorar les petites coses. Gràcies per la teva contemplació única per la mort. Gràcies per la teva afició per la poesia, la natura, el teatre, el cinema, l’art i els castells. Gràcies per poder haver-te ajudat amb la Llibreta Blava i haver pogut endinsar-me més en tu i veure que ets un clar exemple de vida.
Et trobarem molt a faltar, és cert. Però te n’has anat, i espero que, en els últims dies, hagis mirat enrere i al teu voltant i arribat a la conclusió que te’n vas amb el cap ben alt, feliç i tranquil. I ho faràs segur, perquè tothom qui et coneix t’admira.
Podria estar parlant molta estona més presumint de la persona que teníem al nostre costat, però deixem-ho aquí per avui. Per acabar, he recollit un dels molts versets que m’agraden i que parlen sobre el que ha passat, que no són pocs. Aquest, del llibre “Complicitats”.
«Potser la mort
no representa
l’última hora d’avui,
Sinó el primer dia
de sempre».