L’heroi de la medicina que no va ser metge
Poques persones, amb el seu treball i esforç, han salvat tantes vides com Louis Pasteur. Milions d’éssers humans s’han beneficiat de les vacunes que va desenvolupar. Al comprendre que les bactèries causaven malalties va revolucionar l’observança mèdica i, a la vegada, fou un avançat en cercar nous medis per que els aliments que consumim no afectessin negativament la nostra salut.
Pasteur no era metge, va ser un químic que va canviar essencialment la interpretació de la biologia mèdica.
Louis Pasteur era fill d’un sergent de les guerres napoleòniques. Nascut a Dole (França), 27 de desembre de 1822, va passar la seva infantessa al massís del Jura, a l’est del país gal. No va destacar com a estudiant, però era un apassionat del dibuix i de la pintura. Tot i això el seu pare el va obligar a cursar estudis secundaris. A l’Escola Normal Superior de París va estudiar química, i l’any 1847 es va doctorar en Física i Química.
Pasteur inicià la seva carrera en el mon de la química com empleat a la Universitat d’Estrasburg. Per començar fou l’autor d’un descobriment revolucionari: va demostrar que molècules idèntiques podien existir com a imatges mirall (o versions «esquerranes» o «destranes»). Va observar que les molècules produïdes pels éssers vius sempre eren «esquerranes». El descobriment va ser un avenç fonamental per a la microbiologia, que va apuntalar el desenvolupament modern de la medicina i fins al nostre coneixement de l’ADN. Als 25 anys ja havia assolit allò que es pot considerar com la seva contribució més profunda per la ciència.
Això fou l’any 1848, Pasteur va resoldre el misteri de l’àcid tartàric (C4H6O6). Aquesta substància estava present en dues formes amb idèntica composició química, però amb propietats diferents; depenia del seu origen: l’àcid tartàric provinent d’éssers vius (per exemple, el que existeix al vi) era capaç de polaritzar la llum, mentre que el produït sintèticament no ho feia, malgrat comptar amb idèntica fórmula química.
Pasteur va examinar al microscopi cristalls diminuts de les sals formades a partir d’àcid tartàric sintetitzat al laboratori, i observà una cosa molt curiosa: hi havia cristalls de dos tipus diferents, els dos gairebé exactament iguals però amb simetria especular, com les nostres mans. La composició era la mateixa, però la manera com s’associaven els àtoms podia adquirir dues formes diferents i simètriques: mentre una forma polaritzava la llum a la dreta, l’altra la polaritzava a l’esquerra, una era dextrogira i una altra levogira.
Més curiós encara fou quan va examinà cristalls formats a partir del àcid tartàric natural: només eren d’un dels dos tipus, els éssers vius produïen l’àcid d’una sola manera: el que polaritzava la llum a la dreta. Aquest descobriment li va valdre la concessió de la “Legió d’Honor”, als trenta anys.(1)
A partir d’aquest primer treball tant important, inicià un seguit de descobriments en benefici de la salut i de l’evolució de la medicina. Demostrà la naturalesa microbiològica de la fermentació i de moltes malalties d’animals i humans, Pasteur es va convertir en un dels fundadors de la microbiologia i el creador de la base científica per a la vacunació i les vacunes contra el carbunc, el còlera aviària i la ràbia .
L’any 1859 va concloure el debat secular sobre la generació espontània d’algunes formes de vida, demostrant-ne experimentalment la impossibilitat; una creença des de l’època de Aristotels, més de 2000 anys, en que la gent creia que la vida apareixia espontàniament. Se’l coneix àmpliament en el mon científic gràcies a la tecnologia de la pasteurització, creada per ell i que més tard fou anomenada així en el seu honor.
Escrivia Pasteur:
“Com es pot explicar el procés del vi en fermentar-se; la massa deixada créixer; o agriar-se la llet tallada; o convertir-se en humus les fulles mortes i les plantes enterrades a terra? He de fet confessar que les meves investigacions han estat imbuïdes amb intensitat per la idea que l’estructura de les substàncies, des del punt de vista sinistre i destre (si tota la resta és igual), exerceix una part important en les lleis més íntimes de l’organització dels éssers vius, endinsant-se en els confins més foscos de la seva fisiologia”. (2)
Va néixer el 27 de desembre de 1822 a Dole (França) i morí el 28 de setembre de 1895, als 72 anys, a Marnes-la-Coquette (França). Esta enterrat a l’Institut Pasteur amb una distinció a Notre Dame de París.
Era Matemàtic i Doctor en Ciències Física Química per la Universitat de París. Ocupà el seient 17 de la Acadèmia Francesa (1881-1895).
Bibliografia:
(1) «Louis Pasteur». www.legiondhonneur.fr