A mà esquerra del passadís del pis superior del Col·legi dels Germans de Sant Gabriel hi havia l’aula del 3er. Curs de Batxillerat Elemental, regida pel Germà Domingo, assassinat durant la guerra civil; i en ella 12 nois, amics, compenetrats i, fins i tot, estranyament identificats. Va ser el darrer curs que estudiaren junts; després es dispersaren per seguir, uns estudis superiors, altres integrant-se a casa seva i als seus negocis; i ficar-se després en el gran tràgic bombo de l’atzar que sempre és una guerra, en què si bé es separaren encara més, cap d’ells patí un mal irreparable.
Aquell grup inicial va quedar minvat, abans del parèntesi de la nostra guerra civil, per la prematura mort de Francisco Oller; després va ser Ramón Pons qui va marxar a Cuba, doncs era súbdit d’aquell país.
D’aquell curs quedaren 10 amics, des de que es donaren aquell primer adeu. A Barcelona i visqueren Josep Garriga, Eudald Travé i Joan Cases; Salvador Andreu a Alió. Els restants Francisco Martinell, Ramon Ribé, Sebastià Figuerola, Hermenegild Castells i Alfons Galimany, es quedaren a la nostra ciutat de Valls.
En la fotografia adjunta hi trobem una representació d’aquest curs que comentàvem, Sebastià Figuerola , Alfons Galimany, no identifiquem al següent component, i asseguts Hermenegild Castells i Ramon Ribé. La foto és testimoni d’una celebració, crec que l’any 1949, en que van homenatjar als Germans de Sant Gabriel amb una trobada d’exalumnes, sessions acadèmiques i de lleure, i donar-hi nom a un dels carrers de la nostra ciutat.
Durant la guerra civil el col·legi va tancar. Deu eren els Germans Professors l’any 1936, 200 els alumnes; els professors es refugiaren en llars caritatives; posteriorment es traslladaren a Barcelona i cinc arribaren fins a Caldetes per reunir-se amb la comunitat; altres dos, els Germans Sebastià, director, i Atanasi, els afusellaren a Sitges.
Els Germans de Sant Gabriel ja no tornarien a Valls acabada la guerra civil, per manca de personal docent, tot i la insistència de les autoritats vallenques; en el seu lloc vingueren els PP. Claretians.
D’aquell grup d’amics del tercer curs de batxillerat ens queda el bon record i l’estima d’haver conviscut amb la majoria d’ells, i l’exemple de lo que és l’amistat. Quan l’amistat s’enquadra en aquells perfils engendrats en la joventut, i s’ha anat vivificant amb la relació quotidiana, moltes vegades únicament amb el simple saludo, però cordial salutació, que comporta sempre l’evidència d’uns antanys llaços ferms i intangibles.