S’havia constituït la Junta d’Obra que havia d’entendre i afrontar el problema de la reconstrucció de l’arxiprestal. De l’antiga junta quedaven l’arxipreste, president, i D. Pau Figuerola, vocal-beneficiari, i els senyors Esteve Bonet, tresorer i Eugeni Cirac, secretari. La junta s’amplià amb el nomenament de l’alcalde Josep M. Fàbregas, per al càrrec de vicepresident i pel de vocal, el reverend Eusebi Ribas, i dels senyors Baltasar Segú, Josep Culleré, Francesc Blasi, Francisco Clols, Pau Mercadé, Ignasi Sarró, Francisco Cases, Estanislau Tomàs, Josep Rull, Alfonso Galimany, Joan Ribera, Josep Rovira, president de la Junta Inter Parroquial d’AC, Francesc Olivé, President de l’Adoració Nocturna, Rafel Castells, Josep Ulldemolins, i Laureà Moncunill, President de la Lliga de Perseverança. (Juventud, 15 de març de 1947)
El diumenge 23 de març es celebrà la primera reunió de la Junta d’Obra per la reconstrucció de Sant Joan, recentment nomenada. S’havia ampliat la composició en relació a l’equip que quedava de la junta constituïda l’any 1939. Visitaren el temple, acompanyats de l’arquitecte Sr. Domènech. Van observar les parets laterals, l’estat de la volta, els finestrals, els relleus que coronaven el retaule i les moltes pedres que incorporava. Per unanimitat acordaren fer la reconstrucció del retaule tal com era abans de ser destruït. I per fer-ho comptaven amb el màxim interès i entusiasme de l’alcaldia. El propòsit era començar les obres per la reconstrucció del retaule i seguir amb la resta de l’església.
Amb aquesta finalitat s’emprengué una campanya on hi podria col·laborar tot el poble amb els seus donatius. La intenció era tenir completat el retaule per les Festes Decennals de 1951, com a mínim fins al primer pis, on hi havia la imatge de Sant Joan i els relleus annexos a la fornícula.
En relació a aquesta notícia va sorgir un debat sobre la conveniència de reconstruir el retaule de Sant Joan tal com era, o crear-ne un de nou adient a l’estructura de l’església de Sant Joan. El primer en opinar a les pàgines del setmanari local Juventud va ser el doctor Josep Massons que va elaborar un escrit molt ben argumentat. Es va publicar distribuït en tres edicions, entre les dues darreres setmanes d’abril i la primera de maig de 1947.
Dirigia la reconstrucció l’escultor vallenc Josep Busquets, ajudat pels també escultors Joan Sanromá i Joan Serafini. Els treballs de picapedrer els feia Francisco Matarín. La realització de l’obra es del mestre de cases Salvador Serra.
En la realització del retaule i van participar molts artistes vallencs, escultors, pintors, marbristes, fusters, paletes, etc.
La reconstrucció del retaule de Sant Joan seguia dia a dia; poc a poc, anava pujant pisos. En aquests dies de l’any s’acabava el peu del manifestador i, posteriorment, seguia construint-se el respatller del retaule. També la capella de la reserva, que a l’antic retaule no existia, ja començava a tenir vida i color.
Mentrestant, en el taller, seguien treballant de valent. Es començà a tallar un dels grans relleus que Busquets havia modelat. Cadascun feia tres metres per quatre. La fusta que formava un d’aquests grans relleus superava les dues tones i mitja de pes.
La intenció era inaugurar el primer tram de l’obra per la diada de Sant Joan de l’any 1949.
La participació dels vallencs era important. Representants de la Junta d’Obres es traslladaren a Barcelona per entrevistar-se amb els vallencs que hi residien, que sempre han evidenciat molt bona disposició per ajudar la seva ciutat. Els hi proposaren constituir una delegació de la Junta local a Barcelona; la resposta fou entusiasta. Quedà constituïda pels següents vallencs: el reverend pare Carmelo de la Inmaculada, don Francesc Blasi Vallespinosa i don Josep Cullaré Maspons, aquest dos eren membres de la Junta d’Obres. També hi havia don Ramon Barbat, don Lluís Clols, don Joan Rius, don Joan Roset, don Josep Maria Selva, don Josep Badia, don Miquel Batalla, don Francesc Rodon i don Josep Massons. Una vegada constituïda la junta començaria la seva col·laboració essencialment econòmica i participativa en les reunions de seguiment de l’obra.
El suport dels vallencs residents a Barcelona fou sempre inesgotable; sempre responien a la crida que es feia des de Valls quan calia portar endavant algun projecte en benefici de la ciutat. Sempre responien amb entusiasme i donant el suport que calia. I és que el sentiment per la seva ciutat sempre hi era present i, durant molts anys, la presència de l’Associació de Vallencs fou un pilar fonamental pel progrés de la ciutat.
Molts industrials oferien desinteressadament els seus mitjans per a la reconstrucció del retaule. Per exemple, la fàbrica Dasca Boada havia deixat, en diferents ocasions, els seus camions pel trasllat de tones de pedra. Per evitar la suspensió d’activitats, a causa de les restriccions, en el taller mecanitzat on es treballava intensament, Francesc Clols va deixar desinteressadament 3 H.P. de la seva indústria.
Setmanalment es publicaven les notícies de com avançava l’obra i a la vegada s’anunciaven noves recol·lectes per pagar-la.
La inauguració del retaule es va fer per etapes, de manera que la primera Benedicció la va fer el Cardenal- Arquebisbe Dr. Arce Ochotorena, i la Benedicció del retaule ja acabat la va fer l’Arquebisbe Arriba y Castro.
El Sr. Cardenal Arquebisbe de Tarragona, D. Manuel Arce Ochotorena, va beneir i col·locar la primera pedra del Retaule de l’Arxiprestal. Volia ser una reproducció del que fou destruït l’any 1936.
El mateix dia d’aquest acte es celebrà l’Ordenació Sacerdotal de quinze PP Missioners. També es celebraren Ordres de Diaconat, Subdiaconat i Menors a sis seminaristes i dos estudiants del Col·legi Màxim Claretià. Va crear molta expectació entre els vallencs ja que des de 1924 no es celebrava a Valls aquesta cerimònia. En els anys següents es repetiria aquest esdeveniment, ja que a Valls hi havia el Seminari Claretià. Van actuar de padrins dels ordenats varis matrimonis vallencs i altres forans familiars dels ordenats.
