Una de les dites dels nostres avantpassats, més que centenaris, segons explicava el meu avi, en aquells relats després de sopar, era: «Setmana de Passió, abadejo i no ressopó», i cal meditar aquest adagi popular que, com tots els que van sortir del poble, té la seva filosofia segons el que es refereixen.
Aquesta dita era l’expressió d’un passatge de la vida que el nostre poble aplicava amb vinculació al dejuni i abstinència. Fins entrada la meitat del segle passat, en general, la majoria de la població augmentava la penitència, i pocs eren els que provaven la carn els divendres de Quaresma, complint la llei que l’Església donava del dejuni i abstinència en aquestes setmanes de l’any. Les persones grans, quan s’entrava en la Quaresma, aconsellaven als joves amb aquella dita.
Diuen que el abadejo és el ‘parent pobre’ del lluç. Es tracta d’un peix blanc de la família dels gàlids, a la qual també pertanyen altres espècies molt populars com el bacallà, la fanega o el fogoner noruec, que habita a zones tan distants com l’Atlàntic nord i el golf de Biscaia. De textura tova i sabor suau, amb prou feines té colesterol i sí moltes propietats.
El Pollachius pollachius, nom científic, llueix una aparença similar al bacallà, cosa que moltes vegades confon el consumidor. No obstant això, presenta diferències morfològiques i nutricionals que són una mica inferiors a l’abadejo.
Nosaltres fèiem el dejuni i abstinència, els divendres de Quaresma, menjant bacallà o truites d’un ou, sense postres. Al resta de dies gaudíem del menjar habitual que es feia a casa nostra. Hauria estat recomanable, al dejunar, donar al pobre el que dejunes; dejunar i donar al pobre la carn que no vas menjar, però això no es feia.
La generació dels primers lustres del segle passat observaven amb l’audible resignació la llei del dejuni i abstinència. Més encara els darrers lustres del segle XIX, on a les carnisseries no es venia carn en els dies prohibits. Explicaven els nostres avis que, recordaven a moltes persones, entre els besavis d’abans, que en tota la Quaresma no tastaven la carn, i en tot els dies de Passió i Setmana Santa dejunaven a pa i taronja, i a Divendres Sant, molts practicaven el dejuni de les “Vint-i-quatre hores”. Afirmaven que dels que varen conèixer, de tals pràctiques, tots van passar dels vuitanta anys de vida.
Relats que apreníem dels avis, després de sopar, quan no hi havia ni tele ni maquinetes.