Francesc Español i Coll nasqué a Valls el 8 d’octubre de 1907, morí a Barcelona el 29 de juny de 1999. Fill d’un il·lustre advocat vallenc que exercia com a Procurador dels Tribunals al carrer Baldrich número 20, Francisco Español i Llopis, home amb grans inquietuds culturals que aplegà una important biblioteca privada, i de Felipa Coll de Romero, una dama de la classe mitjana acomodada.
Estudià el batxillerat al col·legi dels Germans de Sant Gabriel. L’any 1935 es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, encara que mai exercí la professió. Immediatament va mostrar un gran interès per l’entomologia. Fou el fundador de la bioespeleologia a Espanya. L’any 1924 ja treballava en el Laboratori d’Entomologia del Museu de Zoologia de Barcelona, del qual seria nomenat (1932) Regent d’Entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939).[2] Quan es creà l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, l’any 1941, el nomenaren conservador tècnic de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, assignat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d’aquest Museu, entre 1966 i 1977, any en que es va jubilar. Molt després va continuar, prosseguint els seus treballs i recerques, fins dos anys abans de la seva mort. L’any 1958 fundà la revista del Museu de Zoologia “Miscel·lània Zoològica”.
L’any 1969 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 1982 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona; posteriorment, el distingiren amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1984).[4] Va participar en el Projecte Fauna Ibèrica, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i fou l’autor del segon volum (1992).[3]
Fou un dels primers especialistes mundials en estudiar algunes famílies de coleòpters i la fauna cavernícola. Publicà més de 400 articles científics, on hi va descriure més de 500 tàxons originals per a la ciència (gèneres, subgèneres, espècies i subespècies), sobretot de la fauna cavernícola, Tenebrionidae i Anobiidae. Va ser el fundador de la bioespeleologia a Espanya.[3]
Als 17 anys va realitzar la seva primera exploració en una cavitat subterrània per recol·lectar fauna, descobrint una nova espècie de coleòpter cavernícola Speophilus espanoli, fet que incrementà la seva afició a la bioespeleologia; al llarg de la seva vida va explorar més de 1.500 cavitats. Els tres temes principals de la seva investigació van ser, per ordre cronològic, la taxonomia dels coleòpters Tenebrionidae, de la fauna cavernícola i la dels coleòpters Anobiidae. Director del Museu de Zoologia de Barcelona (1966-77), professor de zoologia (artròpodes) a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona (1970-75) i president de la Institució Catalana d’Història Natural (1972-74), fou membre numerari de l’Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona (1969) i membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia des de de la seva fundació (1978), entitat que li dedicà el cinquè volum de Treballs (1982). Fou distingit amb la placa de l’orde d’Alfons X el Savi (1978).
Es valora molt, també, la seva influència en els joves. Molts dels entomòlegs catalans, professionals o afeccionats, van ser deixebles seus. L’agraïment i el record del seu guiatge i del seu mestratge és ben viu en tots ells. En aquest sentit, les Trobades de col·laboradors del Museu són motiu de continuar reconeixent aquesta contribució tan important de Francesc Español a la comunitat científica i naturalista. Des del seu càrrec com a director del museu va impulsar la investigació entomològica i va saber crear escola; nombrosos entomòlegs de prestigi van sorgir d’aquesta activitat: Ramon Margalef (ecòleg de renom internacional), Xavier Bellés, Joaquim Mateu, Jordi Ribes, Eduard Petitpierre, Marina Blas, Joan Vives i Tomàs Yélamos, entre molts altres. […]
Fou homenatjat (1981) per la diputació provincial de Barcelona i amb aquest motiu hom publicà, aplegats, els seus treballs biospeleològics: “Francesc Español: 50 anys d’obra biospeleològica”.
L’any 2018 l’Institut d’Estudis Vallencs i la ciutat de Valls (Tarragona) li dedicaren un homenatge de reconeixement. L’acte es celebrà l’1 de desembre de 2018 a Valls i va anar acompanyat de l’exposició “D’escarabats i altres coses…”, que es va poder visitar fins al 16 de desembre de 2010. Dirigit per Jep Martí li dedicaren un monogràfic de «Quaderns de Vilaniu / Miscel.ània de l’Alt Camp», el novembre del 1989.
L’IEV li va fer un reconeixement, però també caldria que Valls, la seva ciutat natal, al recordar-lo, ha de reconèixer uns mèrits que, com altres vegades i en altres molts casos, han hagut de ser destacats a fora vila. Com molts altres vallencs destacats en diferents camps de la cultura i la ciència, ben reconeguts fora de casa nostra, Francesc Español és quasi un desconegut pels vallencs, com ja és un hàbit repetitiu a la nostra ciutat. Caldria una atenció més rigorosa per preservar quants conciutadans nostres son patrimoni per la nostra ciutat.
“Amb els anys, igual que un té nets, o estudiants que arriben a professors, venen alguns honors, més aviat minsos, perquè són inoperants (…) Per damunt d’això hi ha les qualitats personals, la rigorosa ètica del recercador, feta de crítica, de servei i d’esperança, la seva bonhomia (sembla viure en un món apart de les picabaralles dels nostres taxònoms), manca total de presumpció, amic absolutament fiable, i el seu entusiasme per la naturalesa i per la vida, que sovint amaga sota una façana escèptica, com escau als que han bregat molt i han vist molts canvis i escoltat moltes promeses, i no perden mai les il·lusions, però saben interiorment que no hi ha substitut per a la feina silenciosa i, a més, ben feta. Per molts anys!”
Del pròleg de Ramon Margalef a “Francesc Español, 50 anys d’obra bioespeleològica. Federació Catalana d’Espeleologia”.
BIBLIOGRAFÍA sobre Francesc Español
- Escola Catalana d’Espeleologia, 1981. Francesc Español, 50 anys d’obra bioespeleològica. Federació Catalana d’Espeleologia, Barcelona (recopila 77 articles científics del autor dedicats a la bioespeleología)
- 14 de Miscel·lània de l’Alt Camp: Quaderns de Vilaniu, 1988. Volum monogràfic dedicat al Dr. Espanyol amb 19 articles sobre diferents aspectes de la seva figura i llista detallada, fins a aquesta data, de treballs i tàxons descrits .
- Obra taxonòmica del Dr. Francesc Español., 1995. A. Viñolas, O. Escolà & J. Vives. Treballs del Museu de Zoologia. Número 7, Barcelona. Informació completa sobre l’obra taxonòmica del Dr. Español fins al 1995, amb un llistat sistemàtic de tàxons i bibliografia.
Obres principals
Los tenebriónidos de Baleares (1954), Trabajos del Museo de Ciencias Naturales 1 (5): 1-96
Fauna cavernícola de España (1969), Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3a època 39 (9): 309-322
Coleoptera Anobiidae (1992), Fauna Ibérica vol.2
Datos para el conocimiento de los tenebriónidos del Meditarráneo occidental. Sèrie de 31 notes que comença el 1943 i acaba el 1967, publicades principalment a les revistes Graellsia i Eos.
Francesc Español, 50 anys de recerca bioespeleológica (1981), Escola Catalana d’Espeleologia, Federació Catalana d’Espeleologia (recull dels 77 treballs de fauna subterrània publicats per Francesc Español entre 1934 i 1980).
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA.
«Francesc Español i Coll | enciclopedia.cat». www.enciclopedia.cat
«Francesc Español y Coll | Real Academia de la Historia». https://historia-hispanica.rah.es/biografias/14944-francesc-espanol-y-coll
«Español Coll, Francesc « Galeria Biogràfica de la Ciència i la Tècnica Catalanes». Galeria Biogràfica de la Ciència i la Tècnica Catalanes. https://scbcientifics.iec.cat/es/cientifics/espanol-coll-francesc/
CULTURA 1/9/1982
Jordi. CULTURA 1/3/1985
Xavier Salat i Brunel CULTURA 1/5/1985, pag. 18
«QUADERNS DE VILANIU / MISCEL.ÀNIA DE L’ALT CAMP», novembre del 1989