Molt influenciat pel pensament de Schopenhauer, Richard Wagner el recobrarà en la seva obra teòrica i dramàtica en el decurs de la segona meitat de segle i el transformarà en la teoria de la seva obra integra (das Gesamtkunstwerk), de la que posteriorment Nietzche farà un excel·lent comentari a «La naissance de la Tragèdie à partir de l’esperit de la musique» (1872) (El naixement de la tragèdia a partir de l’esperit de la musica).
Wagner diu: «L’harmonia pura, que en el drama no pot realitzar el pensament del poeta, en la música, en l’orquestra rep una força real i especial, només amb això és pot crear el drama perfecte». Es a dir, l’orquestra executa un paper extraordinari. Amb la seva musica apareixen per primera vegada a l’historia les veus de la naturalesa: El foc, l’aigua, el bosc, la nit i la llum solar. També apareixen els sentiments humans descoberts mes tard per Freud: La por, l’odi, l’èxtasi, l’heroisme i la felicitat.
Si parla sobre el mon dels deus del Ring, sobre l’or, traïció i poder, parla també sobre els homes, amb valors eterns. També parla sobre el principal pensament de la seva vida: La forca redemptora de l’amor. Musica i llum, imatges i moviment. Una combinació de correspondències entre el foc interior del ser humà i la matèria: foc, llum i aigua.